Washington avisa Pequín del preu d’ajudar Putin

Una delegació dels EUA i una de la Xina es van reunir ahir a Roma a porta tancada per parlar sobre la guerra a Ucraïna. La trobada va tenir lloc al Rome Cavalieri Waldorf Astoria Hotel, un luxós hotel que fa menys d’una setmana havia donat cabuda a la cimera anual de l’OTAN sobre geopolítica. La reunió, que va durar més de sis hores, va ser capitanejada per dos pesos pesants: d’una banda, Jack Sullivan, assessor de Seguretat Nacional dels EUA, i, de l’altra, Yang Jiechi, cap de la diplomàcia del Partit Comunista Xinès.

La trobada, que havia de servir per prendre el pols a les relacions bilaterals i, sobretot, per aclarir les posicions de la Xina respecte a Rússia, va estar marcada per la filtració que la intel·ligència estatunidenca va fer el dia anterior al Financial Times. Asseguraven que Rússia havia demanat ajuda militar a la Xina i que havia acceptat. Una jugada que tenia probablement la intenció d’augmentar la pressió sobre la Xina i obligar-la a definir-se. Quan va començar la reunió, tant la Xina com Rússia havien desmentit les informacions. A més, el govern de Pequín va fer saber que no s’ho havia pres bé: va dir que els EUA havien difós “desinformació amb intencions sinistres”. La diplomàcia xinesa insisteix que Pequín vol mantenir un “rol constructiu” en el conflicte amb l’objectiu de “promoure diàlegs per la pau”. Però, després de la trobada, la intel·ligència estatunidenca es va reafirmar en la filtració.

La Xina no va fer declaracions després de la trobada a Roma; per tant, sols existeix la versió de la part nord-americana, que va assegurar que els dos països valoraven “la importància de mantenir obertes les línies de comunicació” entre ells i que havien tingut un “debat substancial sobre la guerra de Rússia contra Ucraïna”. La Casa Blanca va assegurar que Sullivan havia expressat “de manera directa i molt clara” les preocupacions sobre el suport de la Xina a Rússia. En concret, els EUA van avisar la Xina a Roma que donar suport a Rússia, tant militar com econòmic, tindria implicacions per a les seves relacions arreu del món, incloses les relacions amb els EUA i amb els seus socis europeus i de la regió de l’Indo-Pacífic. La Xina, malgrat haver desaprovat les sancions contra Rússia, fins ara ha evitat definir-se. Si ara donés suport a Rússia, econòmic o militar, el panorama canviaria. D’una banda, Rússia trobaria la via per contrastar les sancions. De l’altra, el conflicte sortiria d’Europa i adquiriria una dimensió molt més àmplia i greu, perquè els EUA haurien de complir la seva paraula i aplicar sancions també contra la Xina.

Per la seva banda, el ministre d’Afers Estrangers italià, el grillino Luigi di Maio, que durant l’anterior crisi amb Rússia va fer campanya per aixecar les sancions a Moscou, es va mostrar satisfet de la cimera. “Si els EUA i la Xina parlen d’Ucraïna, vol dir que tira endavant la línia que des del govern italià estem encoratjant en totes les seus.”

Di Maio es troba en una situació incòmoda, perquè el seu partit té un dens historial de flirteig amb l’entorn del president rus, fins al punt que una delegació grillina va participar en el congrés del partit de Putin. Ara intenta desmarcar-se’n fent equilibrismes.