La candidata Taubira altera l’equilibri a l’esquerra francesa

Amb un temps glacial i sobre les costes de l’històric barri de La Croix-Rousse de Lió, la veterana política guaianesa Christiane Taubira va oficialitzar ahir la seva candidatura a les presidencials franceses de l’abril, dins del ja per si farcit i desorientat espectre de l’esquerra. La seva candidatura pretén unificar la resta de pretendents, però s’enfronta a uns altres candidats que no li han cedit la plaça ni compten participar en unes primàries organitzades a finals de gener per un col·lectiu independent. “Reconec les regles de la primària popular, i reconeixeré els seus resultats”, va començar afirmant Taubira abans d’anunciar públicament la seva candidatura.

Ho feia davant mig miler de persones, en un mirador des d’on es veu la ciutat lionesa i el seu riu Roine i des d’on al segle XIX els canuts, els obrers tèxtils, van encapçalar diverses revoltes contra l’ordre establert, aixafades en cada cas, i van inspirar pensadors socialistes i anarquistes. Per això, el discurs de Taubira, d’una vintena de minuts completament improvisat, va posar especial èmfasi en “renovar el contracte social” davant l’ús “com a instrument de poder personal” que, segons ella, n’ha fet de la presidència Emmanuel Macron els darrers cinc anys.

Aquest nou contracte social es desdobla en un reforç dels serveis públics, amb el recordatori per part de Taubira del seu pas pel Ministeri de Justícia durant la presidència anterior del socialista François Hollande, la instauració de 800 euros mensuals als joves universitaris durant cinc anys, la pujada del salari mínim als 1.400 euros nets, un impost per a les fortunes de més de 10 milions d’euros, la contractació de 100.000 nous sanitaris i un IVA del 0% per cent als productes de l’agricultura biològica. Una sèrie de mesures pensades per a una “República indivisible i laica”. I donat els seus orígens antillans, que tingui en compte “les llengües i cultures regionals pel que aporten a l’imaginari comú”.

Davant d’aquests anuncis, els altres tres candidats principals de l’esquerra van continuar la seva campanya particular i ni la socialista Anne Hidalgo, que inicialment havia dit que sí, ni l’ecologista Yannick Jadot ni l’insubmís Jean-Luc Mélenchon no pensen presentar-se a la primària popular. Els seus responsables, però, els han inclòs juntament amb tres candidats menors més al vot d’uns 120.000 simpatitzants per ara confirmats i que es farà del 27 al 30 de gener. Hauran de valorar-los en una escala de cinc, de “molt bo” a “insuficient”, i es proclamarà guanyadora la candidatura que tingui la millor mitjana.

La desesperació pel panorama de l’esquerra a les presidencials és tal –cap dels candidats supera el 10% en intenció de vot– que un d’aquests altres candidats, l’eurodiputat Pierre Larrouturou, ha fet durant vuit dies una vaga de fam demanant la unitat de l’esquerra.