El TC desestima el recurs de l’expresident Torra per la seva inhabilitació

El Ple del Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs d’empara presentada per Joaquim Torra i Pla contra les sentències del TSJ de Catalunya i de la Sala Segona del Tribunal Suprem, per les quals se li va condemnar com a autor d’un delicte de desobediència.

Segons la sentència que s’ha fet pública aquest dimarts 23-F, els fets s’originen en la negativa de l’expresident al compliment dels reiterats requeriments dirigits per la Junta Electoral Central, en la seva condició de president de la Generalitat, que li exigien la retirada de simbologia i pancartes amb eslògans identificables amb determinades opcions polítiques, i col·locades en edificis públics dependents de la Generalitat de Catalunya, amb infracció del principi de neutralitat imposat a tots els poders públics, i particularment exigible en període electoral.

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Antonio Narváez Rodríguez, elabora una anàlisi detallada de les diverses al·legacions del recurrent, per a descartar la vulneració dels drets al jutge imparcial, al jutge ordinari predeterminat per la llei, a la defensa i a la presumpció d’innocència, així com al dret a la igualtat. També es descarta el plantejament de les qüestions prejudicials davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que havien estat sol·licitades pel recurrent, en entendre que no concorre el pressupost de la seva procedència per a la resolució de l’empara.

Segons la sentència, el fonament sobre l’al·legada vulneració del dret a la legalitat penal, que també es desestima és particularment extens. Així, el tribunal considera que la conducta del recurrent no podia estar emparada en l’exercici de drets subjectius, perquè en la seva condició de president de la Generalitat de Catalunya, i màxim responsable de la gestió dels edificis públics, la seva conducta venia determinada pel que es disposa en l’ordenament jurídic.

Així mateix, la sentència explica que el recurrent no va ser condemnat per les seves idees, opinions o manifestacions, sinó per l’incompliment d’uns requeriments derivats d’un ús inadequat dels edificis públics, que han d’estar al servei dels interessos generals, no d’un grup més o menys concret o nombrós de persones, a exclusió de la resta. D’aquesta manera, l’exhibició de simbologia partidista, en tant que identificable amb determinades opcions polítiques, infringia el deure de neutralitat i objectivitat que, en tot moment, ha de ser respectat pels poders públics, però especialment durant el període electoral, com a garantia de la neteja del procés democràtic, i de la igualtat en les eleccions.

Com ja està sent habitual en els recursos relacionats amb els fets relacionats amb l’1-O, la sentència compta amb vots particulars, que en aquesta ocasió han estat fets pels magistrats Juan Antonio Xiol i Ramón Sáez, tot i que no s’ha fet públic el raonament d’aquests vots particulars. L’expresident ha fet una piulada a twitter en la qual destaca el fet que hi hagi dos vots particulars fets pels “dos millors juristes del tribunal”.

La negativa del tribunal obre a l’expresident Torra la possibilitat de recórrer a la via judicial europea.