El “No a la guerra” ja és un clam
Centenars d’entitats socials tornen a impulsar una plataforma pacifista
La plaça Catalunya és el marc d’una concentració multitudinària
Es treballa d’acord amb els ucraïnesos
La Barcelona pacifista ha tornat. El lema “No a la guerra” que va ressonar amb força pels carrers de la capital catalana arran de la invasió a l’Iraq, el 2003, va tornar ahir a fer-se present en una multitudinària concentració a la plaça Catalunya de suport al poble ucraïnès i en contra de l’acció militar promoguda per Rússia.
El centre de la plaça es va omplir de milers de persones que van escoltar els parlaments i les actuacions que es van fer des de l’escenari instal·lat al costat del monument a Francesc Macià. Els assistents portaven pancartes en contra de la guerra, de Putin i també banderes del país castigat per l’exèrcit rus. Tot i el suport a Ucraïna, un grup de ciutadans d’aquest país van abandonar la plaça en disconformitat amb el fet que, pel caràcter pacifista de l’acte, la concentració no fes costat a l’OTAN.
El d’ahir no serà un acte aïllat, sinó que la plataforma que ara s’ha articulat, i que ja ha rebut el suport de més de 300 entitats, organitzacions i algun partit polític, té la intenció de mantenir-se activa. “Treballem de manera coordinada amb la comunitat ucraïnesa a Catalunya i ara volem articular la col·laboració per l’ajuda humanitària”, segons va explicar a aquest diari una de les portaveus de la plataforma, Ana Villellas.
El d’ahir va ser el primer acte de protesta contra la invasió russa a Ucraïna amb una presència important de població autòctona del país. Fins ara, havien estat els mateixos ucraïnesos residents a Catalunya els que havien pres la iniciativa de concentrar-se davant del consolat rus a Barcelona, o en protestes a la plaça Catalunya, de Sant Jaume o en municipis com ara Guissona i Lleida, amb forta presència de ciutadans d’aquest país.
Acció a Sant Jaume
Des d’ahir, els ucraïnesos saben que no estan sols en la seu clam per la pau al seu país, si bé es va produir la disconformitat per la qüestió de l’OTAN. Això va fer que un grup d’ucraïnesos es desplacés a la plaça Sant Jaume per manifestar-se allí.
Aquesta deserció no va treure força a l’acte de la plaça Catalunya, que va arribar al moment culminant amb la lectura del manifest, en què es reclama la implicació de la Unió Europea, l’Estat espanyol i tota la comunitat internacional per posar fi a les hostilitats i obrir vies de diàleg. L’única sortida al conflicte, segons el manifest, és una solució pacífica.
Protegir els refugiats
El manifest també fa una crida a protegir la població civil d’Ucraïna i també a articular una acollida digna de totes les persones que la guerra ja està expulsant del seu país. Es demanen mesures legals i socials d’acollida a aquests refugiats.
La plataforma No a la Guerra s’ha articulat de pressa i corrents aquests dies, fruit de la confluència de la mateixa preocupació manifestada per entitats de tot tipus. Han trigat una setmana a trobar-se, recollir adhesions, posar en marxa un lloc web i organitzar el primera acte de carrer. De moment ja superen les 300 adhesions: “Però estem oberts a tothom que s’hi vulgui implicar”, va explicar Ana Villellas.
Durant l’acte, Villellas va prendre la paraula, al costat de Joana Bregolat i Míriam Acebillo, que també va fer de portaveu. Les actuacions musicals van anar a càrrec de Mireia Arnal i Judit Neddermann. La interpretació de la cançó Imagine, l’himne que va compondre John Lennon, va cloure l’acte.
També ahir, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) va fer públic un manifest contra la guerra, així com la posada en marxa d’una campanya de recollida d’ajuda humanitària. Al web de la UFEC es pot llegir el manifest i signar adhesions al text. Per més informació sobre aquesta iniciativa, les pàgines de L’Esportiu.
LES FRASES
Sánchez busca compensar Catalunya pel turisme rus
El president espanyol, Pedro Sánchez, va aprofitar el ple monogràfic celebrat ahir al Congrés sobre la guerra a Ucraïna per anunciar un pla de mesures econòmiques per frenar l’impacte de l’escenari bèl·lic. Un dels compromisos que Sánchez va explicitar va ser compensar singularment Catalunya per l’impacte de la pèrdua dels turistes russos. Una proposta és intensificar la promoció turística de les destinacions més exposades –i aquí Sánchez cita explícitament Catalunya– per compensar l’absència de turistes russos si el conflicte s’allarga.
La gran preocupació, però, és l’impacte energètic, i més quan ja avui el preu de l’electricitat al mercat majorista s’encarirà un 34,44% respecte al d’ahir i assolirà els 341,52 euros per megawatt hora (MWh) de mitjana diària, el preu més alt de tot el 2022. Com a escut contra l’alça, Sánchez estén fins al 30 de juny les mesures fiscals que afecten la factura elèctrica: rebaixa de l’IVA de l’electricitat del 21% al tipus reduït del 10%, suspensió de l’impost de generació elèctrica i baixada de l’impost especial de l’electricitat. També prorroga fins al 30 de juny la minoració temporal del benefici de centrals no emissores de carboni i les mesures de flexibilitat dels contractes de subministrament de gas natural dels consumidors industrials. Als agents socials, Sánchez els demana un pacte de rendes –per moderar els beneficis i els salaris– per contribuir a contenir la inflació.
