L’OTAN avisa que s’acosta un “moment perillós” a Europa
Rússia continua acumulant tropes a la frontera amb Ucraïna i engega maniobres militars conjuntes amb Bielorússia
El govern de Kíev acusa el de Moscou de bloquejar el seu accés a la mar Negra i la mar d’Azov
El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va advertir ahir de l’actual “moment perillós” per a Europa, atesa la concentració militar de Rússia entorn d’Ucraïna, i va alertar que el temps d’avís d’un possible atac de Moscou contra Kíev “s’està reduint”. “Aquest és un moment perillós per a la seguretat europea. El nombre de forces russes està augmentant. El temps d’avís d’un possible atac s’està reduint”, va declarar el polític durant una roda de premsa al costat del primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, amb qui es va reunir a la seu de l’Aliança, a Brussel·les.
Stoltenberg va anunciar que ha enviat una carta al ministre d’Afers Estrangers de Rússia, Serguei Lavrov, en què el convida a continuar amb el diàleg “en una sèrie de reunions del Consell OTAN-Rússia”, el fòrum de trobada entre les dues parts, “per trobar una forma diplomàtica d’avançar”. Va insistir que l’OTAN “no és una amenaça per a Rússia”, però va instar a “estar preparats per al pitjor, alhora que continuem fortament compromesos a trobar una solució política”.
El secretari general de l’Aliança Atlàntica va alertar que si Rússia opta per “la confrontació, pagarà un alt preu”, amb sancions econòmiques i més presència militar de l’OTAN al flanc oriental de l’Aliança, tot i que el Kremlin demana que l’OTAN s’allunyi de les fronteres de Rússia. Stoltenberg va recordar que Rússia ja ha acumulat més de 100.000 soldats preparats per al combat al voltant d’Ucraïna. “I estem vigilant de prop el desplegament de Rússia a Bielorússia, que és el més gran des del final de la guerra freda”, va afegir.
El primer ministre britànic també va alertar del risc de la situació i va dir que estem en un moment “molt perillós”. “Cal resistir i oposar-se a qualsevol tornada als dies en què el destí de les nacions” el decidien “un grapat de grans potències”, va dir Johnson, que creu que Moscou encara no ha decidit si envairà Ucraïna, però això “no vol dir que sigui impossible que una cosa absolutament desastrosa pugui passar molt aviat”. “És la crisi de seguretat més gran que Europa ha afrontat en dècades”, va afegir.
El govern britànic va aprovar justament ahir un nou marc legal que li atorga el poder de sancionar empreses i empresaris amb “importància estratègica” per a Rússia, una de les eines amb les quals espera dissuadir el Kremlin de llançar una invasió en territori ucraïnès. Londres podrà castigar interessos russos, encara que les empreses o individus no hagin participat directament en la desestabilització d’Ucraïna.
Mentrestant, Rússia continua acumulant tropes a la frontera amb Ucraïna i ahir les forces armades de Rússia i les de Bielorússia van iniciar uns exercicis militars conjunts, que es duen a terme en territori bielorús i que es prolongaran fins al pròxim dia 20.
Enmig d’aquest escenari, la tensió ha augmentat encara més després que Ucraïna hagi acusat Rússia de mirar de bloquejar el seu accés marítim en un moment en què Moscou es prepara per fer exercicis navals la setmana vinent. El ministre d’Afers Estrangers ucraïnès, Dmitró Kuleba, va denunciar que la mar d’Azov està totalment bloquejada i la mar Negra gairebé inaccessible.
LA FRASE
Evacuació de l’ambaixada a Kíev
Rússia està preparant “activament” un pla d’evacuació del personal diplomàtic no essencial de la seva ambaixada a Kíev enmig de la tensió militar entre tots dos països, segons van informar ahir fonts diplomàtiques russes a Ucraïna. El ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, va assegurar que Moscou recomanarà al seu personal diplomàtic abandonar el país veí en funció del que facin les ambaixades occidentals.
“No sé què tenen al cap els nostres col·legues anglosaxons”, va dir Lavrov durant una roda de premsa conjunta amb la seva homòloga britànica, Liz Truss, que ahir es va reunir amb el ministre rus a Moscou.
La premsa nord-americana va informar a mitjan gener sobre el començament de l’evacuació del personal diplomàtic rus a Ucraïna per carretera, però el Ministeri d’Afers Estrangers rus ho va negar rotundament. Això sí, Moscou va admetre que diplomàtics, personal administratiu i membres de la seva família són objecte d’amenaces constants, la qual cosa ha propiciat l’enviament de notes de protesta.
Països com els Estats Units, el Regne Unit, Alemanya, el Canadà, Austràlia o el Japó van expressar al gener la seva intenció d’evacuar al seu personal no essencial de les legacions diplomàtiques a Ucraïna per por d’una guerra.
