Antídot a la temporalitat
límit
La reforma laboral de Díaz no deroga la de Rajoy ni recupera la indemnització de 45 dies per acomiadament injust
Converteix el contracte indefinit en la norma
Torna la ultraactivitat i els convenis ja no expiren mentre es negocia
La reforma laboral nascuda en el diàleg social entre la CEOE, la UGT i CCOO ha conquistat més titulars per la dificultat de l’aprovació al Congrés –ahir es va comprovar que justificadament, perquè era per un vot involuntari del PP i per error– que per la seva lletra petita, però aquests són els seus punts principals.
La derogació que no és
“Derogarem la reforma laboral del PP, a pesar de totes les resistències, que hi són i que són moltes”, sentenciava Yolanda Díaz encara el 23 d’octubre del 2021. L’acord que la CEOE, la UGT i CCOO van firmar el 23 de desembre en el si del diàleg social, no obstant això, no és una derogació total del marc laboral imposat pel PP el 2012 per la ministra Fátima Báñez, actual presidenta de la Fundació CEOE. Quan Díaz conjugava el verb derogar, ho feia davant de Nadia Calviño, però ella ha evolucionat –fins al punt que la norma substitutòria és avalada per Báñez. No es tracta d’una iniciativa espontània, sinó que és un dels compromisos davant de Brussel·les inclòs en el plec de condicions dels fons europeus i necessari per rebre 12.000 milions aquesta primavera.
Idèntic acomiadament
Contracte fix per norma
El contracte per obra o servei desapareix i la contractació fixa és ara la norma. Es crea un nou contracte fix discontinu per a llocs de treball de caràcter estacional o de temporada, i per circumstàncies definides. El gener del 2022 s’han firmat 28.672 contractes fixos, un 22,5% més que el gener del 2021, i el primer mes de vigència del nou marc laboral és ja el millor gener de la sèrie històrica perquè el 15% dels contractes totals són ara indefinits. La contractació excepcional per a campanyes agrícoles o campanyes nadalenques es podrà fer, però amb un màxim de 90 dies i mai per la via d’encadenar temporalitats. Es considerarà fix qui pateixi això o hagi estat contractat durant un termini superior a 18 mesos, amb solució de continuïtat o sense, en un període de 24 mesos i pel mateix lloc de treball o per un de diferent amb la mateixa empresa, amb dos o més contractes per circumstàncies de producció.
Prevalença de convenis
El conveni del sector –a priori més garantista– torna a prevaler per sobre del conveni d’empresa. El que podrà regular ara el conveni d’empresa serà escollir si les hores extres s’abonen o es compensen, l’horari i distribució del tremps de treball i les mesures de conciliació, però no la jornada laboral.
Ultraactivitat indefinida
Amb la reforma laboral del 2012, el PP va desequilibrar la negociació col·lectiva en favor de l’empresari i el nou marc restitueix l’equilibri amb la ultraactivitat indefinida. Ras i curt: els convenis col·lectius es prorrogaran i seguiran en vigor fins i tot després que expiri la seva vigència –i sense límit de temps– perquè el treballador no perdi drets durant la negociació ni pateixi la pressió de partir de zero.
ERTO estructurals
Els ERTO que han servit com a escut contra la destrucció de llocs de treball durant la pandèmia són ja part de la legislació laboral. En ERTO per causes econòmiques o de força major, no es permet ni fer hores extres ni formalitzar nous contractes. Sota els nous ERTO estructurals, hi ha dues modalitats: la cíclica (duració màxima d’un any) i la sectorial (quan sigui tot un sector el que visqui una reconversió i exigeixi una procés de transició en la requalificació del personal).