“No ens atrevim a fer previsions del que vindrà”

En el darrer conflicte armat al cor d’Europa, la guerra dels Balcans, van fugir dos milions de persones durant els quatre anys que va durar. En només quinze dies des de l’inici de la guerra d’Ucraïna, s’han desplaçat 2,6 milions de persones. “No ens atrevim a donar xifres ni a fer previsions del que vindrà”, assegura el coordinador de la Creu Roja a Catalunya, Enric Morist, que tem que, si el conflicte s’allarga, “amb més patiment i morts, i amb una destrucció terrorífica”, la diàspora encara podria durar anys per als que decideixen marxar un cop s’acabi el conflicte armat. Són centenars, prop de 300, les persones que cada dia arriben en dos trens a l’estació de Sants provinents de França. “Són sobretot dones, infants i persones grans molt angoixades perquè han deixat allà marits i fills a primera línia lluitant”, explica Morist, que com en altres conflictes té clar que a mesura que avanci la guerra aniran arribant persones més vulnerables, sense cap contacte, perquè els que en tenien han estat els primers a marxar. La Creu Roja és l’encarregada de fer aquest primer contacte amb les persones ucraïneses que arriben en avió o en tren a Catalunya. Tot just arribar, se’ls ofereix avituallament i acollida. Segons explica Morist, hi ha molts refugiats que estan de pas, perquè volen continuar cap a altres destinacions d’Espanya o Portugal, on tenen familiars o coneguts. “Alguns fa dues setmanes que estan en trànsit dins d’Ucraïna i estan exhaustos”, explica el coordinador de la Creu Roja, que també dona suport psicològic i emocional, així com assessorament legal.

L’arribada de refugiats no ha deixat de créixer en les últimes hores i l’ONG humanitària, que divendres tenia allotjades 400 persones en hotels, ahir ja en tenia 1.100 sense lloc on anar. “Ara el més urgent és que tothom tingui on anar”, defensa Morist, que confia a poder ampliar ben aviat les 1.600 places disponibles que es va acordar en el programa d’acollida a través del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

El director general del Gremi d’Hotels de Barcelona, Manel Casals, explica que s’està treballant en el sector perquè alguns hotels que encara no havien començat la temporada puguin obrir abans per donar cabuda a les persones que necessiten fer estades més llargues fins que no es disposi d’altres recursos específics. Una tercera part dels refugiats que han arribat els darrers dies a l’estació de Sants marxen amb familiars i amics que els venen a recollir a l’estació. “La comunitat ucraïnesa està acollint molta gent; n’hi ha que han duplicat les famílies, i és important que aquesta xarxa de suport s’aguanti”, destacava Morist, que reclama al govern que treballi en algun programa d’ajuda a les famílies.

El govern espanyol ha anunciat que els refugiats podran tramitar la sol·licitud de l’estatus de protecció temporal, que els permetrà obtenir permisos de residència i de treball de manera immediata, dret a l’escolarització, atenció sanitària i drets socials, com qualsevol altre resident. Amb tot, com que es preveu que el nombre de persones desplaçades vagi en augment, la Creu Roja està pendent dels recursos d’acollida que es vagin fixant d’acord amb les comunitats i els ajuntaments per derivar-los.

Pel que fa als allotjaments, la Generalitat ja va habilitar albergs per acollir persones ucraïneses que es trobaven a Catalunya quan va esclatar la guerra oferint la possibilitat de reagrupar els seus familiars. Els ajuntaments s’estan mobilitzant en col·laboració amb entitats locals i les que treballen de fa anys a Ucraïna amb les colònies que porten els infants amb famílies catalanes amb l’objectiu que puguin fugir de la zona de conflicte. A Terrassa, l’ONG Tany ha pogut traslladar en autocar un centenar d’infants de la ciutat de Níkopol que anteriorment havien estat amb famílies d’acollida. No ha tingut la mateixa sort l’ONG Nens de Txernòbil, que des de fa una setmana no té cap notícia de les seves famílies provinents del municipi d’Ivànkiv, encerclada per les tropes russes. La seva presidenta, Rosa Marín, explica que no deixen d’enviar-hi material, i tornen amb els cotxes i les furgonetes plens de refugiats. A Granollers han acollit prop de quaranta refugiats i a la Garriga esperen allotjar-ne setanta a la casa de les missioneres franciscanes.