El jurat considera culpable l’home que va gravar la seva parella mentre agonitzava per un atac diabètic a Viladecans

El jurat popular ha declarat culpable l’home que va gravar amb vídeo la seva parella mentre agonitzava durant hores per un atac diabètic el juny del 2019 a Viladecans (Baix Llobregat).

Els jurats, per 7 vots a 2, consideren que l’home, conscientment, no va fer res mentre ella s’estava morint. El tribunal popular, a més, considera que l’home la va deixar morir tot i conèixer la seva vulnerabilitat i que la seva actitud li va provocar grans patiments a la víctima. Això no obstant, no consideren provat que actués per masclisme o considerant que la víctima era inferior per ser dona.

La dona va patir una pujada de sucre i va demanar ajuda a l’home, també diabètic, que va anar fins al seu pis, però no va donar-li res ni va trucar a emergències.

El jurat s’oposa a la possible suspensió de la pena o l’indult. La fiscalia demanava inicialment presó permanent revisable per a l’home, que també està acusat de maltractar prèviament la víctima amb diverses agressions.

Per la seva banda, la defensa al·lega que l’home pensava que era un atac a causa de les drogues i l’alcohol, com altres vegades, i que va ser la dona qui li va dir que no truqués a ningú.

En el seu veredicte, fet públic aquest divendres a la tarda, el jurat considera provat per unanimitat que l’acusat maltractava i agredia la seva parella tant físicament com psicològicament. També admeten que la víctima era consumidora ocasional o habitual de cocaïna, però no n’abusava, i menys encara la nit dels fets. Basant-se sobretot en els àudios que la víctima enviava a l’acusat, a gravacions de les converses que van tenir per telèfon i, sobretot, als 15 vídeos que l’home va gravar durant hores la nit de la mort, el veredicte considera demostrat que l’acusat era conscient del gran deteriorament físic que tenia la víctima aquella nit i com anava empitjorant.

Segons el jurat, qualsevol persona amb sentit comú s’adonaria de les dificultats de la dona, que va ser gravada despullada i amb greus dificultats per parlar i respirar mentre li demanava ajuda, que li donés medicaments, que li obrís una ampolla o truqués una ambulància. “Em moro”, li va arribar a dir. Com a resposta, l’acusat la va contemplar, va mantenir una actitud “passiva” i “desviava la conversa” o fins i tot sembla que es “mofés” i “fingia que l’ajudava”.

A més, el jurat considera que la mort no s’hauria produït si l’acusat hagués actuat ajudant-la o trucant a emergències. No obstant això, no es considera provat que actués així mogut per masclisme.