El James Webb comença el seu viatge a la recerca de les primeres galàxies
El telescopi més gran i més potent enviat a l’espai s’ha enlairat aquest dissabte de la Guyana francesa amb destinació a un punt situat a 1,5 milions de km de la Terra
Una vegada desplegat permetrà estudiar una gran varietat d’objectes celestes i mirar enrere en el temps més de 13.500 milions d’anys
El telescopi James Webb, el més gran i més potent llançat fins ara a l’espai, ha començat aquest dissabte el seu viatge a la recerca de les primeres galàxies.
L’artefacte s’ha enlairat aquest migdia (12.20 hores GMT) del port espacial europeu de Kurú, a la Guyana francesa després de gairebé tres dècades de treballs desenvolupament i construcció, i alguns anys de retard.
El llançament és la primera part d’un complex procés que el portarà fins a un punt anomenat Lagrange 2, situat a 1,5 milions de km de la Terra, unes quatre vegades més lluny que la Lluna, a on arribarà d’aquí a un mes. Durant el camí haurà de superar una sèrie d’etapes crítiques del seu desplegament.
El telescopi és tan gran que s’ha hagut de doblegar com un origami per encabir-lo al coet. Vint-i-set minuts més tard de l’enlairament s’ha produït la separació del telescopi de la seva llançadora i en les properes hores iniciarà el seu desplegament com una joguina transformer.
D’aquí a tres dies començarà a obrir i tensar el seu enorme escut solar, de la mida d’una pista de tennis, i als dotze començarà el desplegament del mirall primari, de 6,5 metres, que està composat per 18 hexàgons de beril·li banyats en una fina capa d’or.
Aquestes són només algunes de les delicades fases que el James Webb haurà de passar abans d’arribar al seu destí, i que són una fita perquè cap altre aparell les ha realitzat a l’espai.
Quan completi aquest procés i arribi al punt Lagrange 2 el telescopi oferirà una visió inèdita de l’univers a longituds d’ona de l’infraroig proper i l’infraroig mitjà, i permetrà als científics estudiar una gran varietat d’objectes celestes. El James Webb podrà mirar enrere en el temps més de 13.500 milions d’any per veure les primeres galàxies que van néixer després del Big Bang. És per això que ha estat descrit com una màquina del temps.
El telescopi és una col·laboració entre les agències espacials dels Estats Units (NASA), Europa (ESA) i el Canadà (CSA). El projecte va ser denominat primer amb el nom de Next Generation Space Telescope o NGST, però el 2002 va ser rebatejat amb el nom del qui fou el segon administrador de la NASA, James E. Webb.
