La UE vol afeblir el Kremlin amb atacs a l’economia russa

La invasió russa d’Ucraïna posa a prova la capacitat de la Unió Europea (UE) per plantar cara al temut Vladímir Putin. “Esperem el millor i ens preparem per al pitjor”, repetien constantment a Brussel·les els últims dos mesos com si fos el conte del llop. Ahir va arribar i a la capital europea semblava que no s’ho creia.

“Són les hores més dures per a Europa des del final de la Segona Guerra Mundial”, va lamentar l’alt representant de la UE, Josep Borrell, en una primera compareixença al matí amb la cap de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, qui va avisar Putin: pagarà car l’atreviment.

Els caps d’estat i de govern de la UE es van reunir ahir d’urgència al vespre a Brussel·les per donar el vistiplau a un nou paquet de sancions que busquen “debilitar” l’economia russa. Després d’aprovar dimecres un primer tram de sancions pel reconeixement rus de Donetsk i Lugansk, els 27 van augmentar les represàlies en coordinació amb els EUA i el Regne Unit. Els europeus enllesteixen unes sancions molt similars a les seves. Afectaran el sector financer, l’energètic i el del transport. També s’espera que limitin l’exportació de productes d’alta tecnologia i es restringeixin visats. A més, engreixaran la llista negra amb més oligarques, bancs i entitats vinculades al Kremlin.

En la cimera, els líders van donar el seu vistiplau polític i van passar el paquet als buròcrates que remataran el text amb els detalls. Avui s’hauria d’aprovar formalment en una reunió de ministres d’Exteriors, en què es podria afinar una mica més en funció dels esdeveniments a Ucraïna. Tanmateix, entre una part dels dirigents europeus, sobretot els de l’est, es notava una voluntat d’anar més enllà. “Si no responem a això, a què respondrem?”, es preguntava el primer ministre de Letònia, Arturs Krisjanis. Per ara, expulsar Rússia del sistema de transferències bancàries SWIFT queda exclòs.

A l’hora de tancar aquesta edició els líders continuaven parlant sobre els escenaris que s’obren amb la guerra començada. “Tothom està molt afectat pel que passa”, comentaven ahir fonts diplomàtiques. Els països de l’est van expressar les seves preocupacions, com per exemple per una possible arribada de refugiats ucraïnesos.

Brussel·les promet “suport” i “assistència urgent” al president ucraïnès, Zelenski, que ahir va intervenir en la cimera per videoconferència. Malgrat tots els mesos de preparatius, la UE encara discuteix l’estratègia a seguir a partir d’ara. “Hem d’actuar per evitar que hi hagi més agressions”, opina Mateusz Morawiecki, el primer ministre de Polònia, un dels països que se sent més amenaçat.