Revertir les alertes d’ús entre els joves, la justícia i la salut

Diversos indicadors, tot i que no gaire actualitzats, alerten que el català està retrocedint en molts àmbits i així ho va posar de manifest el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, amb alguns exemples d’ús entre els joves, en l’àmbit sanitari o en el gairebé residual 7,4% de sentències judicials. Va admetre que aquest descens s’ha produït per una concatenació de diversos factors, però també va deixar clar que un d’aquests era pel “cert relaxament i desencerts” en les polítiques lingüístiques desenvolupades en l’àmbit públic i privat. Vila va assegurar que sens dubte són “tendències preocupants”, però que la situació és “reversible” si s’emprenen accions d’abast ampli, ben orientades, coordinades i amb un ampli consens social.

A l’hora d’explicar que la llengua pròpia de Catalunya “està lluny d’haver-se normalitzat”, Vila va demanar “fugir del reduccionisme”, però va exposar algunes raons, com ara de tipus polític i jurídic amb un règim d’oficialitat del català que “és limitat” i es va interpretant a la baixa quan la llengua irlandesa fa poc va obtenir l’oficialitat a la Unió Europea tenint molts menys parlants. També va exposar factors de tipus demogràfic i de model socioeconòmic que sovint “dificulten la cohesió social i l’aprenentatge de la llengua a la població nouvinguda”, però també tecnològics, àmbit en què el català té dificultat per trobar espai. Altres motius que va exposar d’àmbit cultural són que fa 40 anys no hi havia la percepció que aprendre l’anglès era tan prioritari, fet que “genera una pressió suplementària en l’organització de les llengües a l’escola”, o el fet que el plurilingüisme social és una “realitat inestable” que necessita “una vigilància constant” per garantir la posició de les llengües minoritzades i evitar retrocessos.

En qualsevol cas, hi ha molta feina a fer, ja que a Barcelona únicament un 28,4% dels joves feia servir el català habitualment el 2020, un retrocés de set punts respecte al 2015. I, a Catalunya, l’ús habitual en menors de 14 anys va passar del 36,1% al 16% del 2003 al 2018. En l’àmbit de la salut el descens és considerable, ja que el 2003 el 38% dels usuaris es relacionaven només en català i aquesta xifra va caure fins al 26,4% el 2018.