El gran escull del calendari escolar

L’avançament del curs escolar que proposa el Departament d’Educació només deixa dos dies hàbils al setembre per preparar-lo, ja que aquest començaria dilluns 5 de setembre i el dia 1 és dijous. Per facilitar la preparació, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha explicat que s’avançaran un mes els nomenaments de la plantilla estructural, de finals de juliol a finals de juny, i es deixaran lliures les tardes de setembre perquè els docents puguin treballar en la preparació del curs. Són aquestes mesures compatibles amb la preparació del curs escolars? Directors i docents que treballen a la pública i la concertada asseguren que no. També els sindicats, que expliquen que l’alta mobilitat del professorat fa impossible preparar el curs en només dos dies vista l’organització actual.

El principal escull es pot resumir en un percentatge: una tercera part de la plantilla és interina. I part del professorat funcionari no té plaça fixa en una escola. Tot plegat significa que els equips directius no coneixen la gent que treballarà a l’escola fins a l’1 de setembre, i tot i així sempre hi ha personal que s’incorpora amb el curs començat. Normalment, al juliol es coneix el nombre de persones que treballaran, però no pas qui. Una situació que no sembla que hagi de canviar el curs vinent. Part del professorat no té contracte al juliol ni a l’agost, pel que difícilment treballarà durant l’estiu. El juliol és, habitualment, un mes dedicat a la formació del professorat en què només l’equip directiu acudeix al centre. Si de cas, i de forma voluntària, alguns docents hi van els primers dies per tancar aspectes del curs ja finalitzat. Els caps d’estudis aprofiten per elaborar els horaris del curs, una tasca complexa que sovint requereix de diferents versions. Molts docents no saben fins a l’1 de setembre en quin nivell els tocarà impartir classe. Els primers dies de setembre estan plens de reunions de coordinació, i sovint els deu dies d’abans de la Diada, que marca l’inici del curs, es fan justos.

Així ho expliquen Mònica Rodríguez, mestra de primària en una escola pública, i Eva Garcia, professora de català de secundària en un institut públic. Garcia explica que avançar una setmana les classes té moltes implicacions en la preparació del curs. “Tindré menys dies per reunir-me amb el departament de llengua, en què repassem les lectures que han funcionat i les que no durant el curs. Al principi de curs, la direcció estableix els objectius del curs, que, de vegades, canvien segons la legislació, i el curs vinent ho farà amb el nou currículum. Parlem de modificació de criteris i de canvis en la programació. Al setembre, veiem les cares als altres professors i ens coordinem amb ells, ja que hi ha projectes que treballem de forma conjunta.” Part de la preparació consisteix a saber quins alumnes tindran, especialment si comencen secundària aquell curs i si presenten problemes o necessitats especials. O si han de canviar de grup perquè hi ha hagut conflictes amb companys durant l’estiu. Hi ha feina de preparació de l’aula: “Treballo molt l’ortografia amb pòsters i seran diferents segons el curs que em toqui. És impossible fer tot això en dos dies. Pretendre fer-ho al juny o al juliol, quan les plantilles no estan definides, no és realista”, diu Garcia.

Mònica Rodríguez coincideix que “dos dies no donen per a res, i més si arribes de nou al centre”, com li ha passat aquest curs. “Has de conèixer els espais, els companys. Els dos primers dies, es fan claustres que duren mig matí en què s’explica el funcionament del curs, els reptes a partir de la memòria del curs anterior, les activitats que es faran...” A més del claustre, els mestres tenen reunió de cicle amb els companys amb qui treballaran més estretament. “Hem de demanar i preparar el material de l’aula, col·locar el mobiliari, parlar dels alumnes que tindràs un a un i fer reunions amb les famílies si són nouvinguts o tenen necessitats especials. De vegades, arribes al dia 12 sense haver acabat aquesta feina. Al juliol, alguna cosa es podria preparar, però dubto que els interins sàpiguen al juny on aniran. Tampoc els funcionaris que no tenen plaça en una escola”, afirma. Sense la plantilla total, explica, no es poden adjudicar els cursos. “Jo vaig saber al setembre que faria tercer, i necessito temps per preparar el curs perquè no és igual que et toqui primer que sisè.” No veu que la solució avançada pel conseller de treballar les tardes de setembre sigui bona: “Aniràs arrossegant el mal treball de no haver preparat bé el curs”, considera.

Iolanda Segura, portaveu del sindicat Ustec-STEs, assenyala que, segons el Departament, s’avançaran un mes les adjudicacions, “cosa que no havíem aconseguit mai”. “Però de què servirà si els docents arribaran igualment als centres l’1 de setembre?”, es pregunta. Hi ha diverses casuístiques: personal que pot estar al juliol en una escola però que no sap si seguirà a la mateixa el curs següent, o docents substituts que no tenen contracte a l’estiu. És habitual el nomenament extra del juliol, en què si un docent ha treballat sis mesos durant el curs tindrà contracte al juliol per fer 30 hores de formació o oposicions però no estarà vinculat a cap centre educatiu concret. És habitual, a més, que docents substituts arribin el primer dia de classe i fins i tot amb el curs ja començat. “El canvi de calendari implica un canvi de procediment per cobrir les plantilles”, afirma Segura, que nega, com diu Gonzàlez-Cambray, que no canviïn les condicions laborals. “El juliol està reservat per fer formació, perquè molts docents no la poden fer durant el curs. Pot ser que vagin al centre per fer la memòria del curs o la recollida, però voluntàriament. Qualsevol reunió al juliol ha d’estar justificada”, explica.

Julián del Amo és director de l’institut Badia del Vallès. Explica que a final de juny saben la plantilla que tindran, però no tenen el personal al centre fins a l’1 de setembre. Les dotacions anunciades no són definitives al juny, ja que depenen de la matrícula d’FP i batxillerat, que es fa al juliol, i encara al setembre hi ha “coses que es mouen”. Al juliol, els caps d’estudis fan diverses versions de l’horari del curs i preparen la documentació i els projectes curriculars que, al setembre, traspassaran als professors. “Al juliol, venen alguns docents a deixar endreçades coses del curs acabat o a repassar material, com ara l’informàtic. No pots fer moltes reunions perquè la rotació de personal és molt alta: tenim un 30% o un 40% de substituts.” Les coses són molt inestables fins a l’1 de setembre, assegura, i tenir deu dies per preparar el curs “és correcte”. S’han de fer reunions de coordinació, ja que els professors tenen alumnes en comú i es fan projectes transversals. “Un institut no és una universitat, en què el professor fa una classe magistral i marxa”, exemplifica. Del Amo resumeix el malestar que viuen els docents assegurant: “Cada vegada, ens pressionen més; cada cop, hi ha més incertesa i la feina de gestió és infinita. Jo faig classe la meitat de la jornada i l’altra meitat dirigeixo una empresa de 80 treballadors.”

L’escola concertada té algunes diferències amb la pública, com ara el fet de no estar subjecta als nomenaments del Departament, ja que els centres contracten el professorat. Però la pressió del calendari serà la mateixa. Així ho explica Joan Vila, director de l’escola Pia Balmes: “Ho farem, però és molt complicat. I, a més, haurem d’adaptar el nou currículum, el que requerirà més reunions i formació del professorat. En un any normal, el repte d’adaptar-se al nou currículum, que és un repte interessant, seria una feina afegida. Si li treus una setmana de treball, es complica molt.” A la concertada, les plantilles acostumen a ser més estables i normalment al juny ja estan formades. Però es veu limitada pel conveni col·lectiu, que estableix per als docents un mes de vacances a l’agost i un permís retribuït al juliol, mes en què es pot dedicar la primera quinzena a fer formació. “Si aquesta formació serveix perquè tothom conegui el nou currículum, potser, amb molta feina, podríem preparar el curs en dos dies”, creu Vila. El problema, diu, és que molts docents esgoten les hores de formació durant el curs, “que resulta més profitós”, pel que queda poc marge.