Més mossos per a anticorrupció

El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va anunciar ahir en compareixença a petició pròpia en comissió al Parlament que redoblaran el personal de la unitat operativa adjunta d’anticorrupció, que passarà dels dotze responsables actuals –un sotsinspector, dos caporals, dos caporals en pràctiques i set agents– a una trentena, i que, a més, ampliaran l’oferta formativa en contractació pública i dotaran la unitat de “més filtres” per blindar-la de qualsevol ingerència política o jeràrquica en l’elaboració d’un nou protocol.

Elena va demanar la col·laboració de l’oposició per elaborar aquest document, que compartiran amb el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) i la Fiscalia Superior de Justícia, en el marc de la comissió sobre el model policial per assegurar l’hermetisme de les investigacions i que només puguin retre comptes als fiscals i jutges. El conseller ho va anunciar com “un compromís personal per combatre la corrupció”. I al mateix temps que responia a les acusacions d’haver fet els canvis a la cúpula dels Mossos precisament quan alguns “portaven causes sensibles” –en paraules del diputat del PSC-Units Ramon Espadaler– que implicaven l’actual presidenta del Parlament, Laura Borràs, quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes, i el seu predecessor en el càrrec, Miquel Buch, pel servei d’escorta a l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

Totes les intervencions, a excepció de la CUP, que es va centrar més en el model policial i no en el qui, es van focalitzar en el cas del relleu del que era l’intendent Antoni Rodríguez al capdavant de la Comissaria General d’Investigació Criminal i que ara dirigirà la comissaria de Rubí, assegurant que va demanar l’empara del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per poder continuar les investigacions després d’ingerències d’un superior. Tots ho interpreten com una “purga”, fet que Elena va negar reiteradament, i hi va afegir que cap canvi a la cúpula aturaria una investigació i “cap dels responsables acceptaria” instruccions, perquè, a més, “són hermètiques”, no arriben als seus superiors jeràrquics ni a la política, ja que sols se n’informa les instàncies judicials. Per això, va assegurar que qüestionar els professionals i la seva honorabilitat és “insultant i injust ateses les seves trajectòries”. El conseller també va subratllar que el substitut de Rodríguez, Ramon Chacón, ja era el número dos i que a la comissaria d’investigació hi ha 2.200 agents i, “per sort, les investigacions no depenen de qui la lidera en cada moment”.

No es va pronunciar sobre si encarregaria una investigació interna com li van demanar el PSC i Vox. “Són investigacions que no conec, no coneixeré ni he de conèixer”, deia, recordant que feien referència a fets d’una època en què ell no hi era, i hi afegia que, si s’haguessin produït, “seria reprovable”. En qualsevol cas, va deixar clar: “Quan alguna persona del meu departament ho faci, el destituiré.”

El conseller va coincidir amb el republicà Chakir el Homrani a l’hora de replicar les acusacions de part de l’oposició –que ho considerava “una purga i un avís per a navegants” de cara a altres càrrecs– d’haver utilitzat el cos policial per a “l’arena política”. Elena va negar cap operació de “bescanvi polític” entre els socis de govern per tapar incomoditats i va negar que amb els canvis s’hagi “castigat ningú”. Interpel·lat directament pel PSC i els comuns sobre qui havia decidit els canvis i qui els sabia, el conseller va ser taxatiu: “Jo, i només ho coneixia el president.”

Va defensar la idoneïtat dels canvis després d’un treball de sis mesos de conèixer el cos i “sense una idea preconcebuda”, amb la voluntat de tenir els millors perfils per tirar endavant els reptes de la conselleria amb un model de lideratge “més plural, més cooperatiu i amb més paritat, i orientat al treball horitzontal”, i que reserva al nou comissari en cap, Josep Maria Estela, que substitueix el major Josep Lluís Trapero. Elena també va admetre que ja sabia que no convenceria l’oposició, com així va ser, però considerava l’operació de canvis dins la “normalitat” quan s’arriba al càrrec, i va recordar que també ho havien fet Miquel Sàmper, Miquel Buch i el mateix Espadaler sense tant rebombori. A Espadaler, de fet, li va posar com a exemple que havia canviat el 44% de comissaris i el 60% d’intendents quan va exercir el càrrec.