Diplomàcia de contenció

No se sap si aquestes converses arribaran gaire lluny, però el president francès, Emmanuel Macron, manté la via oberta amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, per tractar de rebaixar la tensió a l’est d’Europa. En una conversa telefònica d’una hora i quart ahir al matí, els dos dirigents van reiterar les posicions enrocades d’occidentals i Moscou a les fronteres ucraïneses, però es van instar a mantenir aquest diàleg malgrat la situació.

Al mateix temps, el president nord-americà, Joe Biden, assegurava en una altra conversa telefònica al mandatari ucraïnès, Volodímir Zelenski, “la clara possibilitat que Rússia pugui envair el país al febrer”. Una cosa que, aparentment, Putin va negar a Macron. En aquesta conversa entre París i Moscou, el líder rus es va queixar que “no es tenen en compte les preocupacions” de Rússia en la resposta donada pels EUA i l’OTAN a la seva exigència de no ampliar l’Aliança Atlàntica cap a altres exrepúbliques soviètiques com ara Ucraïna. En un comunicat del Kremlin, es concreten les preocupacions expressades per Putin a “evitar l’expansió de l’OTAN, negar-se a desplegar sistemes d’armes a prop de les fronteres o retornar al potencial militar del 1997”. En funció d’això, el mandatari decidirà “sobre accions futures”.

Fonts de l’Elisi van confirmar que el president rus exigia que “l’OTAN aportés garanties en aquest sentit”, alhora que feia responsable l’Aliança de l’actual escalada.

Per la seva banda, Macron va recordar-li “la necessitat que Rússia respecti el principi essencial de la sobirania dels Estats”, posant com a exemple l’annexió de Crimea, el 2014, i la seva actitud a la zona del Donbass, ocupada per rebels prorussos.

Tot i això, els dos líders van manifestar “la seva voluntat de continuar amb el diàleg” i de mantenir els contactes del Format de Normandia, que dimecres va reunir per primer cop en més de dos anys a París diplomàtics de França, Alemanya, Ucraïna i Rússia.

Un punt de trobada pot ser el Protocol de Minsk, que encara no s’ha desplegat, tal com es va signar en la seva segona versió del 2015 entre el govern de Kíev i els separatistes, amb un representant de Rússia a la taula. Putin continua reclamant que s’acordi un estatus especial a les regions de Donetsk i Luhansk i el president ucraïnès Zelenski ha aturat aquesta setmana una llei al Parlament que anava en direcció contrària com a senyal de distensió. “Però Kíev vol estar segur de la seva sobirania sobre el Donbass”, comenten les mateixes fonts de l’Elisi, ja que al Protocol de Minsk també consta que, un cop aprovat l’estatus especial, es convocaran eleccions amb les antigues autoritats locals.

La posició europea de facilitar un acord entre les dues parts és el que va transmetre a la tarda Macron a Zelenski en una altra conversa telefònica. “És un compromís per al restabliment de la sobirania a Ucraïna al conjunt del territori”, van indicar des de l’Elisi.

En aquest joc a diverses bandes, en què el mandatari francès vol aprofitar la seva presidència semestral de la Unió Europea i s’erigeix també en intermediari respecte a l’OTAN, les cartes de l’aliat nord-americà no semblen ser les mateixes. Washington, simultàniament, ha reclamat una reunió per dilluns que ve del Consell de Seguretat de l’ONU per abordar la presència dels 100.000 soldats russos a les portes d’Ucraïna com a “amenaça clara per a la pau i la seguretat internacionals”.