La UE debat a Versalles la seva autonomia en energia i defensa pel clima de guerra
L’objectiu és reduir a zero les importacions de gas rus d’aquí a l’any 2030
Hi ha també un pla per reforçar les inversions militars amb un finançament comú
La cimera informal, dins la presidència semestral francesa, s’havia previst per debatre un nou model de creixement europeu postcovid. Però la guerra d’Ucraïna ha alterat del tot l’ordre del dia per evidenciar la dependència energètica de la UE de Rússia i les seves febleses en defensa. La proposta del president francès, Emmanuel Macron, d’invertir per a una economia més verda i digital ara se centra directament a com esquivar els gasoductes de Moscou i respondre més de pressa als conflictes bèl·lics. D’això es parla en el Consell Europeu d’ahir i avui a Versalles, on la demanda d’adhesió a la UE de Kíiv rep suport però a llarg termini.
L’objectiu prioritari, com a reacció a la invasió d’Ucraïna, és reduir immediatament el subministrament de gas i petroli de Rússia. La Comissió ja ha avançat que s’han d’augmentar les importacions de Gas Natural Liquat i s’ha d’omplir el estocs al 90% per a l’hivern que ve. “La voluntat dels Vint-i-set és sortir al més de pressa possible de la dependència russa, ben abans del 2030 i que no es torni a dependre d’un sol país”, explicaven fonts de l’Elisi abans de la cimera.
Aquesta precisió és el que allunya, de moment, rellançar un projecte desestimat per inviabilitat econòmica com el del gasoducte MidCat a través de Figueres (Alt Empordà). Perquè el gas procedeix d’Algèria, tot i que des de La Moncloa es fa valer que “ara seria una alternativa”. Alhora, fonts del govern espanyol es feliciten que la Comissió estudiï deslligar temporalment els preus del gas de l’electricitat. De fet, a l’Estat el gas proveeix menys d’un 15% d’electricitat, però fa disparar les tarifes. Una altra de les demandes de Madrid és produir més cereals eximint-se provisionalment de les limitacions de la política agrària comuna.
Quant a Defensa, es tracta de “ser més reactius”, segons l’Elisi, “reforçant les inversions, amb el finançament d’un programa comú”. En tots aquests casos, es parla de tornar a llançar un pla de deute mutualitzat com ja s’ha fet amb el Next Generation per a la pandèmia, vencent de nou les reticències d’Alemanya. El suport directe a Ucraïna implica reconèixer el país “dins de la família europea” en la seva demanda d’adhesió a la UE, com també han fet Georgia i Moldàvia, però sabent que ha de fer cua com altres països dels Balcans.
Trucada a Putin
Els líders europeus van sopar discutint de tots aquests temes al castell de Versalles, el mateix indret on el president rus, Vladímir Putin, va ser rebut per un Macron acabat de ser escollit el 2017. Aquest hi va parlar per telèfon, juntament amb el canceller alemany, Olaf Scholz, ahir al matí mateix i abans d’entrar al castell va confessar que “no hi hauria solució diplomàtica en les pròximes hores o dies”.
El govern rus medita abandonar el Consell d’Europa
Rússia ha insinuat una possible sortida del Consell d’Europa en un comunicat enviat pel Ministeri d’Afers Estrangers en què assegura que Moscou “no participarà en la transformació de l’organització europea més antiga” i retreu als països membres que pertanyen també a la Unió Europea i a l’OTAN que abusen de la seva majoria per imposar els seus punts de vista.
El vicepresident del Consell de la Federació Russa, Konstantin Kosatxev, va explicar que “la retirada del Consell d’Europa es du a terme sobre la base de l’article 7 de la Carta del Consell d’Europa per iniciativa d’un estat membre, quan es notifica oficialment al secretari general” de l’organisme. Tot i això, el Consell d’Europa afirma que no ha rebut cap comunicació oficial del ministeri rus.
