Ucraïna: què ens convé?

Vagi per endavant la condemna a l’agressió de Rússia a Ucraïna, tot i que el mandatari rus busqui la seva justificació forçant raonaments i punts de vista. Mai res ha de donar validesa a una guerra i sempre s’ha de buscar el diàleg, la negociació i la diplomàcia. Però la realitat és tossuda i cadascú la veu des del seu costat i quasi mai ens posem a la pell de l’altre, per entendre per què veu la realitat tan diferent i per què actua amb uns paràmetres tan allunyats dels nostres. I tot i que s’expliquen els motius de les posicions, massa sovint no se’n fa cas, i es continua amb els propis i condemnant el que diu i fa l’altre. Situacions així han sigut habituals en les relacions entre Rússia i la UE i els EUA i també amb Ucraïna. D’aquí ve la posició d’Ucraïna a favor d’iniciar l’entrada a la UE amb el vistiplau de Brussel·les i també la consegüent protesta de Rússia, que va desembocar en el conflicte del 2014, que va acabar amb l’annexió de Crimea i amb un focus de conflicte a les zones de Lugansk i Donetsk. En l’ambient russòfon hi ha un ressentiment per com Occident va tractar Rússia després de la desaparició de la Unió Soviètica, incrementat interessadament per Putin, i més darrerament amb la línia d’Ucraïna d’apropar-se a la UE i de demanar d’entrar a l’OTAN. Tot això ha servit a Putin com a pretext per fer la guerra, la qual es mostra desigual a favor de Rússia. Els EUA i la UE no hi volen participar, tot i les proclames antirusses i les dures sancions econòmiques. Els efectes immediats de la guerra són molt de patiment per a la població autòctona, el moviment de les borses i la pujada del preu del gas, el petroli i els productes alimentaris. Les sancions econòmiques de la UE, tancant el finançament i el comerç de Rússia, i actuant contra persones vinculades a l’agressió, i les dels EUA, bloquejant les operacions amb els bancs russos vinculats al finançament de productes estratègics, a empreses importants i a les transaccions econòmiques i financeres, no sembla que puguin afectar seriosament l’economia i el funcionament de Rússia en el curt termini. Rússia s’ha preparat per contenir les sancions i disposa d’unes reserves de 630.000 milions de dòlars per aguantar el cop que ja preveia. Sigui com sigui, el que està passant és una derrota de la diplomàcia que no ha sabut evitar una guerra que ningú s’acabava de creure. El que convindria ara és aturar-la, sigui com sigui, pel bé de la ciutadania que la pateix directament, i entrar en unes negociacions que ben segur seran difícils, incomprensibles i en què s’hauran d’acceptar coses que són del tot reprovables des del punt de vista ètic i democràtic, però el pragmatisme d’evitar mals pitjors, obliga a situacions incomprensibles. Veurem com evoluciona tot plegat, però convindreu amb mi que el que convé és aturar les hostilitats, el patiment i les morts i retornar a una nova estabilitat. L’atac de Rússia, amb el suport o almenys l’abstenció de la Xina, augura nous camins en la geoestratègia i l’hegemonia mundial, però d’això ja en parlarem més endavant.