Societat

Altre cop amb l’ai al cor

El tancament de la nit de Cap d’Any ha suposat perdre 50 milions d’euros

Al mes de desembre ha facturat un 16% menys

Els que depenen del turisme internacional, com els de Barcelona, han perdut les festes i volen normalitat pels congressos de febrer

“Les paraules d’Argimon van provocar moltes anul·lacions”

El sector de l’oci nocturn ha tornat a començar un any tancat i el de la restauració, afectat per unes restriccions anunciades tan sols cinc dies abans de Nadal, ha perdut un gran volum de negoci que no li ha permès fer l’esperada remuntada que semblava possible tan sols a principi de desembre. S’ha de tenir en compte que per a aquests sectors les festes de Nadal poden representar el 20% de la facturació anual, diu el Gremi de Restauració de Barcelona.

L’oci nocturn –que ha estat pràcticament tota la pandèmia, a punt de fer dos anys, tancat– ha començat l’any ingressant zero i perdent molts diners per no haver pogut treballar el dia que històricament més es factura, el Cap d’Any. El president la patronal Fecasarm, David López, calcula que les pèrdues arriben als 50 milions d’euros i que aquests dies han deixat de treballar 36.000 persones. D’altra banda, les restriccions imposades a la restauració –aforament del 50% en interiors de restaurants, un màxim de deu persones per taula, restringir l’horari, establir un toc de queda en alguns territoris–, afegides a les “recomanacions” de no fer sopars d’empresa fetes pel conseller de Salut, Josep Maria Argimon, han suposat anul·lacions de reserves i poder atendre menys clients i, per tant, facturar molt menys. “Ha tornat a passar el que ja vam veure l’any passat: han castigat l’economia i la socialització s’ha produït en altres àmbits no legalitzats, sobretot en el camp de l’oci nocturn”, es queixa Roger Pallarols , director del Gremi de Restauració de Barcelona.

A falta de saber xifres oficials pel que fa a restaurants, les poques dades objectives que es tenen en aquests moments són clares: segons Àngel Máñez, president del Gremi de Majoristes del Peix de Mercabarna, les vendes del canal horeca (les fetes per hotels, restaurants i cafeteries) han baixat un 20% aquestes festes de Nadal, tot i que quan es van anunciar les restriccions en la restauració molts negocis ja havien fet la compra (cosa que vol dir que molts es van quedar amb les neveres plenes i van haver de congelar). Una altra dada a afegir: segons Comertia, l’associació catalana de l’empresa familiar del retail, els seus afiliats del sector de la restauració estimen que aquest mes de desembre passat han facturat un 16% menys.

Als sectors de l’oci nocturn i la restauració s’hi ha d’afegir el dels hotels, al marge dels de muntanya que aquests sí que s’han omplert, i molt, sobretot de turistes locals. Els qui no aixequen el cap són els hotels de la costa i, sobretot, els de la ciutat de Barcelona, que depenen en un 85% dels turistes internacionals, que no venen. A la capital catalana si bé avui el 70% dels hotels estan oberts (un 10% menys que les previsions que s’havien fet al mes de novembre), durant el Nadal només han tingut un 30% d’ocupació i per Cap d’Any, un 60%, confirma el Gremi d’Hotels.

La frenada, després d’uns bons mesos de setembre, octubre i novembre, va començar a mitjan desembre amb l’aparició de l’òmicron i les restriccions a diversos països d’Europa, que van aturar els viatges de cop. Davant d’aquestes males dades, que en absolut s’esperaven, els afectats volen girar full i ara ja només pensen a arribar en bones condicions al febrer, que és quan comencen els congressos més importants de l’any: el de l’audiovisual ISE, de l’1 al 4 de febrer, i el Mobile World Congress (MWC), a final de mes.

Aquests dos congressos han de fer retornar els turistes de negocis a Barcelona, que per a la ciutat representen el 45% del total de la seva clientela, segons explica el director del Gremi d’Hotels, Manel Casals.

El Gremi de Restauració, per la seva banda, creu que més enllà del retorn dels congressos, la recuperació no arribarà fins la Setmana Santa, “cosa que haurà volgut dir que haurem estat dos anys de forat econòmic a la ciutat de Barcelona, una barbaritat”, diu Roger Pallarols. Aquest gremi calcula que al llarg de tota la pandèmia hauran acabat tancant el 15% dels negocis de restauració de la ciutat, una mica menys del que s’havia pensat inicialment. “La caiguda s’ha pogut aturar perquè les empreses més resilients han aguantat, molts negocis s’han endeutat, les ajudes, tot i que no a tothom, han alleugerit part de la càrrega de les empreses, i perquè la ciutadania ha respost”, diu Pallarols.

Al contrari, però, de la resposta ciutadana, els empresaris estan molestos amb l’administració. Una de les coses que han causat més malestar ha estat que les restriccions imposades per la Generalitat de forma unilateral no s’han aplicat en moltes altres comunitats autònomes. Ho consideren un greuge. En aquest sentit, el director del Gremi de Restauració de Barcelona es pregunta: “Això comporta que les comunitats autònomes que han aplicat restriccions i que s’han carregat la campanya de Nadal estiguin sanitàriament parlant molt millor que les altres?” I respon: “Rotundament no. Les xifres no ho demostren.” És en aquest punt que Pallarols demana al govern que “comenci a aprendre que la pandèmia té poca relació amb les restriccions a determinades activitats”, i que en comptes d’anar imposant restriccions es busquin altres solucions.

Ajudes

El portaveu i president de Comertia, David Sánchez, demana a les administracions que “qualsevol anunci de restriccions vagi acompanyat de compensacions directes per a les empreses de restauració i comerç”. Diu el mateix el president d’Hostaleria Lleida, Josep Castellarnau, que, a més, demana que els tràmits per sol·licitar les ajudes siguin fàcils. “Moltes de les empreses afectades són petits restaurants i bars, negocis familiars que per cobrar una ajuda els demanen molts papers, una missió pràcticament impossible.” En aquest punt, el Gremi de Restauració de Barcelona lamenta que les bases per accedir a les ajudes, dictades per l’Estat, hagin exclòs uns tipus d’empresaris, els que, per exemple, en el 2019 havien tingut un balanç negatiu sense tenir en compte que potser havien acabat en negatiu perquè havien fet obres.

LES FRASES

Les comunitats on no hi ha hagut restriccions no estan pitjor que nosaltres
Roger Pallarols
director del gremi de restauració de barcelona
Cal girar full i ara treballar per estar en condicions al febrer, que comencen els congressos
Manel Casals
director del Gremi d’Hotels de Barcelona
Les vendes del canal horeca (les fetes per hotels, restaurants i cafeteries) han baixat un 20%
Àngel Máñez
president del Gremi de Majoristes del Peix de MercabarnA
Qualsevol anunci de restriccions ha d’anar acompanyat de compensacions directes
David Sánchez
president de comertia

I comencen les rebaixes, però amb mascareta

Avui és el dia que tradicionalment a Catalunya comencen les rebaixes d’hivern, tot i que en els últims anys, i emparats per una llei que ho permet, molts establiments, sobretot grans cadenes de roba internacionals, ja les comencen el primer dia laborable després de Nadal. Les rebaixes que avui comencen per al comerç de proximitat es preveuen bones. Comertia, l’associació catalana de l’empresa familiar del retail, calcula que les vendes pujaran un 9,8%. És una bona notícia, tenint en compte que, segons aquesta entitat, el mes de desembre, que va començar molt bé, va acabar amb un descens de les vendes (en general) de quasi el 5% (-4,6%) per culpa de l’òmicron i tot el que ha comportat, sobretot la por dels ciutadans a anar a llocs concorreguts, el gran augment dels contagis i les quarantenes. El comerç també haurà d’ampliar uns dies més les restriccions, que, bàsicament, és que l’aforament ha de ser del 70% a l’interior dels establiments, que s’ha d’anar amb la mascareta posada i que els clients han de mantenir una distància de dos metres. Tot i que el comerç considera “acceptables” aquestes limitacions, el sol fet que el govern en posi no ha agradat, tenint en compte que, segons diuen, aquest és un sector molt segur. Caldrà veure si amb l’inici de les rebaixes i l’augment d’afluència de clients a les botigues el govern decideix fer demanar el passaport covid també per entrar als establiments a comprar.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.