El Senat dona llum verda definitiva a la primera part de la reforma de les pensions que les revaloritza amb l’IPC

El Senat ha donat llum verda definitiva aquest dimecres a la primera part de la reforma de les pensions compromesa amb la Comissió Europea. D’aquesta manera, el projecte de llei finalitza la tramitació parlamentària i entrarà en vigor l’1 de gener de 2022.

El ple del Congrés ja l’havia avalat a principis d’aquest desembre. El text inclou la revalorització anual de les pensions amb l’Índex de Preus de Consum (IPC) i el mecanisme d’equitat intergeneracional, entre altres mesures negociades amb els agents socials.

El text aprovat elimina els aspectes més polèmics de la reforma de les pensions del PP de 2013, és a dir, l’índex de revalorització de les pensions (IRP) que limitava la pujada anual a un 0,25% quan hi hagués dèficit i el factor de sostenibilitat, que havia d’entrar en vigor el 2023 i implicava una rebaixa de la pensió en relació amb l’evolució de l’esperança de vida.

La reforma impulsada pel ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, substitueix el factor de sostenibilitat pel mecanisme d’equitat intergeneracional, que no compta amb el vistiplau de la patronal. Suposa augmentar un 0,6% les cotitzacions durant deu anys per garantir les jubilacions de la generació dels ‘baby boomers’. Un 0,5% l’assumirà l’empresa i el 0,1% restant el treballador.

Un altre element del projecte de llei és que cerca apropar l’edat de jubilació efectiva amb la legal. En aquest sentit, pel que fa a la jubilació anticipada voluntària, els coeficients reductors seran mensuals per donar més flexibilitat i s’aplicaran sobre la pensió -i no sobre la base reguladora-. En la majoria de casos seran més baixos per incentivar petites demores. Els terminis també canvien en la jubilació anticipada involuntària.

A més, estableix nous incentius per retardar la jubilació. Per cada any de demora, s’afegirà un percentatge addicional del 4%, una quantitat concreta en funció de l’import de la pensió que premiarà les carreres de cotització més llargues o una combinació d’ambdues opcions. També prohibeix les clàusules convencionals de jubilació forçosa abans dels 68 anys, límit que es podrà rebaixar en alguns sectors si incrementen la participació de les dones.