En mans de la justícia britànica

La justícia britànica s’ha convertit en l’últim escull per a Joan Carles de Borbó per sortir indemne de tots els casos de corrupció que se li imputen. La fiscalia espanyola està a punt de tancar les tres investigacions que hi havia obertes contra ell per la seva inviolabilitat i la justícia suïssa només investiga el paper dels seus testaferros per la suposada comissió de 65 milions d’euros que va rebre el 2008 per les obres del TAV de la Meca a l’Aràbia Saudita el 2008 a través de l’empresa pantalla Fundació Lecum.

Només queda Londres, on Corinna Larsen, examant de l’emèrit, va presentar una demanda civil contra el pare de Felip VI al Tribunal Superior de Justícia anglès per amenaces i assetjament en què li demana una compensació econòmica no especificada per danys i perjudicis. Larsen la va presentar a Londres perquè és on resideix i és on van passar la majoria d’episodis que denuncia. Però, abans de jutjar-lo, el magistrat encarregat del cas, Matthew Nicklin, especialitzat en casos de difamació, haurà de decidir si Joan Carles té immunitat i si pot ser jutjat al Regne Unit. La setmana passada va ser la vista preliminar, en què els advocats de la defensa i de l’acusació van presentar els seus arguments, i la decisió s’espera per a principis de gener.

L’acusació diu que la majoria dels delictes que se li imputen van succeir després que Joan Carles de Borbó abdiqués, el 19 de juny del 2014. En la demanda de 28 pàgines, que s’ha fet pública, Corinna explica que els fets que denuncia van succeir entre el 2015 i el 2020. Darrere de tot hi ha la petició del rei emèrit perquè Corinna li tornés els 65 milions que li va donar el rei Abdul·là i que ell va entregar a Corinna quan encara eren amics. Quan la relació es va trencar, l’exmonarca li va reclamar aquests diners en una cita al luxós hotel Connaught de Londres, on també hi era Dante Canonica, gestor de la Fundació Lucum, a la qual es van transferir els diners, i que després va passar a ser advocat de Corinna. L’aristòcrata germanodanesa es va negar a tornar aquests diners i altres obsequis adduint que va ser una transferència amistosa i “irrevocable”.

A partir d’aleshores, hauria començat, segons ella, l’assetjament i les amenaces. Corinna acusa el rei de vigilància exhaustiva, violació de domicili i intercepció il·legal de telèfons mòbils, i atribueix aquestes accions a agents del CNI i a persones contractades pel monarca. En el text, Corinna relata que van col·locar un localitzador al seu cotxe, que la seguien contínuament, que un home un cop li va dir pel carrer “has de parar”, amb relació a les acusacions públiques al rei. També va denunciar que van fer un forat a la seva habitació i que van disparar balins contra les càmeres de seguretat del palauet que té fora de Londres. I que algú li va deixar al llit un llibre sobre la mort de Diana. Corinna va arribar a demanar protecció als serveis secrets britànics.

Els advocats de l’emèrit s’agafen a una llei del 1978 que atorga immunitat als caps d’estat estrangers i defensen que continua treballant per a la Casa del Rei espanyola. “Sa Majestat és una part essencial del teixit constitucional d’Espanya. Això es manté després de l’abdicació”, va declarar davant del jutge Daniel Bethlehem, advocat de l’emèrit. “Un antic cap d’estat no té immunitat”, va replicar James Lewis, lletrat de Corinna. “Sembla que [Joan Carles I] està plantejant objeccions tècniques i injustes en un esforç ostensible per frustrar el progrés d’aquests procediments”, hi va afegir Jonathan Caplan, l’altre advocat de Corinna.

En uns correus electrònics entre Corinna i Canonica del 2015 als quals ha tingut accés el diari El País, ella li escrivia: “Estic tan enfadada... Estic a punt de perdre els estreps.” Hi ha el precedent de l’arrest de Pinochet el 1998, a qui la Cambra dels Lords va retirar la immunitat, i Jack Straw, aleshores ministre d’Afers Estrangers de Tony Blair, el va posar en llibertat al·legant problemes de salut. En aquesta ocasió també es dirimeix si un excap d’estat estranger té immunitat al Regne Unit.