Política

Estat espanyol

Crisi de la monarquia

Quan Joan Carles exigia exemplaritat

context ·

Fa deu anys, en ple tsunami per la crisi immobiliària, el pare de Felip VI reclamava “sacrificis”, quan podria haver estat ocultant fons

Reivindicava la “igualtat davant la llei” i atacava la corrupció

Fa una dècada, al rei emèrit el preocupava la “desconfiança” creixent envers la corona

Aquesta nit, el rei Felip VI farà el seu vuitè discurs de la Nit de Nadal, segurament amb missatges d’ànim retòric per la pandèmia, però segur que tothom tindrà parada més l’orella a si fa algun esment al seu pare, Joan Carles I, cosa que de moment no s’espera. L’emèrit s’ha deixat veure en públic aquesta setmana per primer cop, després de deixar clar que vol tornar com més aviat millor dels Emirats Àrabs, on va fugir l’agost del 2020.

Tot plegat nodreix les sospites que la fiscalia del Tribunal Suprem preveu tancar, en les pròximes setmanes, la investigació sobre l’origen de fons irregulars del monarca, sense obrir-li causa penal. De bon començament, la fiscalia sap que el monarca difícilment compareixerà mai davant d’un tribunal. A menys, és clar, que es reformés la Constitució i es modifiqués el seu títol segon, que blinda el rei i impedeix que sigui jutjat per cap tipus de delicte, mentre és cap de l’Estat.

El rei emèrit té obertes tres investigacions a l’Estat espanyol i, fins fa poc, una a Suïssa. Aquesta última també la investiga la fiscalia del Suprem pel suposat cobrament de comissions de les obres de l’alta velocitat a la Meca (100 milions de dòlars). El fiscal suís l’ha tancada perquè no ha trobat “prou proves” per vincular la “donació” saudita, que, no obstant això, sí que ha demostrat que es va fer, amb l’obra. La decisió suïssa aplana el camí al tancament de causes de la fiscalia del Suprem, que també l’investiga per donacions no declarades i per evasió d’impostos en paradisos fiscals. Si ho fa, tan sols quedarà activa una causa judicial contra l’emèrit: els tribunals britànics valoren si tenen competència per jutjar -lo per la denúncia d’amenaces de l’ examant Corinna Larsen.

A les hemeroteques, però, es pot consultar el discurs íntegre que, ara fa una dècada, va pronunciar aquesta mateixa Nit de Nadal l’aleshores rei Joan Carles I. El 2011, l’economia queia a bocins, colpejada per les onades d’una crisi immobiliària i financera gegant. El tsunami posava el dit a la nafra en problemes estructurals de l’economia i el mercat laboral espanyols. El monarca s’hi va referir, tot demanant “sacrificis” als ciutadans per sortir de la crisi. Mentrestant, Joan Carles I podria haver estat creant societats en paradisos fiscals per evadir els diners saudites. Ara bé, el principal titular del discurs l’endemà no era per l’economia, sinó per un altre terratrèmol que abastava la mateixa família reial: el mes abans la policia havia escorcollat les oficines de l’ Institut Nóos, fundació a través de la qual el marit de la infanta Cristina, Iñaki Urdangarín, gestionava una trama de tràfic d’influències i evasió fiscal amb la qual es va embutxacar fons públics per projectes ficticis.

Escàndol majúscul, i primera taca de la corrupció sobre la corona. Joan Carles va mostrar-se aleshores “preocupat enormement per la desconfiança que sembla que s’estén en alguns sectors de l’opinió pública respecte a la credibilitat i el prestigi de les nostres institucions. Necessitem rigor, seriositat i exemplaritat en tots els sentits, sobretot les persones amb responsabilitats públiques”. I hi va afegir: “Afortunadament, vivim en un estat de dret i qualsevol acció censurable haurà de ser jutjada i sancionada d’acord amb la llei. La justícia és igual per a tothom.”

4,5
milions
de fons públics es va embutxacar Urdargarín. Compleix una pena de cinc anys i deu mesos de presó. Està en tercer grau en compliment del reglament i la primavera vinent podrà sol·licitar la llibertat condicional.
Assumeixo les exigències d’exemplaritat i transparència que avui reclama la societat
2013
Perquè la nostra economia torni a créixer hem de posar ordre en els nostres comptes
2012
Tothom, sobretot les persones amb responsabilitats públiques, té el deure d’observar un comportament adequat, un comportament exemplar
Qualsevol actuació censurable haurà de ser jutjada i sancionada d’acord amb la llei. La justícia és igual per a tothom
2011
Continuem treballant perquè prevalgui el bé col·lectiu sobre els egoismes particulars, i perquè l’honradesa sigui regla inexcusable de conducta
2009
El nostre afany de benestar no ha de concentrar-se només en els aspectes materials
2006
Sempre estaré disposat a donar el millor de mi mateix per poder deixar un país encara millor a les generacions futures
2004
Algunes conductes intolerables han de ser corregides i sancionades d’acord amb la llei. La capacitat i el vigor de les institucions i la llibertat d’expressió asseguren sempre que la corrupció no pugui prevaler en un règim democràtic
1995
La llei és igual per a tothom, homes i dones, tant si exerceixen activitats privades com públiques. Però existeixen uns deures inexcusables d’exemplaritat per als qui tenen responsabilitats públiques. Aquestes expliquen que determinats comportaments de corrupció hagin aixecat sentiments de justa inquietud i indignació perquè, amb el mal exemple que suposen, erosionen la convivència i relativitzen el valor moral de la democràcia. Hem de continuar corregint amb fermesa els abusos que s’han comès, però també hem de reflexionar sobre les seves causes i circumstàncies per aconseguir erradicar-los
1994
Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.