El Parlament italià inicia el procés per escollir el nou president de la República

Els partits italians van prometre, ahir, candidats d’alt nivell per a la presidència de la República, de què l’elecció comença avui al Parlament, i, sense revelar les seves cartes, van allargar la mà al diàleg, conscients que l’acord dependrà de pactes.

L’huracà desencadenat per l’aspiració de Silvio Berlusconi –que ahir va ser hospitalitzat a Milà– a la prefectura de l’Estat ha amainat, en anunciar la seva renúncia, i ara, un cop descartada una figura tan divisòria, els blocs de la dreta i l’esquerra pensen a asseure’s a negociar. Les principals forces es van reunir ahir, tant en solitari com en coalicions, per definir una estratègia, ja que avui hauran d’apostar per un nom que substitueixi Sergio Mattarella al Palau del Quirinal, perquè el seu mandat de set anys acaba el 3 de febrer.

El Parlament italià es convocarà en sessió conjunta –630 diputats, 321 senadors i 58 delegats regionals– per començar a votar la persona que exercirà la més alta distinció del país, però la batalla política no es preveu fàcil ni ràpida. Tant és així que alguns polítics, com ara el senador Matteo Renzi, ja han avisat que caldrà esperar a dijous per a una possible fumata blanca, perquè, a partir de la quarta votació, el quòrum es redueix a la majoria absoluta, mentre que en les tres primeres es requereix el vot de dos terços del Parlament.

Amb cada mort pontifícia es diu que qui entra papa al conclave en surt cardenal i, per aquest motiu, per no cremar les seves apostes, els partits no revelen els noms que tenen entre mans, tot i que les travesses sobre possibles papables s’han multiplicat les últimes setmanes. El bloc de centreesquerra, format pel Partit Demòcrata (PD), el Moviment Cinc Estrelles (M5S) i Lliures i Iguals (LeU), es mou de forma conjunta. Ahir, els seus respectius exponents, Enrico Letta, Giuseppe Conte i Roberto Speranza, es van reunir a Roma i, al final de la trobada, van demanar “candidats d’alt nivell, àmpliament compartits i capaços de representar tots els italians”. És a dir, una figura inter partes, i per això van avançar que intentaran impulsar una taula de negociació amb la resta de grups a la recerca d’un nom consensuat.

Una de les apostes dels progressistes, segons els mitjans, és Andrea Riccardi, el fundador de la Comunitat de Sant’Egidio que, des del 1968, és un emblema d’integració, d’acollida als refugiats i de la mediació en nombroses guerres. Per aquests esforços de pau, aquest respectat acadèmic de 72 anys va ser nomenat ministre de Cooperació Internacional en el govern del tecnòcrata Mario Monti (2011-2013).

Per la seva banda, el bloc de la dreta reivindica el “dret” de tenir en compte primer les seves idees, avalat, al·lega, pel fet que controlen més escons al Parlament, tot i que Letta ja ha rebutjat la petició. En qualsevol cas, Berlusconi i els seus socis, els ultradretans Matteo Salvini i Giorgia Meloni, pensen en un mosaic de figures d’alt prestigi. El cap de la Lliga va avançar, ahir, que proposaran “homes i dones d’un alt nivell”, que tampoc va revelar, i va demanar a l’esquerra que abandoni els vets. Caldrà veure si Salvini i Meloni obeeixen l’última voluntat de Berlusconi: mantenir Mario Draghi on és, al capdavant del govern, lloc per què va ser reclutat per gestionar la pandèmia, amb el suport d’una coalició de “gairebé tothom”. L’expresident del Banc Central Europeu sempre ha sonat com a papable, però l’ascens al Quirinal implicaria la seva dimissió al govern i molts temem que no es trobi un substitut de consens i no quedi més remei que convocar eleccions anticipades.