El monstre que no volia ser com la seva família
La història de Michael Corleone, convertit en assassí per venjar el pare, és el fil que lliga el relat de la cèlebre trilogia de Coppola
Kay és refusada d’un món que només vol dones submises
“La meva família és així, però jo no”, diu Michael a la seva xicota, Kay Adams, que alguna cosa intueix dels negocis tèrbols i l’activitat criminal dels Corleone. El padrí, és a dir, Vito Corleone, encarnat per un Marlon Brando caracteritzat com una mena de rèplica del ciutadà Kane, tampoc volia que el menor dels seus fills mascles fos com la seva família: pensava que, sent diferent del brutal Sonny i del pocapena Fredo, tindria una vida honesta dins de la legalitat. El patriarca, però, pateix un intent d’assassinat per part del narcotraficant Sollozo. El padrí sobreviu. En coma a l’hospital, rep la visita de Michael, que s’adona que l’han deixat sol, amb la complicitat del policia corrupte McCluskey, i evita que el rematin. Alguna cosa es remou irada en el fill més estimat de Don Vito i s’ofereix per matar Sollozo i McCluskey. Es converteix en assassí per venjar el pare, que, en despertar del coma, lamenta que Michael hagi estat l’executor.
Intentant protegir-lo sense perdre l’esperança d’apartar-lo del món criminal, Don Vito envia Michael a Sicília. Allà, s’oblida de Kay i es casa amb Apollonia, a qui maten per venjar-se de Michael. El jove torna a Nova York, on també han assassinat Sonny, de manera que el padrí accepta que sigui el seu successor, aquell a qui, al final de la primera part de la trilogia, besen la mà després que tanqui la porta als nassos a Kay, amb qui s’ha casat i té dos fills. Abans, mentre batejaven el fill de la germana Connie, s’han executat tots els crims que ha ordenat contra els caps de les famílies rivals i el traïdor de la pròpia, el marit de Connie. En l’alternança amb la joventut de Vito Corleone, interpretat per Robert de Niro, El padrí II mostra com Michael és un monstre sense pietat que, per mantenir el poder, no ha deixat d’ordenar crims (inclòs el del seu germà Fredo) mentre fa tota mena de negocis il·legals a l’entorn dels casinos. L’excusa és protegir la família, que no fa més que desintegrar-se. Objecte d’atemptats frustrats, cada cop està més tancat i paranoic a la seva mansió del llac Tahoe (Nevada). Abandonat per Kay, al final de la segona part, Michael està sol i pensatiu al seu jardí. També està sol quan mor en un altre jardí, a Sicília, al final de la tercera part, que mostra com la redempció del personatge (que ha arribat a ser el pitjor de tota la família) és impossible i com la seva filla Mary rep la bala destinada a ell. Els crits de Michael i Kay són esgarrifosos davant de la tragèdia a les escales del Teatro Massimo de Palerm.
Al Pacino i Diane Keaton en els seus inicis
Amb el seu rostre malenconiós que, de sobte, pot fer-se ombrívol, Al Pacino només havia protagonitzat The panic in Needle Park, de Jerry Schatzberg, abans que Coppola, en contra dels productors, hi apostés perquè fos Michael Corleone. Diane Keaton només havia fet un film quan, cinc anys abans d’Annie Hall, va ser escollida per encarnar Kay Adams, la dona a qui Michael no fa més que enganyar: dient-li que no és com la seva família, tot i que ell aleshores ho creu; oblidant-la a Sicília; negant-li els seus crims; assegurant-li que blanquejarà els negocis dels Corleone.
A Kay, Michael també li tanca la porta, un dels cops que vol veure els seus fills quan ha abandonat qui ha vist convertir-se en un monstre: abans, li ho confessa, ha avortat per no tenir un tercer fill amb ell. Kay és refusada d’un món que només vol dones submises. En la tercera part, a Sicília, hi ha un inici de reconciliació, però la tragèdia (la mort de la filla) els separa per sempre. Pacino i Keaton són dos dels pocs actors presents en tota la trilogia. Una altra és Talia Shire (Connie), germana de Coppola. I també hi apareix Sofia, filla del director: en la primera és el nadó Michael; en la segona, és al vaixell en què Vito Corleone arriba a Nova York; en la tercera és Mary.
