Tràfec diplomàtic per calmar la crisi entre Rússia i Ucraïna
Macron convida Putin a trobar una solució col·lectiva per “evitar una guerra” i el cap del Kremlin demana garanties de seguretat
Biden i Scholz amenacen Moscou amb un paquet de “fortes sancions” en cas d’atac a Kíev
Els líders occidentals han emprès una frenètica activitat diplomàtica per mirar d’evitar una invasió russa d’Ucraïna que els serveis d’intel·ligència nord-americans asseguren que podria ser imminent. Ahir va ser el torn del president francès, Emmanuel Macron, que es va reunir amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, a Moscou, i del canceller alemany, Olaf Scholz, que va fer el mateix amb el president nord-americà, Joe Biden, a Washington.
Les converses d’ahir no van donar fruits tangibles, com es podia desprendre de les paraules del portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, que abans de la reunió entre Putin i Macron ja havia advertit que “la situació és massa complexa per esperar un avenç decisiu per una sola reunió”, i més encara, segons hi va afegir, quan els països occidentals continuen ignorant les principals demandes de Moscou, com ara vetar l’accés d’Ucraïna a l’OTAN.
Tot i això, Macron es va mostrar confiat a “trobar una resposta útil i col·lectiva per a Rússia i per a tot Europa [...] que permeti evitar una guerra i forjar una estabilitat i confiança per a tots”. “Considero que la conversa d’avui pot aplanar el camí que hem de prendre, el de la desescalada”, hi va afegir el president francès.
Menys entusiasta es va mostrar Putin, tot i agrair els esforços del cap de l’Elisi per garantir una “seguretat igualitària a Europa” i buscar un acord en la crisi amb Ucraïna. “Tots dos compartim la preocupació pel que passa a Europa en l’àmbit de la seguretat”, va dir el president rus.
L’altre gran escenari de la batalla diplomàtica d’ahir era Washington, concretament la Casa Blanca, on Joe Biden va rebre Olaf Scholz, que estrenava viatge als Estats Units com a canceller. En un clima de més proximitat, tant física com emocional, que Putin i Macron –que es van reunir en una taula enorme, assegut cadascú en una punta–, el president nord-americà i el cap del govern alemany van exhibir unitat en la crisi ucraïnesa.
“Alemanya és un dels aliats més propers dels EUA. Estem treballant com un front unit per dissuadir Rússia d’una agressió a Europa”, va dir Biden. El president dels EUA mirava d’esvair, d’aquesta manera, els dubtes que genera la posició de Berlín per les reticències a adoptar mesures de càstig dures contra Rússia, país del qual té una important dependència energètica.
En la compareixença de premsa conjunta, Biden es va mostrar partidari de “continuar converses de bona voluntat amb Rússia”, però va advertir que si Moscou “tria envair Ucraïna”, tant Alemanya com els EUA li imposaran un “fort paquet de sancions”, una afirmació que va refermar Scholz.
Tot i els esforços diplomàtics dels darrers dies, el conflicte continua encallat. Rússia ha desplegat més de 100.000 soldats a la frontera amb Ucraïna i, tot i que nega que planegi cap invasió, sí que admet que està llesta per prendre “mesures tecnicomilitars” si no se satisfan les seves demandes: el vet d’Ucraïna a l’OTAN i la retirada de tropes occidentals de l’est d’Europa. Washington ho rebutja i proposa, en canvi, obrir converses amb Moscou sobre control d’armes i fer passos en la construcció de la confiança mútua.
LA XIFRA
Comandes d’armament estranger
Ucraïna ha rebut els darrers mesos 1.500 milions de dòlars en armament i equips militars per enfortir el seu exèrcit enmig de les tensions frontereres amb Rússia, segons va afirmar ahir el ministre d’Afers Estrangers ucraïnès, Dmitró Kuleba. “Continuem consolidant una coalició internacional de suport a Ucraïna. Gràcies a aquesta feina avui dia Ucraïna rep més suport polític, econòmic i de seguretat”, va dir el ministre en una roda de premsa.
Kuleba va assegurar que tenia previst abordar l’afer dels subministraments d’armament ahir amb la ministra d’Afers Estrangers alemanya, Annalena Baerbock. Kuleba va lamentar la negativa de Berlín al fet que tercers països o organitzacions amb armament alemany enviïn aquests equips a Kíev. Segons Ucraïna, aquest bloqueig pot malmetre les relacions amb Alemanya, que manté que les armes no poden arreglar un conflicte, tot i que sí que s’ha mostrat disposada a bloquejar el gasoducte rus Nord Stream 2 en cas d’agressió russa.
Els Estats Units i el Regne Unit han estat els més actius a armar l’exèrcit ucraïnès, així com el Canadà, Polònia i els països bàltics. Tot i això, el ministre de Defensa ucraïnès, Oleksí Réznikov, creu que la probabilitat d’una escalada militar a la frontera amb Rússia continua sent “baixa”.