Justícia obrirà fosses lligades a maquis i hospitals de campanya
Ciuró avança al Parlament les línies d’actuació en matèria de memòria per al 2022
La segona part d’enguany es concretarà el nou pla d’excavacions, que cobrirà fins al 2025
La direcció general de Memòria Democràtica posarà l’accent enguany en l’obertura de fosses vinculades als maquis i als hospitals de campanya a les comarques de l’Urgell, el Segrià, la Noguera i la Terra Alta, segons va anunciar ahir la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, al ple del Parlament. “Vull destacar que s’està treballant en la localització de les fosses vinculades amb els maquis de Castellnou de Bages i amb les de la incursió a la Vall d’Aran el 1944, així com en les fosses de l’Alt Urgell”, va situar Ciuró.
El departament es proposa acabar el 2022 les intervencions que s’estan duent a terme en indrets on s’han localitzat restes en superfície, com al Baix Camp, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, i l’obertura de fosses localitzades fora dels cementiris a les comarques de l’Anoia, el Moianès i el Berguedà.
Ciuró va avançar que durant el segon semestre de l’any es concretarà el nou pla de fosses, que anirà del 2023 al 2025. Igualment, en els pròxims mesos es retornaran a les famílies les restes de més persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista que han estat recuperades i es tancarà l’any amb la inauguració d’una exposició divulgativa sobre les actuacions que ha dut a terme la Generalitat en l’àmbit de les fosses.
Catalunya té documentades més de 600 fosses d’aquell període, de les quals se n’han obert 61 (36, en el marc dels plans de fosses iniciats a partir de 2017). Actualment hi ha 6.223 persones inscrites en el cens de persones desaparegudes. El 25% són casos de persones de fora de Catalunya i un 2,5% dels inscrits són dones. D’altra banda, el programa d’identificació genètica, creat el 2016, disposa de 2.684 mostres extretes a familiars. “Farem un esforç més gran i més ambiciós per incrementar aquesta xifra i augmentar el coneixement de la societat sobre el cens de persones desaparegudes i el programa d’identificació genètica”, va explicar Ciuró. El 2021 es van poder retornar les restes de set individus a les seves famílies. Enguany el pressupost dedicat a la memòria gairebé s’ha duplicat, passant dels 447.000 euros de l’any passat a més de 800.000.
El 2021 es van dur a terme treballs arqueològics en quatre fosses: la de Mas de Santa Magdalena a Móra d’Ebre (on es van recuperar 177 individus), la del cementiri de Montjuïc per intentar trobar el poeta cubà Pablo de la Torriente (sense èxit), la de la Pobla de Massaluca (on es van recuperar quatre cossos) i una prospecció a la masia de la Griera de Gurb (Osona) per cercar dos bombers de Barcelona que no van aparèixer. També es van realitzar 31 recollides de restes en superfície localitzades per ciutadans, mossos d’esquadra o agents rurals.
LA FRASE
L’exhumació de Cipriano Martos, el segon semestre
La conselleria de Justícia abordarà durant el segon semestre de l’any l’exhumació de Cipriano Martos, les restes del qual romanen encara en una fossa al cementiri de Reus. El militant antifranquista va morir el 1973 després d’haver estat detingut i haver ingerit àcid sulfúric durant un interrogatori de la Guàrdia Civil. Les despulles de Martos van ser inhumades en una fossa de beneficència del Cementiri General de la capital del Baix Camp sense permetre que la família assistís a la inhumació ni que s’emportés el cos a la seva terra d’origen, Granada.
“Un exemple d’esperança i també de perseverança és el de família de Cipriano Martos, víctima de la repressió del tardofranquisme; enguany es durà a terme la seva exhumació del cementiri de Reus perquè pugui descansar al costat dels seus familiars i no pas en la fossa de beneficència en què va ser inhumat després de ser torturat fins a la mort per la seva militància antifranquista, el 17 de setembre de 1973”, va glossar la consellera Ciuró.
