Acord laboral per posar fi a la temporalitat i refer convenis
Sindicats, patronal i govern firmen l’acord que desfà el mercat de treball imposat per Rajoy el 2012
El contracte temporal es limita a substitucions i circumstàncies de producció, i torna la ultraactivitat i el conveni es mantindrà si caduca
“Ha estat un part difícil, i més difícil que portar la meva filla Carmela al món. I allò van ser nou mesos molt intensos... Estic molt orgullosa i Espanya és avui molt millor amb aquesta norma.” El cofoisme de la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, resumia la fita de l’acord a tres bandes –la patronal CEOE (amb Foment dins), els sindicats UGT i CCOO, i també el govern– per desmuntar la reforma laboral imposada el 2012 per Mariano Rajoy –sense pau social i amb una crisi de representativitat davant els catalans, ja que el PP va arrasar a l’Estat amb 186 escons el 2011 però a Catalunya va ser la tercera força– i reescriure un nou mercat de treball. La reforma laboral pretén posar fi a la temporalitat abusiva, xacra del mercat laboral català i estatal i rècord a la UE, amb la limitació dels contractes temporals a casos de substitucions de treballadors o bé per circumstàncies de producció, de forma que l’habitual passi a ser el contracte indefinit. Pel que fa als convenis, un dels punts alterats per Rajoy en favor dels empresaris, es recupera la prevalença del conveni sectorial sobre el d’empresa –en un afer clau com és el dels salaris– i es posa fi al límit d’un any de la ultraactivitat dels convenis, de forma que si ara el conveni col·lectiu expira ja no es partirà de zero sinó que el caducat es mantindrà viu durant la negociació i fins a pactar el següent. És la primera reforma laboral amb acord de totes les parts dels últims 30 anys.
Les reformes laborals del 1997 –amb José María Aznar i el ministre Javier Arenas (Treball)– i el 2006 –amb José Luis Rodríguez Zapatero i el ministre Jesús Caldera (Treball)– també es van forjar amb l’acord dels agents socials, però en aquesta ocasió el repte era majúscul pel nou context de polarització –amb el PP i Vox més a la dreta que la CEOE– i amb una protagonista, Díaz, que és militant del PCE i representa la branca de Podem en la coalició amb el PSOE. Després de mesos de tibantors –també en el si del govern entre Díaz i la vicepresidenta Nadia Calviño al voltant de si la paraula derogar era vàlida–, el diàleg social va oferir el seu regal nadalenc de grup en forma d’acord ratificat a l’uníson per la CEOE, la UGT i CCOO. “Els agents socials al meu país estan a l’altura de les circumstàncies. El dia és històric i ho és per als treballadors”, presumia la vicepresidenta Díaz.
El 28-D i aviat al BOE
El Consell de Ministres aprovarà el text acordat en la reunió de dimarts que ve, 28 de desembre, i la seva publicació al BOE serà immediata perquè el compromís amb la UE és que arribi abans d’acabar el 2021, com es promet a Brussel·les en el marc del pacte de recuperació a canvi dels fons europeus. El repte serà després al Congrés: els socis ERC i EH Bildu volen elevar el llistó fins a la derogació total del que Rajoy va implantar amb vagues generals en contra.
L’acomiadament, igual
En un acord que no es pot considerar una derogació de la reforma de Rajoy, fins al punt que es manté la indemnització per acomiadament de 20 dies per any treballat, la novetat per Díaz i els sindicats és “la recuperació de drets”. Per corregir l’altíssima temporalitat del 26% –d’acord amb l’última EPA–, els dos contractes temporals –estructural i formatiu– tindran una durada màxima de sis mesos ampliables a dotze sempre que el conveni sectorial ho permeti.
Tot i que es promou el contracte fix discontinu en treballs de temporada, la contractació excepcional per a campanyes agrícoles o nadalenques es podrà fer però amb un màxim de 90 dies i mai encadenant temporalitats. Es considerarà fix qui pateixi això o “hagi estat contractat durant un termini superior a 18 mesos, amb solució de continuïtat o sense, en un període de 24 mesos pel mateix lloc de treball o diferent amb la mateixa empresa, mitjançant dos o més contractes per circumstàncies de producció”. Les multes per frau seran ara més altes i per cada cas. I l’ERTO esdevé estructural com a escut per conservar la feina.
