Els Estats Units rememoren l’assalt de la vergonya
L’atac de partidaris de Trump al Capitoli va escenificar l’ascens de l’extrema dreta i la polarització social i política que viu el país
Els republicans continuen sembrant dubtes sobre el sistema electoral un any després
Biden s’ha proposat guarir la ferida social dels nord-americans
El 6 de gener de 2021 és una data que els nord-americans –o la gran majoria– voldrien esborrar de la memòria. Va ser el dia en què una munió de simpatitzants de l’expresident Donald Trump –uns 10.000– van assaltar de manera violenta el Capitoli de Washington, el símbol de la democràcia dels Estats Units, i van provocar la mort de cinc persones i agressions a 140 agents de policia. Al Capitoli s’hi feia una sessió que havia de certificar els resultats de les eleccions presidencials del novembre del 2020, i, de retruc, el candidat demòcrata Joe Biden com a vencedor. En el moment de l’assalt, els legisladors havien suspès una reunió per debatre unes esmenes presentades pels republicans a les urnes a l’estat d’Arizona.
L’assalt al Capitoli va ser un intent amb majúscules d’esbotzar la democràcia nord-americana i, de retruc, l’establishment de Washington, amb qui Trump mai va combregar mentre va ser l’inquilí de la Casa Blanca. La guspira que Trump va encendre gairebé la mateixa nit electoral al·legant que s’havien fet trampes a les urnes –va arribar a qualificar-ho de “frau electoral”– va provocar una tempesta social arreu del país.
Les seves bases van alçar-se amb un crit que va ressonar arreu: “Stop the steal” (Atureu el robatori). Una marxa convocada per Trump als afores de la Casa Blanca hores abans de la sessió –amb el lema Salveu els EUA– va ser l’aperitiu de la insurrecció violenta posterior. En aquella marxa, l’expresident va llançar més benzina al foc assegurant: “No cedirem mai, mai concedirem la victòria.”
Posteriorment, es va perpetrar l’assalt, amb imatges que van fer la volta al món. Després de trobar poca resistència per part del cos de seguretat de la Casa Blanca, els assaltants –uns 800– van profanar l’espai més sagrat de la democràcia nord-americana i van generar el caos. Alguns dels manifestants van accedir al ple de la Cambra de Representants i, un d’ells, va cridar: “Va guanyar Trump!” Mentre els assaltants sortien de l’edifici l’expresident nord-americà piulava que marxessin en pau cap a casa.
A més de Trump, les primeres mirades es van centrar en el sistema de seguretat del Capitoli. Així, una de les conclusions de l’informe sobre l’atac elaborat per l’inspector general, Michael A. Bolton, deia que la policia del Capitoli dels Estats Units va ser advertida “de manera clara” i “anticipada” de la violència dels atacants, però van rebre les ordres des dels comandaments superiors que no utilitzessin tàctiques “més agressives” contra els manifestants per contenir-los.
Durant aquests mesos, més de 700 persones han estat detingudes en gairebé la cinquantena d’estats, segons dades del departament de Justícia. S’ha 400 persones amb causes penals en l’àmbit federal que poden suposar entre 5 i 20 anys de presó. Almenys el 80% dels acusats són persones que van participar en l’assalt, un 10% dels quals estan vinculades a grups d’ultradreta com Proud Boys, Oath Keepers, Three Percenters i del moviment QAnon. Precisament, l’entrada en escena d’aquests col·lectius ha posat en alerta el país pel creixement de l’extrema dreta i el supremacisme blanc. Aquests col·lectius fan servir les xarxes socials per difondre els seus missatges i les teories conspiratives. “El privilegi blanc va quedar exposat en l’assalt al Capitoli”, reconeix el professor Ibram X. Kendi, director del centre d’investigació antirracista a la Universitat de Boston.
Les conseqüències d’aquell assalt encara són palpables avui. El 68% dels votants republicans encara creuen que a Trump li van robar les eleccions i, per tant, que Biden exerceix el seu poder de manera il·legítima, segons una enquesta de la demoscòpica PRRI del novembre. A més, la llavor que va sembrar Trump en les seves denúncies sense proves sobre un frau electoral ha donat els seus fruits.
Durant el 2021, s’han aprovat una trentena de lleis en una vintena d’estats –de majoria republicana– que dificulten l’accés a les urnes, sobretot a les minories afroamericanes i hispanes, i que posaran encara més sota la lupa les eleccions del 2024. Davant d’aquest escenari, la prioritat de Biden és enfortir la democràcia nord-americana i cicatritzar la ferida social que encara viu el país. “Les escenes de caos al Capitoli no reflecteixen els Estats Units reals, no representen el que som”, va dir la nit de l’assalt. I en el discurs d’investidura va instar els nord-americans a trobar “el camí de la unitat” i va assegurar que “encara queda molt camí per guarir les ferides del país” i que “cal fer front a l’extremisme polític, el supremacisme blanc i el terrorisme domèstic”. Aquest és el gran repte de Biden i de la societat nord-americana.
Traves de l’expresident
L’ombra de l’assalt al Capitoli encara plana sobre la figura de l’expresident nord-americà Donald Trump, que un any després encara continua present en la política nord-americana. Trump va salvar el primer escull superant el seu segon impeachment, ja que va ser absolt pel Senat del càrrec d’“incitar a una insurrecció” en l’assalt al Capitoli. L’administració Biden vol impedir que es pugui repetir una insurrecció semblant, i la cambra baixa va posar en marxa una comissió d’investigació que vol posar llum a la foscor. Però Trump està fent servir tota la seva maquinària per impedir que la comissió investigadora arribi fins al final. Fins i tot s’ha acollit al “privilegi executiu” per evitar que s’examinin els arxius presidencials durant l’assalt.
L’administració Biden ha donat llum verda a fer públic els registres de Trump defensant que cal arribar a conèixer tota la veritat, que és més rellevant que garantir la confidencialitat de les converses presidencials. Per la defensa de l’expresident, el judici polític a Trump està motivat per “l’odi” dels demòcrates, que l’han convertit en “un acte de venjança política injust i flagrantment inconstitucional”.
A més de Trump, la investigació també posa el focus en el seu entorn més proper quan era l’inquilí de la Casa Blanca, que va tenir un paper determinant en els fets del Capitoli. És el cas de l’aleshores cap de gabinet de la Casa Blanca, Mark Meadows, i de l’exassessor Steve Bannon, a qui s’ha acusat de desacatament per no haver cooperat en el procés d’investigació. A cada intent d’avançar per part de la comissió, l’entorn de Trump hi posa pals a les rodes. Al·legacions i més al·legacions per part de l’expresident que només serveixen per erosionar el procés d’investigació i guanyar temps.