Ucraïna denuncia que Rússia ha bombardejat un teatre de Mariúpol on s’hi refugiaven centenars de persones
De moment es desconeix la xifra de possibles víctimes, però algunes fonts apunten que a l’interior s’hi amagaven més d’un miler veïns
L’ONU confirma la mort d’almenys 726 civils en els primers vint dies de guerra
Les autoritats d’Ucraïna han denunciat aquest dimecres que les tropes russes han bombardejat un teatre on es refugiaven centenars de persones residents a la ciutat portuària de Mariúpol, al sud del país. L’atac ha provocat un nombre encara indeterminat de víctimes, segons fonts ucraïneses.
La Rada (Parlament) d’Ucraïna ha informat que a l’interior del teatre, que ha quedat reduït a runa, hi havia molts ciutadans amagats i desconeix si hi ha hagut supervivents. La cambra ucraïnesa ha explicat que als voltants de l’edifici s’ha desfermat una forta batalla i que ningú pot accedir a la zona.
Serhiy Orlov, vicealcalde de la ciutat, ha assegurat que al teatre s’hi amagaven entre 1.000 i 1.200 persones, tot i que de moment no hi ha xifres de possibles víctimes.
El ministre ucraïnès d’Exteriors, Dmitro Kuleba, ha assegurat que es tracta d’“un altre horrible crim de guerra” comès per Rússia a Mariúpol. Segons Kuleva, l’edifici “està completament destruït”. “Hi ha hagut un massiu atac rus sobre el Drama Theater, on s’amagaven centenars d’innocents civils”, ha escrit Kuleba a les xarxes socials. “Els russos no podien saber que era un refugi civil”, ha ironitzat.
La situació és desesperada des de fa dies a Mariúpol, una estratègica ciutat portuària ucraïnesa a la riba del mar interior d’Azov, i situada entre la península de Crimea –annexionada per Rússia el 2014- i les zones controlades pels rebels prorussos al Donbass, per la qual cosa s’ha convertit en un objectiu prioritari de Rússia.
L’ONU xifra en 726 els civils morts a Ucraïna en els primers vint dies de la invasió russa
EfeAlmenys 726 civils han mort i 1.174 han resultat ferits en els 20 primers dies de guerra a Ucraïna, segons ha indicat aquest dimecres l’Oficina de les Nacions Unides per als Drets Humans. L’ONU puntualitza que els casos inclosos són els ja verificats però avisa que la xifra real pot ser molt més elevada.
Entre les morts confirmades hi ha almenys les de 104 dones i 52 nens. En el balanç de ferits s’hi compten almenys 77 dones i 63 menors d’edat, segons les xifres que actualitza diàriament l’oficina dirigida per l’alta comissionada Michelle Bachelet.
Un tota de 186 morts s’han verificat a les regions de Donetsk i Lugansk (tant en zones prorusses com a les controlades per les autoritats ucraïneses). Les 540 restants corresponen a àrees sota control de Kíiv a la resta del país, inclosa la capital i localitats com Kherson, Mikolaiv, Odessa, Sumi, Zaporíjia, Dnipropetrovsk o Khàrkiv.
L’oficina de l’ONU tem que atacs en altres zones que encara no han pogut ser verificats, incloent els de zones assetjades com Izium, Mariúpol i Volnovaja, poden haver deixat centenars de víctimes.
La majoria de les morts i ferides han estat conseqüència d’atacs amb artefactes explosius de gran abast, incloent bombardejos amb artilleria pesant i sistemes llançacoets múltiples, segons l’oficina de l’ONU.
El dret internacional considera crims de guerra els atacs militars indiscriminats contra objectius civils com ara edificis residencials, escoles o instal·lacions sanitàries.
El 4 de març el Consell de Drets Humans de l’ONU va aprovar una resolució per a crear una comissió d’investigació de les possibles violacions del dret internacional comeses per Rússia en la seva agressió a Ucraïna.
