Ciclisme, riscos i responsabilitats

Ramon Estéban

Vas pedalant, sents el motor d’un cotxe acostant-se rere teu i no pots evitar que t’assalti el neguit. Em veurà? El conductor estarà distret mirant el mòbil? No serà un d’aquests que van beguts o drogats? O un d’aquells que no entens com pot ser que tingui el carnet? Finalment, t’avança –potser s’ha acostat massa, però què hi farem– i et tranquil·litzes. El ciclisme de carretera és un esport magnífic, però és dels de més risc, víctima propiciatòria dels estralls que provoca compartir un espai amb tones de ferro llançades a gran velocitat. És cert que hi ha ciclistes imprudents (posem-nos roba clara i no pas mallots negres, si us plau), però és al cotxe, com a arma letal que és, a qui més correspon tenir seny.