Creen a Palafrugell la càtedra del suro de la Universitat de Girona

La Universitat de Girona (UdG), l’Ajuntament de Palafrugell i el Museu del Suro han posat en comú el seu interès per la temàtica surera i han creat la Càtedra d’Estudis del Suro.

La càtedra neix com a plataforma per vehicular l’expertesa universitària amb les demandes de recerca de les empreses o institucions del sector surer, i això des d’una recerca multidisciplinària sobre el món del suro: des del mateix material fins a la cultura surera, passant pels boscos i les indústries. L’objectiu és divulgar el coneixement a l’entorn del suro dins i fora de l’àmbit acadèmic. Es farà un especial èmfasi en els territoris surers de Catalunya i també d’altres regions i països.

La càtedra vol sumar i potenciar els esforços intel·lectuals i materials de les institucions en la recerca del suro i el seu retorn social per millorar l’eficiència en la gestió dels recursos públics que s’hi dediquen.La Càtedra lliurarà el premi a la recerca “Santiago Zapata” al millor treball de final de màster o grau de temàtica surera. A més, impulsarà la creació d’un Centre de Documentació del Suro i col·laborarà amb les tasques d’inventari i estudi del patrimoni material moble i immoble, així com del patrimoni immaterial del sector.A més a més, la Càtedra d’Estudis del Suro organitzarà conferències, jornades, seminaris i congressos, així com activitats de difusió del coneixement d’aspectes relacionats amb el món del suro, dirigits al públic en general i a estudiants de la Universitat. Així mateix, coordinarà seminaris o congressos especialitzats, amb la intervenció d’investigadors d’altres àmbits territorials, per tal de marcar línies d’actuació i recerca conjuntes.Les activitats relacionades amb el suro han tingut una rellevància indiscutible en aquelles zones del territori on s’han desenvolupat. L’explotació, transformació i comercialització del suro va donar lloc a l’activitat manufacturera més important de les comarques gironines en els segles XIX i primera meitat del XX, i la seva influència ha arribat fins als nostres dies.D’altra banda, l’activitat surera ha deixat com a herència un sector forestal de gran riquesa ambiental, que planteja reptes importants de gestió silvícola i paisatgística, i de manteniment de serveis ecosistèmics. També ha llegat un important patrimoni material (incloent-hi un paisatge i un urbanisme modelats per l’activitat surera) i immaterial (des de la cultura i l’etnografia a la gastronomia) que cal preservar i valoritzar. El sector ha de fer front avui a problemes com el canvi climàtic, l’aparició de plagues i la competència de substitutius sintètics a la indústria. Alhora, la tecnologia pot oferir noves oportunitats.