Llum verd als primers ajuts europeus per a la recuperació
Brussel·les avala el pla de reformes espanyol i autoritza un pagament a l’Estat de 10.000 milions d’euros del Next Generation EU
La resta de socis comunitaris ha d’acordar-ne ara l’aprovació definitiva
La Comissió Europea (CE) va aprovar ahir la sol·licitud d’Espanya per al desemborsament de 10.000 milions d’euros del fons Next Generation EU, després d’haver dictaminat que ha complert els objectius del pla de reformes espanyol vinculat a aquest pagament.
Els estats membres de la Unió Europea (UE) tenen ara quatre setmanes per donar el vistiplau definitiu a aquesta avaluació preliminar de la Comissió i, un cop ho aprovin, l’Estat podrà rebre els diners, que s’afegiran als 9.000 milions avançats a l’agost, que no estaven subjectes a condicionalitat.
“Espanya ha avançat prou en l’aplicació del seu pla nacional de NextGenerationEU. Per tant, serà el primer país de la UE a rebre un pagament, per valor de 10.000 milions, un cop que la resta d’estats membres ho autoritzin”, va anunciar a Twitter la presidenta de l’executiu comunitari, Ursula von der Leyen.
L’Estat espanyol va ser el primer dels Vint-i-set a demanar, al novembre, un pagament ordinari del fons comunitari de recuperació postpandèmia, del qual rebrà 69.500 milions d’euros en transferències directes. N’hi correspon una altra part en préstecs que, de moment, no ha sol·licitat.
Aquest desemborsament de 10.000 milions estava lligat al compliment de 52 objectius del pla espanyol de recuperació. La majoria d’aquests objectius s’havien aconseguit ja a final del primer semestre de 2021, fet que ha permès que Brussel·les aprovi la sol·licitud sense haver d’esgotar el termini de dos mesos que té per avaluar-lo.
Entre les metes assolides, hi ha la llei sobre canvi climàtic i transició energètica, la reforma del sistema d’ingrés mínim vital, la normativa per reduir la temporalitat en el sector públic, el pla de digitalització de pimes i l’estratègia de promoció del 5G. També estaven previstos l’adopció de la taxa digital o sobre les transaccions financeres, mesures laborals com ara les normes per reduir la bretxa de gènere en els salaris o la llei sobre el teletreball, i alguns elements de la reforma de les pensions com ara la separació de les fonts de finançament de la Seguretat Social o la modificació del complement de maternitat.
“Els objectius aconseguits demostren importants passos en la implementació del pla de recuperació i resiliència d’Espanya i la seva àmplia agenda de reformes”, valora la CE. El pròxim pas perquè l’Estat pugui rebre efectivament els diners és que el Comitè Econòmic i Financer, un cos tècnic del Consell de ministres econòmics de la UE, doni la seva opinió sobre l’avaluació de Brussel·les en un termini de quatre setmanes, moment a partir del qual s’aprovarà el desemborsament definitiu.
Si el comitè no esgota el termini de quatre setmanes, els fons podrien arribar a Madrid en teoria abans de final d’any.
Llevat de l’avançament de 9.000 milions d’euros rebut a l’agost, la resta de desemborsaments s’aniran efectuant de manera semestral un cop el govern espanyol demostri que ha complert els objectius pactats amb Brussel·les per a cadascun d’ells fins al 2026.
LA XIFRA
Crida a evitar el pànic per l’òmicron
RedaccióL’Organització Mundial de la Salut (OMS) va informar ahir que es tardarà encara entre una i tres setmanes a treure conclusions de les dades científiques que s’estan recollint de la variant òmicron del coronavirus i determinar-ne la capacitat de transmissió, el grau de malaltia que pot causar i, sobretot, l’impacte en l’eficàcia dels vaccins. Òmicron ja ha estat identificada en 38 països, segons les últimes dades de l’OMS, que assegura no haver rebut cap notificació que la variant hagi causat cap mort. L’organització internacional va insistir ahir que el món no ha de caure en el pànic i ha de tenir en compte que la variant delta és la causant de l’augment de casos i hospitalitzacions a diversos països, sobretot d’Europa, des de fa més de dues setmanes. “Els confinaments, el tancament de certes activitats econòmiques, de mercats de Nadal a parts d’Europa, tot això va començar abans de l’òmicron i el motiu va ser l’augment de casos de la variant delta, no perdem aquesta perspectiva”, va remarcar el portaveu Christian Lindmeier. Notificacions recents indiquen que l’òmicron ja circulava per Europa abans que Botswana i Sud-àfrica comuniquessin el descobriment de la variant en seqüenciar el genoma del virus trobat en test de diagnòstic.
