Arrelats a la costa catalana
Les persones d’origen rus i ucraïnès estan establertes majoritàriament entre la Costa Daurada i la Costa Brava, amb excepcions com Guissona i Olot
La població russa supera lleugerament en nombre la ucraïnesa
La població russa representa el 2,1% de la forana i la ucraïnesa, l’1,8
El nombre de persones russes que viuen a Catalunya supera lleugerament el d’ucraïneses, segons les dades de 31 de desembre del 2021 de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), i ocupen per aquest ordre els llocs tretzè i divuitè en el rànquing de països de la població d’origen estranger. N’hi ha 1.474 més, en total sumen 25.093 persones –8.604 homes i 16.489 dones– i 23.619 –10.598 homes i 13.021 dones–, respectivament, i tenen un percentatge similar respecte al total de la població estrangera del país, amb un 2,1 i un 1,8 per cent. La població russa ha passat de les 1.090 persones (0,6% de la població d’origen estranger) de l’any 2000 a 10.322 (1,2%) el 2005, les 15.293 (1,2%) el 2010 i 21.319 (2%) el 2015, fins a les actuals. Els creixements més rellevants es van registrar del 2001 al 2005, entre el 106% i el 29,5%, i amb una mitjana força sostinguda a l’entorn del 5% la resta d’anys, amb pics el 2012 (8,2%) i el 2018 (10,8%).
En canvi, la població ucraïnesa experimenta un creixement molt important de més del 200% i del 100% entre el 2000 i el 2002 i amb un creixement sostingut important també fins al 2008 amb una mitjana d’entre el 15% i el 34% i, a partir del 2009, del 4%. Cal remarcar que, entre els anys 2003 i 2013, el conjunt de persones ucraïneses és major en nombre que el de russes.
Quant a la comunitat russa, les comarques de Barcelona són les que tenen la més nombrosa, ja que només a la capital catalana ja hi ha 7.453 persones, de les 15.672 que s’hi registren. A les gironines n’hi ha 5.762 i a les tarragonines 3.030, i les lleidatanes són les que en tenen menys, 629. Les comarques de Girona, no obstant, registren el percentatge més elevat en relació amb el conjunt de la població estrangera, amb un 3,6% del total, seguida de les de Tarragona, amb un 2,2%, i de les de Barcelona i Lleida, amb un 1,8% i un 0,7%, seguint el mateix ordre.
Pel que fa a la població ucraïnesa, quasi la meitat viu a les comarques barcelonines –13.191 en total– i la resta es distribueix, per ordre de major a menor, a les gironines, amb 4.366 persones; a les lleidatanes, amb 3.079, i a les tarragonines, amb 2.983 persones. En aquest cas, el percentatge respecte al total d’estrangers es capgira, ja que les comarques de Lleida tenen el percentatge més elevat, un 3,7%, pel cas concret de l’elevat nombre de persones d’Ucraïna que treballen a l’empresa BonÀrea de Guissona (Segarra). Els percentatges de les de Girona i Tarragona són similars, amb un 2,7 i un 2,1%, respectivament, i el de les de Barcelona és d’un 1,5%.
Distribució territorial
Quant al col·lectiu de Rússia, destaca la concentració que hi ha a la Selva marítima, que és la comarca del país que n’aplega més, amb un total de 2.545 persones, i al Baix Empordà i a Barcelona i les comarques immediatament de la rodalia, especialment el Baix Llobregat i el Maresme. Ja a més distància hi ha el Tarragonès i, encara més allunyades, el Baix Camp i l’Alt Empordà. Per això, els deu municipis amb més població russa són, per ordre, Barcelona, Lloret de Mar, Castell-Platja d’Aro, Salou, Badalona, Castelldefels, Cambrils, l’Hospitalet de Llobregat, Girona, Sant Cugat del Vallès i Blanes.
En canvi, la distribució territorial de les persones d’origen ucraïnès segueix un patró lleugerament diferent. Les concentracions més importants es registren al Vallès Occidental, a la Selva i a la Segarra –pel cas particular ja citat de l’empresa de Guissona– i al Baix Empordà. I ja a més distància hi ha la zona oriental de les comarques gironines no citada abans, amb l’excepció del Pla de l’Estany, i les comarques que limiten amb el Tarragonès i el Baix Camp per un extrem i el Vallès per l’altre, ambdues incloses, i de l’Urgell i el Segrià.
Per ciutats i al marge de Barcelona, ocupen els primers llocs Guissona, Lloret de Mar, Badalona, Lleida, l’Hospitalet de Llobregat, Olot, Tàrrega, Girona i Sant Feliu de Guíxols.
Com a nota curiosa, destaca la coincidència que ni el Pallars Sobirà ni la Terra Alta tenen població russa i ucraïnesa.
Per edat i sexe
Quant a l’estructura de la població russa, destaca el fet que les dones doblen en nombre els homes –16.489 contra 8.604–, i on aquest percentatge és més evident és a les franges d’edat d’entre 30 i 44 anys. Per edats, hi ha un major nombre de persones d’entre 30 i 49 anys, sobretot entre 35 i 40. La ucraïnesa és més equilibrada, tot i que és lleugerament superior en dones d’entre 40 i 50 anys. Quant a edat, en aquesta mateixa franja és on es concentra el major nombre de persones.
Lloret de Mar, Guissona i Olot
El municipi de Lloret de Mar té la particularitat d’aplegar les comunitats russa i ucraïnesa més nombroses de Catalunya. És el segon quant a nombre de persones de Rússia, amb un total de 1.926 (un 13,9% de la població d’origen estranger), i el tercer quant a persones d’Ucraïna, amb 749 (5,5%).
Destaca també, pel que fa a la comunitat russa i en percentatge, Castell-Platja d’Aro, on el 23,7% de la població d’origen estranger és russa. I el cas de Planoles (Ripollès), on hi ha 13 persones russes, que hi representen el 34% de les d’origen forà.
És molt rellevant el cas de Guissona, ja que aplega una de les comunitats ucraïneses més rellevants del país (1.053 persones), amb un percentatge respecte al total d’origen estranger que supera el 27%. Per la seva influència, també és rellevant la de Tàrrega, amb 460 persones, però amb l’11,7% del total de forans. I, finalment, hi ha el cas d’Olot (Garrotxa), que registra una població ucraïnesa de 508 persones, el 6,2% del total d’origen estranger i la setena del rànquing global. Es tracta de persones majoritàriament provinents de l’est del seu país.
