La recusació contra Llarena per “parcialitat” és rebutjada
El recurs va ser presentat per Puigdemont arran de l’homenatge d’una entitat espanyolista al magistrat
Els intents de l’exili per censurar altres jutges del Suprem tampoc fructifiquen
El magistrat del Tribunal Suprem Julián Sánchez Melgar ha desestimat la recusació plantejada per l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els antics consellers a l’exili Clara Ponsatí, Lluís Puig i Toni Comín contra el magistrat Pablo Llarena, per la seva suposada “parcialitat” en les causes que va instruir arran del procés sobiranista. Per sustentar els seus al·legats, els polítics independentistes afirmaven que la neutralitat exigible a Llarena va quedar en qüestió després que el novembre de l’any passat rebés un premi de la Fundación Villacisneros, una entitat amb un marcat deix espanyolista, com a reconeixement a la seva tasca en aquest embat judicial. En la mateixa línia, Puigdemont i els quatre exconsellers també sol·licitaven la recusació del president de la sala penal del Suprem, Manuel Marchena, i de tres magistrats més que van formar part del tribunal que va dictar la sentència contra els presos polítics, així com del mateix jutge Sánchez Melgar com a instructor d’aquest incident, atès que, anteriorment, havia estat fiscal general de l’Estat i, per tant, va participar directament en la direcció del ministeri públic en aquesta causa especial. Uns recursos que, com l’anterior, també han estat rebutjats de ple.
En la seva interlocutòria, en què es desestimen totes les recusacions, Sánchez Melgar nega la tesi que Llarena hagués perdut la seva imparcialitat per haver acceptat la distinció de la Fundació Villacisneros, i hi afegeix que l’escrit presentat per la defensa de Puigdemont és un “totum revolutum” en què no s’explica quin és l’interès personal, directe o indirecte, que podria tenir el recusat pel simple fet d’haver acceptat un premi. “La recusació s’ha de basar en una actuació pròpia del magistrat, no en aquella que un tercer li atribueixi”, sosté el jutge, que també considera que l’expresident, Ponsatí, Comín i Puig han fet un ús abusiu i indiscriminat del mecanisme de les recusacions, fins al punt d’haver-les plantejat contra “tots els magistrats que van apareixent en la peça oberta a aquest efecte, i en cadena”.
Defectes de forma
Per reblar el clau, Sánchez Melgar també afirma que els recursos tenen defectes formals. Com a exemple, cita que la llei exigeix la presentació d’un poder especial per a plets per identificar el jutge o tribunal concret concernit i, en aquest cas, lluny de ser un poder “especial”, és més aviat “general”, ja que inclou una llista amb dotze magistrats del Constitucional, 58 del Suprem i el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Així mateix, també troba la recusació extemporània per haver-se presentat gairebé un mes després del lliurament del premi a Llarena, i hi afegeix que el Suprem ja s’ha pronunciat sobre l’absència de capacitat de recusar de les persones que estan en situació legal de rebel·lia, perquè, destaca, si no volen enfrontar-se a un procés penal, “encara menys poden plantejar en aquesta situació qüestions formals sobre el procés del qual no volen participar”.
