El sistema sanitari no estava preparat per a una pandèmia

El sistema sanitari espanyol no estava “prou preparat” per afrontar la pandèmia, segons un informe publicat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) que recopila els aprenentatges i coneixements adquirits durant la pandèmia de la covid-19. Elaborat per una quarantena d’experts, l’estudi Allò que hem après de la covid-19 ofereix una anàlisi de la pandèmia des del punt de vista de l’ecologia, de les pràctiques científiques, dels efectes que se n’han derivat i de la resposta de l’estructura sanitària, entre altres aspectes.

“El sistema de control epidemiològic espanyol, sotmès a fortes pressions governamentals inicials, no va poder identificar els riscos del virus i no va donar l’alarma a temps”, expressen els experts, que subratllen que les polítiques de finançament i les retallades en el sistema sanitari públic dels últims quinze anys n’han posat en perill la solvència, amb estructures sanitàries “deficients” i una atenció primària “poc dotada”.

L’estudi assenyala que hi ha un sector sociosanitari feble, amb un sector social que té “poca coordinació amb l’atenció primària, fet que ha donat lloc a una qualitat disminuïda a les residències” de persones grans. I conclou que és necessària una “direcció única” que ho coordini. Així mateix, destaca “l’excel·lència dels professionals sanitaris” i la seva capacitat d’adaptació a les necessitats del sistema, però també “la mala planificació de les necessitats dels professionals i de determinades especialitats”.

Un dels punts que remarca l’informe és que han existit tensions entre científics, polítics i mitjans de comunicació, malgrat que mai s’havia produït una resposta científica i sanitària tan ràpida a una problemàtica global i, en aquest sentit, posa en relleu que “alguns científics s’han aprofitat del protagonisme” en els mitjans, mentre que alguns polítics “s’han escudat en científics per defugir la responsabilitat en la presa de decisions”, i els periodistes s’han convertit en prescriptors del que deien els uns i els altres. Malgrat tot, considera el rol dels mitjans i dels professionals de la informació un “servei essencial” i una “tasca de primera necessitat per al saber públic durant l’emergència”.

La pandèmia, segons l’IEC, ha actuat com a accelerador de tendències en el sistema educatiu, com és el cas de la docència virtual.