A les cordes

Com l’espanyola, també la dreta conservadora francesa passa per hores baixes, amb l’alè de la ultradreta al clatell. De fet, tota la campanya presidencial, que oficialment encara no ha començat, bascula cada cop més cap a la dreta extrema. Amb l’esquerra atomitzada i sense pràcticament opcions per passar a la segona volta, a Emmanuel Macron, l’aspirant favorit, se li obre per l’altra banda de l’espectre polític el camp de batalla per reconquerir l’Elisi. Un sondeig difós aquesta setmana per la firma Odoxa situa l’actual president de la República al capdavant de les intencions de vot (24,5%), seguit dels ultradretans Marine Le Pen (18%) i Éric Zemmour (14%), mentre que Valérie Pécresse, la candidata de la dreta conservadora –representada pel partit Els Republicans (LR)–, cau al 12%.

Antiga ministra de Nicolas Sarkozy i actual presidenta de l’Illa de França (la regió de París), Pécresse no aconsegueix fer arrencar la seva campanya. A la falta de lideratge i de projecte polític definit, s’hi afegeix el distanciament amb el mateix Sarkozy, l’expresident jutjat per corrupció que la critica en privat i es nega a donar-li suport públicament. Fins i tot deixant planar el dubte de si acabarà demanant el vot per a Macron, tal com suggereixen alguns mitjans i tal com ja han fet quadres prominents d’Els Republicans, com ara Éric Woerth, responsable durant anys del programa econòmic del partit i actual cap de la comissió de finances de l’Assemblée Nationale, que ha repudiat la visió “nostàlgica i replegada en ella mateixa” que té de França el seu partit.

I encara una altra deserció de pes cap a les files de Macron, la de l’alcaldessa de Calais, Natacha Bouchart, dirigent en primera línia en la lluita contra la immigració il·legal, en una ciutat on es concentren milers de sense papers que intenten travessar el canal de la Mànega per arribar al Regne Unit. Però les vies d’aigua, en el vaixell dels Republicans, també s’obren a estribord, res d’estrany tenint en compte que, segons revelen els sondejos, quatre de cada deu votants de Pécresse comparteixen idees amb Zemmour. Entre l’espasa i la paret, encaixada entre l’ampli centre macronista i l’extrema dreta, Pécresse posa rumb cap a aquesta última estació per taponar l’hemorràgia de vots i assegurar-se el bitllet per a la segona volta. Així, la primera dona candidata presidencial de l’espai gaullista, que confessa admiració per Merkel i Thatcher, entra a competir amb el xenòfob Zemmour accentuant la seva intransigència contra la immigració. Com ell, defensa aixecar murs a les fronteres exteriors de la Unió Europea, accelerar les expulsions de sense papers i tancar l’aixeta dels visats a aquells països d’origen que es neguin a acollir-los, mentre recorda que va ser de les primeres a impulsar la prohibició del vel islàmic a la via pública, en considerar-lo “un signe de submissió de la dona”. Pécresse, que va guanyar la candidatura republicana a l’Elisi derrotant el rival més ultra en les primàries, li ha acabat copiant el discurs, en el moment en què ha vist estancar-se les seves expectatives electorals. Fins al punt de creuar una línia vermella. Va passar diumenge, en el seu primer gran míting a París, quan, davant d’unes 7.000 persones, va fer referència al “grand remplacement” , l’expressió encunyada en cercles antisemites i xenòfobs per designar un suposat pla per diluir les poblacions europees dins una onada d’immigració massiva. Pécresse entrava en el terreny discursiu de Zemmour, en la seva lògica de l’exclusió i el rebuig, tot insistint en la distinció entre francesos “de cor” i francesos “de papers” o nacionalitzats.

I és que, més que identificar Macron com el principal adversari, Précresse sembla haver entrat en unes primàries a tres bandes amb els candidats de la dreta radical, oblidant el principi que, pel votant, l’original és sempre millor que la còpia. Si les enquestes l’assenyalaven com la rival més difícil de batre en segona volta per Macron, ara, atrinxerada a les cordes, Pécresse crema les seves opcions regalant el centre del ring al president perquè llanci el seu ganxo victoriós contra Le Pen o Zemmour.