Els EUA i el Regne Unit veten la importació de petroli rus
Biden cedeix a la pressió dels aliats i diu que Washington “no contribuirà a finançar la guerra de Putin”
La petroliera Shell tanca les benzineres que té a Rússia i frena les operacions amb Moscou
Els governs dels Estats Units i el Regne Unit van elevar la pressió ahir cap a Moscou després de la invasió d’Ucraïna i van decidir vetar les importacions de petroli rus en els seus respectius països, una jugada que pretén reduir els ingressos de Rússia.
“El petroli rus ja no serà acceptat als ports dels Estats Units. [...] No contribuirem a finançar la guerra de [Vladímir] Putin”, va advertir el president nord-americà, Joe Biden, en un discurs des de la Casa Blanca.
Tot i que Washington s’havia desmarcat els últims dies d’una possible aturada en la compra de cru rus, en considerar que era una opció que no era “estratègica” per als seus interessos, Biden finalment va cedir a la pressió dels seus aliats.
Amb aquesta decisió, s’espera que el preu de la benzina continuï amb la seva particular escalada als Estats Units, on el preu mitjà va arribar ahir a xifres rècord.
De fet, Biden va reconèixer que la guerra a Ucraïna i les sancions imposades a Rússia estan tenint un “cost” als Estats Units i va demanar col·laboració a les empreses petrolieres i financeres per no augmentar els seus beneficis i esmorteir l’impacte de les sancions.
Més enllà del petroli, el líder nord-americà també va prohibir la importació de gas provinent de Rússia, que és l’exportador més gran del món d’aquesta matèria primera.
L’anunci de Biden va arribar pocs minuts després que el govern britànic fes públic que el Regne Unit deixarà d’importar cru i derivats petrolífers russos a finals del 2022. En aquest cas, la decisió britànica no afecta el gas natural rus, que representa un 4% del consum al Regne Unit.
Restriccions
Fins ara, les exportacions d’energia han mantingut una afluència constant de flux d’efectiu al Kremlin, malgrat les severes restriccions al sector financer impulsades per Occident.
És per això que el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, es va mostrar dilluns a favor que la comunitat internacional cancel·lés les compres de petroli rus per debilitar les seves arques.
Entre d’altres, els Estats Units i els seus aliats han imposat sancions als principals bancs russos, al Ministeri de Finances rus i al seu Banc Central, i han intentat aïllar Rússia del sistema internacional de pagaments Swift.
Washington va fer un pas més i va sancionar dilluns el cercle més proper de Putin, incloent-hi el seu secretari de premsa i el seu suposat testaferro, per aconseguir que deixin de banda el líder rus.
Durant la jornada d’ahir també va haver-hi moviment en el sector privat. La petroliera britànica Shell, una de les més grans del sector a escala mundial, va informar a través d’un comunicat que deixarà de comprar gas i petroli de Rússia i tancarà les benzineres en aquell país.
“Shell anuncia la seva intenció de retirar-se de la seva implicació a tots els hidrocarburs russos, inclosos el cru, els productes derivats del petroli, el gas i el gas natural liquat, de manera gradual, alineada amb les pautes del govern [britànic]”, va assenyalar la companyia.
En el mateix escrit, l’empresa amb seu a Londres va demanar “disculpes” per haver adquirit hidrocarburs russos després de la invasió d’Ucraïna, que va començar el 24 de febrer passat.
Les primeres mesures amb caràcter immediat de Shell van ser interrompre la compra al comptat de cru rus, tancar totes les estacions de servei a Rússia i aturar les operacions amb combustibles d’aviació i lubricants russos.
El president rus, Vladímir Putin, va replicar ràpidament els moviment dels Estats Units i el Regne Unit i va signar ahir un decret de “mesures especials” per garantir la bona marxa de l’economia de Rússia. El decret del cap del Kremlin autoritza el govern a prohibir exportacions de productes i matèries primeres.
Washington busca altres fonts a Veneçuela
La prohibició als EUA de la importació del petroli de Rússia ha fet que la Casa Blanca giri la mirada cap a Veneçuela perquè pugui suplir part de la producció petroliera que fins ara era comprada a Moscou. Tal com va avançar el diari The New York Times, una comitiva d’alts funcionaris del govern de Joe Biden i importants empresaris petroliers nord-americans van viatjar en secret a Veneçuela per reunir-se en privat amb el president veneçolà, Nicolás Maduro.
En declaracions a El Punt Avui, Christopher Sabatini, principal investigador sobre els programes d’Amèrica Llatina al centre d’estudis Chatham House, a Londres, va assenyalar que amb aquest primer contacte es posa de manifest que els EUA “estan buscant altres fonts de petroli per minimitzar l’impacte de les sancions contra Rússia en el preu del petroli en l’àmbit mundial”. Tot i això, va advertir que “l’acostament amb Veneçuela per augmentar la seva capacitat d’exportar el seu petroli a mercats internacionals és complicat”, a causa de les sancions imposades pels EUA contra Veneçuela. Segons Sabatini, la Casa Blanca hauria d’“alliberar les sancions que prohibeixen l’exportació del petroli de Veneçuela als mercats internacionals”, per dur a terme aquestes transaccions.
