Essencials de baixa, caos públic
Les plantilles de salut, educació i altres sectors imprescindibles es veuen reduïdes pels contagis de la sisena onada
A l’atenció primària i als hospitals molts professionals han d’allargar horaris o doblar torns
Es fa difícil fer una foto fixa de l’afectació en els serveis essencials de la sisena onada de la covid, per la mateixa fluctuació de contagis i les baixes laborals que provoquen. A mitjan setmana, Catalunya tenia més de 123.000 persones de baixa laboral, pràcticament el doble que set dies abans, i aquesta òmicron desfermada ha delmat temporalment els efectius de molts serveis imprescindibles. La salut, l’educació, el transport i els cossos de seguretat s’han vist afectats per una falta de personal insòlita.
La sanitat és potser l’àmbit que més està notant aquest impacte en les plantilles. Manel Pulido, de l’àrea pública del sindicat CCOO, explica que en el sector sanitari, en funció del centre i la zona, hi ha entre un 3% i un 7% de personal de baixa, perquè “no hi ha borsa de treball d’infermers i metges, per la qual cosa la falta de substitucions representa una sobrecàrrega per als professionals en actiu”.
Una metgessa del CAP de la Bisbal d’Empordà comenta: “És tot tan flagrant que ja ni ens queixem.” Ara mateix, al CAP no hi ha prou metges, infermeres ni administratius perquè agafin el relleu de la gent que cau malalta. “Tenim vuit persones de baixa i en total som menys de quaranta, per atendre un cens de 12.000 persones”, explica. A la Bisbal han canviat molt les coses en els últims anys, quan s’ha passat de tenir sempre algú per fer substitucions a haver d’assumir la feina dels companys malalts, per als quals només es contracten relleus si es preveu una baixa llarga.
Les retallades es pateixen més que mai i “hi ha metges que atenen en una jornada fins a 40 persones”. “I no som dels que estem pitjor –agrega la facultativa–, perquè com que tenim la població dispersa per molts pobles de la comarca i fem visites a domicili, tenim un nombre de pacients assignats una mica més baix que en altres llocs, però hi ha companys que atenen més de 50 malalts diaris, allarguen les jornades o s’emporten feina per fer-la des de casa.” El personal administratiu també va molt pressionat: “Tothom fa més feina del que es pot.”
Per aportar el panorama sencer, convé recordar que, a banda de les successives onades, en els últims anys l’atenció primària ha anat assumint el seguiment de moltes patologies cròniques, que ja no es deriven als especialistes, com la diabetis, la hipertensió, el tractament del dolor... Un fet que agreuja encara més la situació.
Dos anys sense solució
Al CAP de Palamós, hi ha 63 persones de baixa després del pas d’un tsunami d’òmicron en un efecte dòmino que va coincidir amb les vacances de Nadal d’una part del personal. Una infermera del CAP denuncia que malgrat tot el que està passant “no s’està reforçant el sistema”, i que només s’hi han incorporat un parell de gestors covid per fer rastrejos de contactes. “Si fa dos anys que estem en pandèmia, per què no s’ha contractat més gent?”, comenta, i hi afegeix: “Això es podia admetre en la primera onada, quan els va agafar desprevinguts, però no ara.” Tot plegat, subratlla, és la mostra que “s’han carregat l’atenció primària”.
Els serveis d’urgències també van desbordats per la falta de personal. A l’hospital de Santa Caterina de Salt, hi ha dies que a última hora del vespre encara hi ha 30 persones esperant per ser ateses. Són uns 25 metges i, a urgències, en circumstàncies normals, n’hi ha quatre al dia i dos a la nit. Un dels professionals explica que fa poques setmanes la direcció va ampliar els torns fins a cinc i tres metges, respectivament. Però l’òmicron també hi ha aterrat i hi ha hagut moments en què calia cobrir dues persones amb la resta de personal. Això ha comportat que molts professionals hagin hagut de fer tres torns seguits de dotze hores o hagin estat una setmana treballant cinc dies dotze hores seguides. “De vegades –explica aquest testimoni–, un torn queda descobert i això és una sobrecàrrega increïble.”
Menys personal, doncs, en un moment en què hi ha diferències respecte a la primera onada, quan la gent tenia por i només acudia als hospitals quan estava molt malament. “Era dur, perquè trobaves casos molt difícils i dolorosos, però la feina era pràcticament només coronavirus”, comenta el metge. Ara ja no és així. Si a Santa Caterina normalment hi ha al voltant d’un centenar de visites d’urgències, aquest mes hi ha hagut dies amb pràcticament el doble. I no totes de coronavirus. “Som un embut”, comenta aquest facultatiu. A planta no hi ha llits i molts es queden a urgències. “Això vol dir que hem d’assumir malalts que haurien d’estar ingressats i que no ens tocarien, com ara els que no poden anar a l’UCI però que tampoc es poden quedar sense vigilància constant. Són malalts de pluripatologia, molt delicats, que no podrien ser intubats. I aquests també els hem d’assumir, perquè a urgències tenim mitjans similars a una UCI, com ara el monitoratge.”
En altres àmbits, com l’educació, el transport i els cossos de seguretat, l’efecte de la sisena onada també es deixa sentir, en més o menys grau. A l’administració de la Generalitat, per exemple, no es constaten gaires baixes, segons les fonts consultades, però també cal tenir en compte que més d’un terç del personal fa teletreball, i que, dins d’aquest col·lectiu, molts empleats, tot i estar contagiats, treballen des de casa si es troben bé i no cursen la baixa. En canvi, a les forces de seguretat, s’han donat casos com els de la policia local de Calella, que ha hagut de tancar la comissaria a les nits perquè no té efectius i deriva el servei als Mossos.
Pel que fa a altres centres, com les residències i l’administració de justícia, només s’estan fent substitucions en centres de menors i residències d’avis i discapacitats. A la resta no hi ha borses de treball o estan exhaurides, com per exemple a les presons.
Francisco Cárdenas, ferroviari de la UGT, indica que no hi ha borsa de treball entre els maquinistes, perquè “no n’hi ha que estiguin a l’atur i no es pot contractar un personal que no existeix”. El motiu: calen sis mesos per tenir el carnet de maquinista i és un tràmit que costa diners. D’altra banda, la llei de seguretat, lògicament, prohibeix allargar jornades i, per tant, les absències, difícils de calcular perquè les baixes van fluctuant d’un dia a l’altre, provoquen supressions dels trens menys habituals per garantir el servei a les hores de més afluència.
Limitacions en el transport
En el cas del transport per carretera, Juan José Pérez, responsable a la UGT del sector, comenta que hi ha moltes incidències en la prestació de serveis en empreses de transport de viatgers. “Hi ha moltes companyies que no poden tenir actiu el 100% del servei perquè no tenen conductors.” No és el cas de TMB, que, afirma Pérez, “juga en una altra lliga”, perquè tenen una borsa de suplents i poden resoldre moltes absències modificant vacances o dies de festa, que retornaran més endavant. Sí que pateixen, però, les línies petites, com ara les que tenen quatre o cinc cotxes i han de funcionar amb dos o les que han hagut de suspendre línies. Pérez comenta que a l’Aerobús, per exemple, si hi ha quatre cotxes, “en treuen un i ja està”. L’empresa Mon ha reduït un 30% el servei per les baixes per covid, que s’afegeixen als seus problemes interns. Tot plegat comporta retards molt importants i “s’han registrat agressions a conductors, que són els que paguen la situació”, postil·la Pérez.
Si hi ha mitjans, hi ha solucions
En alguns casos, s’han hagut de prendre mesures dràstiques i alhora imaginatives. Aquesta mateixa setmana, des del seu compte de Twitter, Aigües de Barcelona confirmava que personal de la companyia s’havia confinat a l’EDAR Besòs “per garantir la normalitat del servei essencial del cicle integral de l’aigua”. Amb la mesura, Aigües de Barcelona vol assegurar el funcionament de les infraestructures i alhora “vetllar per la seguretat i la salut dels treballadors”, arran del fort increment del nombre de contagis en les últimes setmanes a causa de la variant òmicron. Per assegurar que els treballadors confinats tinguin el màxim confort, la companyia hi ha instal·lat autocaravanes i els garanteix “tots els mitjans i serveis que puguin necessitar durant la seva estada a la planta”.
