Com es concreta un pla d’igualtat als municipis
Convertit en prioritat destacada de l’agenda de les corporacions locals, és un full de ruta per aplicar les polítiques d’igualtat
Recull des d’incloure la perspectiva de gènere en els POUM a campanyes de sensibilització
Un pla d’igualtat de gènere municipal fixa treballar les polítiques d’igualtat en tots els àmbits: l’educació, la salut, la cultura, la seguretat, les polítiques de joventut, entre altres. Convertit en una de les prioritats destacades de l’agenda de les corporacions locals, com es dota de contingut i sobretot d’acció la teoria que s’hi recull? Com es posen en pràctica els objectius que marca el pla?
Llagostera i Celrà són dues de les poblacions que han endegat la redacció de plans d’igualtat local amb la participació ciutadana. Els municipis del Gironès es poden adherir al pla d’igualtat de gènere del Consorci de Benestar Social Gironès-Salt (2018-2019), que està en procés de renovació. “Cada municipi és diferent i per això ens vam plantejar fer un pla d’igualtat local, ja que a Llagostera no se n’havia fet mai cap”, explica la regidora d’Igualtat de Llagostera, Anna Viñas, que el defineix com un “paraigua”. El primer pas d’un pla, però, és realitzar una radiografia prèvia, “un diagnòstic acurat del que està passant pel que fa a gènere al municipi, quins problemes i necessitats té la població femenina” tenint en compte també altres factors com la classe social, l’origen, els estudis. La iniciativa de la redacció del pla va sorgir de la Taula de Dones de Llagostera. La regidora Anna Viñas assenyala que ja tenen la radiografia, amb dades quantitatives i qualitatives, i dilluns s’inicia la reunió del grup motor format per càrrecs electes, tècnics i representants d’entitats i associacions. D’aquestes trobades n’han de sorgir moltes propostes i el pla, la redacció del qual s’ha encarregat a la cooperativa de consultoria i recerca feminista Sudergintza Koop, en fixarà cinc o sis eixos centrals. Un d’aquests eixos serà segurament la necessitat de fer sensibilització, que es pot traduir en forma de tallers i de xerrades de violència masclista, entre altres continguts. A tall d’exemple: una de les accions es pot concretar en una campanya adreçada als infants de primària per treballar els masclismes. La regidora Anna Viñas recorda que són accions a desenvolupar a mitjà i a curt termini tenint en compte que és una radiografia del 2022. “Hem de fixar les prioritats d’aquests eixos i poder-ho concretar amb accions; per a això serveix un pla d’igualtat, que és com un paraigua que et fa una fotografia del que hi ha per poder determinar accions molt palpables”, insisteix Viñas. “Repensar l’urbanisme, quant a parcs, itineraris, és un tema recurrent a la Taula de Dones”, recalca en relació amb una de les possibles prioritats que poden sorgir del pla d’igualtat de Llagostera, que es va declarar municipi feminista el gener del 2020.
Objectius realistes
L’Ajuntament de Celrà va publicar una guia inclusiva el 25 de novembre, coincidint amb el Dia Contra la Violència de Gènere, i ja havia tingut dos plans d’igualtat municipal, l’últim el 2014. La regidora de Gent Gran i Igualtat, Sònia Fortià, posa èmfasi en objectius realistes: “Encara que ens marquem fites més petites, que les puguem assolir com a municipi de 5.000 habitants, perquè hi ha molts serveis externalitzats dels quals depens del Consorci de Benestar Social del Gironès.” Afegeix que si no hi ha una voluntat política és molt difícil dur a terme un pla d’acció, que planifica les activitats a executar per assolir els objectius. Reconeix la dificultat d’aplicar el concepte de transversalitat (implicar totes les àrees d’un ajuntament) i destaca del pla d’igualtat el recull de punts febles i forts del municipi i el que s’ha de fer i com per millorar-ho. A Celrà, per exemple, no s’ha inclòs la perspectiva de gènere en el disseny del pla d’ordenació urbanística, el POUM, o s’hauria de millorar la il·luminació en algunes zones per incrementar la seguretat. La regidora afegeix la dificultat de repensar l’urbanisme des d’aquesta mirada i en aquest sentit destaca la necessitat de formació en perspectiva de gènere del personal de l’ajuntament. Amb aquesta premissa de ser realistes amb els objectius, la regidora Sònia Fortià posa l’exemple del projecte de sexualitat que es fa a l’institut de Celrà i els cicles superiors de les escoles: “Fent petites accions com aquestes podem acabar trencant les masculinitats.”
LES FRASES
“Ciutats feministes”: accions i mesures més enllà de la pancarta
Fa dos anys Figueres es va declarar ciutat feminista . En què s’ha traduït la declaració i quins compromisos s’han adquirit? L’alcaldessa Agnès Lladó, que també és la responsable de la regidoria de Drets Civils i Feminisme, destaca l’aposta ferma per fer una “ciutat feminista real” i assenyala aspectes com “la feminització del nomenclàtor”, amb la visibilització de dones referents de la ciutat, com ara Maria Perxés Santomà, Montserrat Minobis Puntunet, Pilar Heras Trias, Mei Rahola de Falgàs i Àngels Santos Torroella. En aquest sentit es va crear la beca d’investigació Montserrat Minobis. Un altre dels objectius, explica l’alcaldessa, és “aconseguir que les dones se sentin segures invertint en l’enllumenat o creant espais per fer sentir la seva veu”. El Consell de Dones de la Ciutat està previst que es posi en marxa el primer semestre de l’any. A banda van realitzar una enquesta per conèixer les demandes de les dones de la ciutat en qüestions com els espais segurs, formació, assessorament, educació, suport psicològic. Entre les campanyes posades en marxa destaca Brodant les Violències. Es tracta d’un projecte comunitari, a través de la tècnica del brodat, per tal de sensibilitzar la població de les violències masclistes. Es va fer una exposició de les teles com un dels actes del 25-N.
A Olot, on des del 2019 hi ha per primera vegada una regidoria d’Igualtat, es treballa a nivell comarcal amb el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa per elaborar un full de ruta que emmarqui les polítiques de gènere a realitzar els propers quatre anys. La regidora d’Igualtat del consistori olotí, Imma Muñoz, destaca “la diagnosi profunda” que es va fer del moviment LGTBI arran d’un itinerari de diversitat afectivo-sexual impulsat el 2015. A l’estiu es vol realitzar el de gènere, que serà el pas previ a una diagnosi i a un pla d’igualtat de gènere. D’accions fetes destaca la formació i la sensibilització. En aquest sentit posa èmfasi en la campanya que realitzaran per tercer any contra les violències masclistes i LGTBI-fòbiques amb el nom de Retalla les violències, enganxa les cures. Imma Muñoz assenyala també els punts lila que es van muntar per les Festes del Tura del 2019 per primer cop: “No només era donar marxandatge, sinó que eren punts lila més complexos on s’informava i es generava reflexió per prevenir violències i alhora poder intervenir en casos d’agressió amb diversos acompanyaments.”