El TEDH examinarà els dos referèndums de Catalunya

Demanda 46653. Amb aquest número ha començat a donar tramit el Tribunal Europeu dels Drets Humans, TEDH, al recurs presentat per Francesc Homs contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol que el va condemnar per la seva participació en l’organització de la consulta del 9 de novembre del 2014 sobre la independència de Catalunya.

El recurs d’Homs ha anat a parar a la secció tercera del tribunal, que és un òrgan col·legiat, un fet que, si més no, assegura el debat jurídic a l’entorn de la qüestió. Formalment, la comunicació del TEDH suposa posar en coneixement del recurrent que tota la paperassa s’ha rebut bé i ara falta que es concreti l’acte formal d’acceptació a tràmit per entrar en el fons de la qüestió.

Amb aquesta decisió, l’alta instància judicial europea ja té damunt la taula l’obligació de pronunciar-se sobre el procés polític complert viscut a Catalunya en l’última dècada, ja que el recurs d’Homs s’afegeix als quatre que ja hi ha presentats en relació amb l’1 d’octubre del 2017.

Aquests quatre recursos són els que van presentar Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull després que el Tribunal Constitucional confirmés la condemna de presó i inhabilitació que va dictar el Suprem en contra seva. A aquests recursos s’hi ha d’afegir de manera imminent el de Carme Forcadell, que va anunciar aquesta intenció quan el TC també va confirmar la seva condemna.

Tant les resolucions acceptant a tràmit el recurs de Jordi Cuixart, com la de Francesc Homs estan redactades en català. En el cas de l’exconseller de la Presidència del govern d’Artur Mas, se l’informa que la tramitació que ara s’obre es farà tota per escrit, que no hi ha necessitat de fer cap compareixença i que qualsevol novetat que hi pogués haver sobre el seu cas l’haurà de comunicar per escrit.

En valorar la comunicació del TEDH, Francesc Homs va explicar ahir a quest diari que “no és només veritat que hi ha una carpeta europea, sinó que està formalitzada”. Homs explica que el 9-N i l’1-O van ser dos actes polítics iguals, inscrits dins del mateix procés d’independència del país, però que van rebre una resposta penal diferent de l’Estat espanyol. Segons Homs, en veure que la condemna per desobediència dels impulsors del 9-N no frenava el procés, es va optar per endurir el dret penal i plantejar penes de sedició al govern de l’1 d’octubre.