El curs vinent ja es podrà fer el nou batxillerat general
Educació oferirà la modalitat a una vintena d’instituts
El nou currículum preveu més possibilitats d’escollir optatives per personalitzar-lo i es podrà cursar en tres anys
L’ensenyament competencial, que treballa en la integració dels coneixements per posar-los en pràctica en diferents situacions, s’implantarà també al batxillerat en el desplegament de la Lomloe. El departament està preparant l’esborrany del nou currículum, que s’enviarà als instituts a final de mes, i una de les novetats és la creació d’una nova modalitat anomenada general. Es tracta d’un batxillerat que l’alumne podrà configurar pensant en els estudis posteriors escollint assignatures optatives de qualsevol branca sempre que s’imparteixin al seu institut. Aquesta modalitat híbrida es podrà cursar en els dos anys actuals i també en tres per poder escollir les assignatures desitjades, ja que pot ser que coincideixin en l’horari. Aquesta modalitat se suma a les ja existents –ciència i tecnologia, humanitats i ciències socials i arts–, tot i que no és pròpiament una quarta modalitat sinó una hibridació.
El batxillerat general es començarà a oferir a centres educatius de nova creació i als que ja ho hagin experimentat. Educació l’oferirà a una vintena d’instituts en la preinscripció per al curs vinent, tant en centres públics com concertats. S’està estudiant encara quins seran aquests instituts i quina distribució territorial tindran. És una incògnita la rebuda que tindrà la proposta: si generarà poc interès o si, per contra, la demanda superarà l’oferta, i com es gestionarà.
Aquest és un dels grans canvis que planteja l’esborrany del currículum. Un altre és el disseny més flexible de l’etapa, amb més hores per a les assignatures optatives. A primer de batxillerat les matèries comunes passaran de 14 hores setmanals a 12, les de modalitat de 12 hores a nou i les optatives, de tres hores a nou. Al segon curs es mantindran igual que fins ara: 14 hores d’assignatures comunes, 12 de modalitat i quatre d’optatives. A més, es podran convalidar algunes activitats formatives que l’alumne faci fora del centre, com ara estudis oficials de música, dansa i idiomes. És a dir, no es podrà convalidar qualsevol extraescolar. Això ja s’està fent en alguns casos però l’assignatura convalidada es puntua amb una nota màxima de cinc. El departament està decidint si continuarà sent la nota màxima, i per convalidar aquests estudis l’estudiant hi ha d’estar matriculat el mateix any que està cursant el batxillerat.
És també una novetat per al curs vinent el desdoblament del batxillerat artístic en dos: un itinerari serà d’arts plàstiques i visual i un altre estarà dedicat a la música i les arts escèniques.
Els canvis s’implantaran el curs que ve a primer de batxillerat i el següent, a segon. El canvi al batxillerat repercutirà en el disseny de les proves d’accés a la universitat, que és competència del Departament de Recerca i Universitats.
Canvis a l’esborrany
Pel que fa al currículum de primària i secundària, el departament manté obert fins al 18 de febrer el període per rebre aportacions de les direccions i professorat dels centres educatius. Aquests dies ja s’han sentit algunes queixes, com la relativa a la pèrdua de la filosofia com a optativa de quart d’ESO o la reducció d’hores de tecnologia i de les matèries artístiques a secundària. Fonts del departament van assenyalar ahir que el document enviat als centres és un esborrany i, per tant, es podria replantejar el manteniment de la filosofia. També podria canviar la nomenclatura “en procés d’assoliment”, que ha estat qüestionada per docents que entenen que desincentiva l’esforç.
Els nous currículums es començaran a aplicar el 2022/2023 als cursos imparells i el 2023/2024 als parells de primària i secundària. Representen l’adaptació de la Lomloe, que té un enfocament més competencial defensat també pel Departament d’Educació, que destaca la necessitat d’abordar una transformació educativa, amb la integració dels aprenentatges i una avaluació competencial.
LES XIFRES
Cambray defensa el canvi de calendari sense debat
Rosa M. BravoEl conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va afirmar ahir que si hagués debatut el canvi de calendari escolar la decisió “no estaria presa”. Així ho va defensar en una entrevista a TV3, en què va comparar el procés amb l’obertura de les escoles en pandèmia. Si s’hagués hagut de pactar amb els sindicats, les escoles continuarien tancades perquè per als sindicats “mai” s’haurien donat les condicions per obrir-les, va posar com a exemple. Gonzàlez-Cambray va afirmar que és “impossible” que tothom estigui content amb l’avançament del curs una setmana, però va defensar que hi guanya tothom. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va reconèixer que “és lògic que qualsevol canvi generi dubtes i preguntes”, i va demanar “posar l’alumne al centre” després de les crítiques que aquesta mesura ha generat entre sindicats i associacions de famílies. El primer secretari del PSC, Salvador Illa, va acusar el govern de no haver mantingut “cap diàleg previ” amb els “representants dels docents i de les famílies”, i la diputada de Cs Anna Grau va assegurar que la decisió del govern genera desconcert. Les cristianes demanen treballar amb calma els canvis al calendari.