Berlín tria Lacuesta i Simón
Dos films catalans, ‘Un año, una noche’ i ‘Alcarràs’, competiran per l’Os d’Or en la secció oficial, una fita sense gaires precedents en els grans festivals internacionals
“És paradoxal que això passi quan menys s’inverteix en cinema”, diu Isaki Lacuesta
Isaki Lacuesta i Carla Simón han entrat a la llista de divuit cineastes que competiran a la secció oficial del pròxim festival de Berlín, que se celebrarà entre el 10 i el 22 del proper mes de febrer i inclou noms del prestigi de François Ozon, Paolo Taviani, Claire Denis, Rithy Panh, Hong Sangsoo o Denis Côté. El director gironí hi presentarà la seva pel·lícula Un año, una noche, que recrea l’atemptat de París del 2015 a la sala Bataclan, i Carla Simón hi estrenarà Alcarràs, film que segueix una família del poble del Segrià que li dona títol, que es reuneix per fer l’última collita després de 80 anys conreant la mateixa terra.
“Per sorpresa no ens ha agafat, ja ens ho van dir fa un temps”, reconeixia ahir Isaki Lacuesta, que també estava al cas de la selecció de Carla Simón. “Estic molt content; per calendari i per repercussió del festival era el lloc idoni per presentar-nos. Aquest matí m’he assabentat de la resta de noms i em fa molta il·lusió presentar la meva pel·lícula al costat d’aquests cineastes que admiro tant.” Carla Simón es mostrava igual de satisfeta: “Estem molt, molt contents de poder estrenar Alcarràs en la secció oficial de Berlín. Per a nosaltres aquest festival és com la nostra casa del cinema, allà vam estrenar Estiu 1993, i hi hem estat al mercat amb els dos projectes. És un lloc on sempre em reben bé, i en aquesta ocasió ho sento com molt més gran, perquè ens conviden a seure a la secció dels grans amb noms de directors que admiro moltíssim. Em sembla un privilegi absolut.”
L’excepcionalitat de la selecció es veu només analitzant la secció d’aquesta edició: dels divuit films a la secció oficial, només França supera Catalunya, amb quatre títols, i Alemanya en té també dos. La resta de països d’Europa, Amèrica i Àsia estan representades només amb un títol. Ja és poc habitual que un sol film català o espanyol competeixi en la secció oficial dels tres grans festivals: Canes, Berlín i Venècia. Que n’hi hagi dos de catalans és ben excepcional. “A Berlín és nou, segur, no havia passat mai –diu Isaki Lacuesta–, i en altres festivals, fora de Sant Sebastià, no ho recordo, crec que tampoc havia passat mai. Dues d’espanyoles, sí. Fa venir ganes d’anar a internet i fer arqueologia!” Ell mateix ens apunta després un precedent, comptant tot l’Estat: fa 21 anys van competir a Berlín Agustí Villaronga (El mar) i José Luis Garci (You’re the one).
El director d’Entre dos aguas i La propera pell reconeix que la doble selecció “té un punt paradoxal; en els anys que s’està invertint menys en cinema, i encara menys en cinema català, que passi això és fruit de la feina de molta gent durant molts anys, d’un esforç que comença pels que estan a la televisió i a l’ICEC, que amb pocs mitjans estan intentant fer miracles”.
Carla Simón recorda que el seu projecte ha patit les conseqüències de la pandèmia: “Tenim moltes ganes que la gent vegi finalment la pel·lícula. L’havíem de rodar i estrenar l’any passat i l’hem hagut de posposar un any per la pandèmia. S’ha fet esperar molt, i que arribi el moment, i a més a Berlín, és el més gran que ens podia passar.”
Hi ha més presència catalana a la Berlinale. La coproducció d’Andergraun Films Afterwater, de Dane Komljen, participarà en la secció Forum, dedicada a un cinema poc convencional i que obre noves perspectives cinematogràfiques. El curtmetratge Agrilogistics, de Gerard Ortin, competirà en la secció Berlinale Shorts. La pel·lícula aborda les transformacions tecnològiques dins l’agricultura industrial contemporània.Isaki Lacuesta diu que recrear el drama que es va viure al Bataclan va ser “realment delicat”: “La representació visual d’un temptat és un repte, cal tenir la sensibilitat com per no faltar al respecte i estar molt a prop de les persones que van viure el que va passar aquella nit. Els coguionistes, Isa Campo, Fran Araújo i jo ho dèiem, potser és el guió més delicat que hem escrit mai.” El mes que ve anirà a la Berlinale “a compartir” amb la Carla Simón, diu, més que competir. Li ho va dir fa molts anys Marc Recha i “té tota la raó”.