Arriben més tractaments, però l’òmicron ja n’esquiva alguns
El disseny d’antivirals també ha estat força àgil i ja és a un pas de l’administració oral
La nova variant del coronavirus ha fet que només un dels 21 anticossos monoclonals continuï sent efectiu
Les vacunes han salvat moltes vides i han captat el focus mediàtic, però l’altra via per combatre la covid, la dels tractaments, no s’ha estat de braços plegats. S’ha treballat, i molt, per mirar de descobrir quins fàrmacs poden atenuar els símptomes de la malaltia i prevenir-ne la versió més greu. Ja se n’han detectat un grapat, però l’arribada de la variant òmicron afegeix un punt d’incertesa, ja que ha demostrat que inutilitza algunes de les teràpies que sí que funcionaven amb les mutacions prèvies. Per sort, estan arribant nous antivirals, també a través de Pfizer, i s’obren així nous escenaris gràcies a l’administració oral.
Roger Paredes, cap de secció del Servei de Malalties Infeccioses de l’hospital Germans Trias i Pujol i investigador d’IrsiCaixa, explica que les vacunes han pogut avançar més ràpid que els tractaments, perquè, tot i la complexitat en la fabricació, el treball conceptual era “conegut i relativament senzill”.
En canvi, per dissenyar un tractament, cal trobar una molècula capaç d’inhibir una part del virus. Atesa la urgència i la falta d’informació, el primer que es fa és provar compostos ja existents per tractar altres malalties que se sospita que poden ser útils amb la covid. És el que es va fer en un estudi impulsat per Oriol Mitjà amb la hidroxicloroquina i en d’altres amb la ivermectina i el remdesivir. “Tots s’havien demostrat eficaços en proves in vitro, però finalment només el remdesivir va demostrar tenir una certa utilitat en malalts reals”, assenyala Paredes.
Posteriorment, van començar a arribar els primers compostos dissenyats específicament contra el SARS-CoV-2. Es tractava d’anticossos monoclonals que van dirigits a bloquejar l’embolcall del virus, fonamentalment la proteïna Spike (S) de les ja famoses punxes del coronavirus, i que es poden fabricar en sèrie. “Se n’han trobat diversos que poden funcionar si s’apliquen poc després de l’inici dels símptomes, quan el pacient encara no ha desenvolupat anticossos, i que són capaços de reduir en un 80% les possibilitats de complicacions.”
En aquest temps, s’han dissenyat almenys 21 anticossos monoclonals que han demostrat eficàcia contra alguna de les variants del coronavirus. No tots han arribat als hospitals catalans: els que s’estaven aplicant fins ara es podien comptar amb els dits, però la variant òmicron ha suposat un revés per a aquesta via de tractament. “Ha fet moltes mutacions i s’ha tornat resistent a tots els anticossos monoclonals tret d’un, i això és molt mala notícia. N’hem perdut cinc o sis que tenien un paper en el tractament de la covid i que ja no generen resposta”, avança l’investigador d’IrsiCaixa.
Sort del sotrovimab
D’acord amb les proves in vitro, l’únic que manté encara l’eficàcia és el sotrovimab desenvolupat per GSK, i els científics ja saben per què: tots ataquen l’espícula que forma la proteïna S, però mentre que els que han fallat se centren en la caputxa del bolet, justament on s’han concentrat la majoria de mutacions d’òmicron, el sotrovimab és l’únic que n’ataca el pedicle. Així doncs, de moment, el remdesivir i el sotrovimab quedarien com la punta de llança pel que fa al tractament de la covid en malalts hospitalitzats durant aquesta sisena onada.
Roger Paredes ha participat en una recerca internacional que acaba de descobrir que el remdesivir també és capaç de prevenir un 87% de complicacions si es dona en etapes primerenques a persones de risc no hospitalitzades, com acaba de publicar en el New England Journal of Medicine. El problema és que el remdesivir s’administra per via endovenosa en una pauta de tres dies, una logística que complica l’arribada a un gran volum de malalts, per bé que “sí que podria servir en brots intrahospitalaris, residències, presons, etc.”, diu el científic.
Primeres pastilles
Gilead Science, que va desenvolupar el remdesivir per combatre el virus de l’Ebola, treballa ara en una nova formulació d’aquest inhibidor de la polimerasa que permeti l’administració oral i, per tant, un ús generalitzat, però encara no se sap quan arribarà. Els primers comprimits anticovid aprovats per l’EMA van ser el molnupiravir, que va desenvolupar Merk i només ofereix protecció en un 30% dels casos, aproximadament.
Per sort, ja hi ha una alternativa d’antiviral oral que sí que és a tocar. Es tracta del nirmatrelvir, un inhibidor de proteasa que Pfizer treu al mercat amb el nom comercial de Paxlovid. Les proves de la farmacèutica assenyalen un 90% de reducció del nombre d’hospitalitzacions en persones d’alt risc i s’ha de prendre dos cops al dia durant cinc jornades. Els Estats Units van autoritzar aquest medicament dimecres passat i n’han comprat deu milions d’unitats, mentre que l’Agència Europea del Medicament n’ha avalat l’ús en un context d’emergència i sota decisió de les autoritats sanitàries de cada estat mentre no obtingui una llicència oficial europea.
“Aviat tindrem una molècula via oral que funciona molt i molt bé i crec que les farmacèutiques seguiran les passes de Pfizer amb nous inhibidors de proteasa. Potser després en surten també contra la polimerasa i qui sap si també contra més dianes. Anem pel bon camí. Més lents que les vacunes, però en realitat el desenvolupament d’antivirals també ha anat molt ràpid en comparació amb els d’altres malalties”, conclou el cap de malalties infeccioses de Can Ruti.
