Dels fundadors del PP i Blas Piñar fins a Vox
Set ministres franquistes van fundar AP però Espanya passava per ser l’excepció a la UE fins a l’escissió d’Abascal
Després de la Transició, Espanya va alimentar un mite que polítics i politòlegs resumien amb una constatació: a Europa els preguntaven el perquè de l’excepció de no tenir una ultradreta com la dels estats veïns. Tot bon mite, però, amaga la llegenda: no identificar la ultradreta en l’origen d’Aliança Popular, fundada el 9 d’octubre del 1976 per set ministres de Franco. “Els set magnífics”, com els bateja la premsa, eren Manuel Fraga, Federico Silva Muñoz, Gonzalo Fernández de la Mora, Cruz Martínez Esteruelas, Licinio de la Fuente, Laureà López Rodó i Enrique Thomas de Carranza. Quaranta anys després, el 2017, el Real Instituto Elcano elaborava un estudi argumentant encara que la ultradreta a Espanya no arrelava pel record de la dictadura. No ha estat fins a la irrupció de Vox, escissió del PP, que la bena ha caigut.
Blas Piñar al Congrés
La ultradreta no arriba al Congrés amb Vox: la cambra guarda la fitxa de Blas Piñar, diputat en la legislatura 1979-1982 gràcies als 378.964 vots d’Unión Nacional. Veure les intervencions (són a YouTube) de Blas Piñar avui sobta: l’ideari ultradretà conviu amb formes educades allunyades del to guerracivilista de Santiago Abascal i Macarena Olona. “En la Constitució, entre altres contradiccions, n’hi ha una d’evident: mantenir el principi de la unitat indivisible d’Espanya i les nacionalitats. La possibilitat d’equilibrar nació i nacionalitats no existeix”, deia Blas Piñar a Leopoldo Calvo-Sotelo en el ple d’investidura –posterior al 23-F– del 25 de febrer del 1981.
Diputats lleials a Franco
L’extrema dreta vivia dins el PP i no era explícita fins que emergeix amb un home forjat en les Noves Generacions del PP, Abascal, i ara Vox té entre els 52 diputats cinc militars franquistes: els generals Agustín Rosety i Alberto Asarta, el tinent general Manuel Mestre, el capità Carlos Hugo Fernández-Roca i el tinent Rubén Manso.
Bernad i Manos Limpias
El que ha viscut és un salt de la marginalitat al desacomplexament des de l’interior de les institucions, com documenta el periodista Xavier Rius Sant. En el seu recent llibre Els ultres són aquí (Pòrtic), Rius Sant relata el protagonisme de Miguel Bernad, deixeble de Blas Piñar i militant a Força Nova (el 1982 va ser el quart a la llista de Madrid) i com va legalitzar Manos Limpias com a associació el 1995 i com el 2007 fa el pas de modificar els seus estatuts i transformar la còpia del nom Mani pulite del jutge antimàfia Antonio di Pietro en un sindicat ultradretà de funcionaris sense representativitat.
De Franco a Hazte Oír
Abans de ser detingut el 15 d’abril del 2016 per ordre del jutjat d’instrucció número 1 de l’Audiència, Bernad es va caracteritzar per l’afany d’imposar l’agenda ultradretana a còpia de querelles, a vegades, amb la prèvia petició de diners en negre per evitar el litigi. L’autor intel·lectual de les querelles era José María Ruiz Puerta, president del Partit per la Llibertat. Amb l’extinció de Manos Limpias, com relata Rius Sant, Javier Ortega Smith –avui regidor a Madrid i diputat al Congrés– va tenir el terreny lliure a l’hora de presentar querelles com a acció popular, primer des de Togas por España (de la Fundació Denaes) i, més tard, ja en nom de Vox. També Hazte Oír (Ignacio Arsuaga) i fins i tot la Fundació Franco –presidida pel general Juan Chicharro– són protagonistes en el contagi de l’agenda.
Cas Blanquerna i Peralta
Abans de Vox –i del sindicat Solidaritat, que copia el polonès Solidarnosc–, al carrer Falange va assaltar Blanquerna la Diada del 2013, amb Manuel Andrino al capdavant. La llei de memòria no impedia tampoc que el 2021 Isabel Medina Peralta fos la veu de l’homenatge als que van lluitar amb Hitler a la Divisió Blava amb frases antisemites (“l’enemic sempre serà el mateix, tot i que amb diferents cares: el jueu. El jueu és el culpable”). Peralta és filla de Juan Manuel Medina, que abans de saltar al PP era de la neofeixista Alianza por la Unidad Nacional.
