Els líders de la UE busquen dividits respondre a la “complexa” petició d’adhesió d’Ucraïna
Els 27 acordaran augmentar la despesa en defensa i debatran el preu de l’energia i com reduir la dependència de Rússia
Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea (UE) es reuneixen aquest dijous i divendres a Versalles (França) en una cimera en què abordaran la petició d’adhesió d’Ucraïna en plena invasió russa. La trobada informal estava prevista des de feia mesos per tractar qüestions econòmiques, però la guerra d’Ucraïna ha capgirat l’agenda. Segons fonts comunitàries, una de les opcions que hi ha sobre la taula dels líders és la de donar a Kíiv una associació privilegiada amb el club comunitari davant la divisió entre els 27 sobre l’adhesió: alguns estats de l’est volen accelerar el procés, mentre altres veuen amb reticències l’entrada. Durant la reunió, les mateixes fonts preveuen que els líders acordin augmentar la despesa en defensa.
“L’ampliació és canviar la naturalesa de la Unió Europea i és una qüestió existencialment fonamental per a tots els líders i països”, apunten fonts comunitàries, que subratllen que el posicionament de cada país sobre l’entrada de nous estats al club és “eminentment polític i complex”.
Segons les mateixes fonts, que defensen que la Unió Europea ha respost “bastant” ràpidament a les demandes d’entrada d’Ucraïna, Geòrgia i Moldàvia, alguns països volen “moure ràpidament” el procés per a l’adhesió, mentre altres s’ho miren amb “distància” i “volen tenir el debat corresponent en el futur”.
“La qüestió és si trobaran el consens sobre l’ampliació, que és de vegades complicat”, remarquen fonts comunitàries, que subratllen que en el que sí hi ha acord entre els 27 és en la necessitat d’un “apropament” amb aquests països. La qüestió de l’ampliació a l’est genera molta divisió entre els 27 amb França liderant el grup de països que posa més traves a noves incorporacions.
Sobre la taula dels líders hi ha la possibilitat de donar a Ucraïna una associació privilegiada perquè “el procés d’adhesió pot ser llarg”. Això, defensen fonts comunitàries, reforçaria els lligams amb el país, per exemple, integrant-lo en el mercat únic o connectant-lo al mercat energètic europeu. “La Comissió Europea està estudiant diferents escenaris”, apunten les mateixes fonts, que, subratllen, en última instància tot dependrà del que vulguin els estats perquè qualsevol d’ells pot bloquejar l’entrada d’un país.
Els ambaixadors dels 27 van donar llum verda aquesta setmana a activar el procés per estudiar les peticions d’entrada d’Ucraïna, Geòrgia i Moldàvia. Van encarregar a la Comissió Europea que elaborés un informe amb la seva opinió sobre cadascuna de les demandes.
Els 27 acordaran augmentar la despesa en defensa
El primer dia de cimera estarà centrat en l’atac militar rus a Ucraïna, però la resposta a les peticions d’entrada a la UE no serà l’únic debat que tindran els líders dijous. Fonts comunitàries preveuen que els 27 acordin augmentar la despesa en defensa davant l’amenaça a la seguretat a Europa. L’esborrany de la declaració que han de pactar els 27 durant la cimera apunta al compromís d’un augment “significatiu” de la despesa en defensa.
Sobre la possibilitat de crear un nou fons amb deute comú similar al NextGenerationEU per finançar les necessitats energètiques i de defensa, fonts comunitàries la descarten per ara perquè diuen que encara s’han d’implementar els fons per a la recuperació. “Es poden adaptar els criteris o revisar en què es vol invertir”, apunten.
En la reunió els líders també debatran noves sancions a Rússia, per exemple per treure més bancs del sistema internacional de comunicació financera SWIFT i per afegir nous noms a la llita negra. Sobre noves sancions, però, fonts comunitàries assenyalen que el sentiment entre els 27 no és de “pressa”. “Estem mirant les conseqüències de les sancions que ja tenim i preparant nous passos”, remarquen fonts comunitàries.
Els 27 també abordaran la situació dels desplaçats per la guerra d’Ucraïna i com reduir la dependència energètica de Rússia, després que la Comissió Europea s’hagi fixat l’objectiu de reduir-la en dos terços aquest any. La Unió Europea no ha pogut seguir els Estats Units en la prohibició de les importacions de petroli i gas rus per la seva elevada dependència energètica d’aquest país. El Regne Unit s’ha quedat a mig camí i les reduirà progressivament amb l’objectiu de tallar-les a finals d’any.
El preu de l’energia
Pel que fa a l’energia, els líders europeus també debatran l’augment dels preus després que l’executiu comunitari hagi presentat la seva proposta aquesta setmana. Fonts comunitàries apunten que els 27 també estan dividits en aquesta qüestió, amb països com Espanya demanant més ambició amb la reforma del mercat elèctric per fer front a l’alça dels preus. “Hi ha direccions diferents”, assenyalen. El debat sobre el preu de l’energia es continuarà en la cimera ordinària de líders prevista d’aquí a dues setmanes a Brussel·les.
No serà fins divendres al matí que els caps d’estat i de govern de la UE discutiran la governança econòmica, el tema sobre el qual estava inicialment plantejada aquesta trobada. Els 27 abordaran quin ha de ser el model de creixement i inversió del bloc en un debat en què estaran també presents la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, i el president de l’Eurogrup, Paschal Donohoe.
Entre d’altres, es preveu una discussió sobre les finances públiques en plena revisió de les regles de deute i dèficit i amb la guerra d’Ucraïna sumant incertesa a la recuperació.
Eslovàquia proposa que Ucraïna entri a la UE en un termini de cinc anys
Efe
Eslovàquia, país de la Unió Europea veí d’Ucraïna, proposarà a la cimera informal de líders europeus de Versalles un full de ruta perquè Ucraïna pugui adherir-se a la UE en un termini de cinc anys, ha informat el govern eslovac.
L’objectiu és que Kíiv “aconsegueixi la total harmonització de la seva legislació i de les seves institucions en un termini de cinc anys, perquè sigui capaç de funcionar com a Estat membre”, assenyala l’executiu eslovac en un comunicat.
El Pla d’acció per a la recuperació, reforma i accés d’Ucraïna a la UE proposat per Bratislava insta a un canvi d’actitud dels vint-i-set per acomodar les expectatives d’accés del país atacat per Rússia al bloc comunitari. “L’agressió militar de Rússia contra Ucraïna ha de canviar el paradigma de la UE respecte de les polítiques de veïnatge i ampliació”, argumenta el govern d’Eslovàquia.
El primer ministre eslovac, Eduard Heger, defensarà que per “estabilitzar la situació a Europa de l’est a llarg termini, cal ancorar Ucraïna en un procés d’integració comunitari” i no deixar-la “fent els seus deures en solitari”.
És per això que Bratislava proposa un “full de ruta ràpid”, amb la creació, en primer lloc, d’un fons europeu per a la reconstrucció postbèl·lica i un pla d’acció per a ser soci, que inclogui mesures institucionals.
