Vacunes, també en onades
La primera ha frenat el cop, la segona ha de protegir tot el planeta i la tercera, donar una defensa sòlida i duradora
Fins ara, un 80% de les dosis han anat al G-20
A banda de deixar en fora de joc diversos consellers i posar més a prova que mai la paciència de la població, la pandèmia ha demostrat que el SARS-CoV-2 té corda per a estona i pot continuar mutant i colpejant-nos en successives onades. Per sort, les vacunes contra la covid, que avui fa un any es van començar a repartir a Catalunya i han evitat unes 11.000 morts al país, també arribaran en onades successives, que haurien d’ajudar a posar fi a aquesta crisi sanitària.
Així ho defensa Adelaida Sarukhan, immunòloga de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Recorda que encara hi ha 113 vacunes en desenvolupament de les quals ja es fan assajos clínics a diferents nivells, 33 de les quals ja són en l’última etapa. “El major èxit de la pandèmia ha estat el científic. Desenvolupar una primera generació de vacunes tan eficaces i segures ha estat una sort. Ara bé, aquestes vacunes potser no són les ideals a llarg termini i cal estar molt atents a les prestacions de les que arribaran progressivament”, explica.
Per contra, Sarukhan indica que “el major fracàs ètic i moral de la pandèmia ha estat la distribució d’aquestes vacunes: en comptes de considerar-nos tots en el mateix vaixell i articular una estratègia global de vacunació, estem vacunant nens quan moltes persones vulnerables no han rebut ni una dosi”.
Les xifres li donen la raó: segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, més d’un 80% de les vacunes han anat a països del G-20, mentre que els països pobres, africans la majoria, n’han rebut únicament un 0,6%. Un repartiment molt desigual que el director de l’OMS, Tedros Adhanom, no deixa de denunciar: “L’equitat en la distribució de les vacunes no és qüestió de caritat; beneficia tots els països”, insisteix.
Mentre que el Primer Món ja aplica la tercera dosi i Israel es planteja la quarta, en termes globals la vacunació encara té molt camp per córrer. Només un 48,3% de la població mundial té la pauta completa, i un 42,5% encara no ha rebut ni una punxada.
Ha mancat lideratge de les grans potències, però també infraestructura. Nigèria, per exemple, va destruir recentment més d’un milió de dosis que es van fer malbé abans de ser administrades. I és que no a tot arreu hi ha la logística necessària per mantenir la cadena del fred i posar 13,2 milions de vacunes en 12 mesos, com ha fet Catalunya l’últim any.
Vaccins millorats
Així doncs, ara el que cal és una nova generació de vacunes que siguin més estables i barates, que puguin contribuir a la immunització global del planeta, un fet que rebaixaria la possibilitat d’aparicions de noves mutacions. I en aquest punt ha aparegut Novavax, que acaba de ser aprovada per l’Agència Europea del Medicament, però que també “omplirà un forat molt important a la resta del planeta”, segons la immunòloga d’ISGlobal.
Aquest nou vaccí és menys delicat que els anteriors perquè té una proteïna com a base i això obre la porta que els països de renda mitjana amb indústries menys desenvolupades puguin desenvolupar-la. En aquest sentit, Novavax ja ha signat un acord amb el Serum Institute de l’Índia per facilitar-ne la fabricació. També podrien ajudar a immunitzar els estats de renda més baixa els compostos que estan desenvolupant, d’una banda, el Texas Children Hospital i Baylor, que podria autoritzar-se aviat a l’Índia i que té un cost de producció molt baix, i, de l’altra, el Mount Sinai de Nova York, que es pot produir a les instal·lacions on ja es fan les de la grip i que ara està en assajos clínics de fase 2 en diversos estats asiàtics.
També estan en desenvolupament vacunes d’aplicació intranasal, que s’espera que confereixin millor immunitat pel que fa a les mucoses, la porta d’entrada del coronavirus al nostre organisme. Una de les més avançades és la de Bharat Biotech (Índia) que ja està en assajos clínics.
Amb tot, el més cobejat encara és una vacuna pancoronavirus; és a dir, que sigui capaç de prevenir la malaltia de qualsevol mutació que pugui fer el SARS-CoV-2 i, per què no, fins i tot de nous coronavirus que puguin aparèixer més endavant. Perquè fos així hauria d’anar dirigida contra seqüències genètiques molt conservades i comunes entre els diferents coronavirus. L’institut Walter Reed dels Estats Units treballa en una de basada en nanopartícules de la proteïna Spike i en les pròximes setmanes tenen previst anunciar els resultats dels primers assajos en fase 1.
El nombre d’ingressats per la covid continua a l’alça
L’evolució tant en el nombre de contagis com en el d’ingressos en un centre hospitalari continua la tendència a l’alça sostinguda que s’ha detectat arran de la irrupció de l’òmicron. Segons dades del Departament de Salut, ahir es van comptabilitzar 45 ingressats més per covid-19 a Catalunya –1.389 en total– i 5 més que van haver de ser derivats a l’UCI –381–. Igualment, l’Rt va pujar d’1,36 a 1,41, mentre que el risc de rebrot va créixer fins a 1.691 (+267). Pel que fa a nous confirmats, Salut en va declarar 8.339, a més de 19 defuncions. La incidència acumulada a 14 dies puja de 1.082,94 a 1.237,51,
S’afinen els càlculs sobre les morts evitades per la vacuna
Quantes persones haurien mort si no haguessin aparegut les vacunes? Fa de mal dir perquè l’escenari de pressió al sistema sanitari i de mesures restrictives hauria estat completament diferent. En tot cas, els investigadors del Biocomsc de l’UPC han fet els seus càlculs i consideren que són al voltant d’11.000 vides salvades únicament a Catalunya. L’última estimació parlava de 2.500, però l’onada de variant delta a l’estiu hauria estat devastadora. En un àmbit mundial no consten estudis fiables, però sí parcials: 1,1 milions de vides salvades als EUA i mig milió a Europa només entre els majors de 60 anys.
Un de cada cinc catalans ja té la tercera dosi
La cobertura de la tercera dosi a Catalunya ja arriba al 21,5%, d’acord amb les dades oficials de Salut. Un 85,3% de la població major de 12 anys té la pauta completa i un 87% almenys una dosi. Pel que fa a la franja de 5 a 11 anys, l’última que es va obrir, la cobertura ja és d’un 15% en la primera dosi.
