Govern i comuns ultimen l’acord final pel pressupost
Després d’haver rubricat ja els principals canvis en les partides, i pendents només de detalls, confien presentar l’entesa final la setmana entrant
L’entrada de la CUP en l’equació, molt difícil
Si no hi ha un daltabaix ara mateix imprevisible, els grups del govern i els comuns certificaran la setmana entrant l’acord definitiu per a l’aprovació del pressupost del 2022, que s’ha de dur al ple del 23 de desembre. Després que un preacord in extremis, el 22 de novembre, permetés superar el debat a la totalitat, les reunions s’han succeït gairebé a diari per acabar de donar forma –i partida– a les condicions acceptades als de Jéssica Albiach, que dimecres no amagava la seva satisfacció a la sessió de control al Parlament, on s’escenificava l’idil·li polític que viu amb el president Pere Aragonès. “No serien els que nosaltres faríem, però vull reconèixer que avui fem un pas en la seva millora… El 23 de desembre Catalunya tindrà uns pressupostos millorats”, anunciava. “Ja d’inici la proposta era molt bona, i vostès hi han fet aportacions, ja es tracta d’això en el tràmit parlamentari”, responia el president, amb indissimulada complicitat.
Moments abans, Aragonès havia anunciat, a centrada d’Albiach, que els comptes recolliran 80 milions extra per reforçar els centres de salut mental –“i encara podrem reforçar-ho més en el ple monogràfic que vaig demanar”, hi afegia–, i 50,5 milions més per a salut bucodental. És a dir, per implantar el servei de dentista públic, començant pels infants (35,5 milions), els adults vulnerables i les embarassades (15 més). Dimarts, quan es tancava el termini per presentar esmenes parcials, ERC i Junts havien entrat les seves conjuntament, la majoria ja resultat d’acords tancats amb els comuns, que curiosament no en presentarien cap a fi d’acontentar els juntaires, que han minimitzat la seva intervenció en el pressupost i van advertir dilluns que en cap cas els votarien cap esmena. La solució trobada ha estat que se la fessin seva ells abans.
Entre les millores, que s’hauran de votar formalment en comissió a partir del dia 16, s’hi ha inclòs també destinar 9,8 milions per facilitar reduccions de jornada a treballadors públics amb fills o familiars a càrrec; la creació d’un fons específic d’ajut a l’estudi dels cicles de formació professional, o 7 milions per a l’extensió del tramvia: amb obres al Camp de Tarragona, amb la redacció d’un estudi informatiu al Bages i amb la preparació d’avantprojectes a la Costa Brava, el Pirineu i les Terres de l’Ebre. Gairebé com a lot de Nadal inesperat, apareixia també en les esmenes l’autorització al govern per contraure un aval per a l’ampliació del recinte firal de Gran Via, per un import de 110 milions, demanda que no venia exigida pels comuns, però que l’Ajuntament de Barcelona veu amb bons ulls. Fonts de la negociació asseguren que ara només falten detalls menors per tancar l’acord. En paral·lel, a més, fins al dia 13 hi ha temps per presentar esmenes a la llei d’acompanyament, un habitual calaix de sastre de normes que ha provocat enuig en el PSC perquè inclou per exemple una moratòria en la instal·lació d’incineradores de residus. Són molts també els retocs que s’hi estan ja negociant, però la gran majoria menors i “de caràcter tècnic”, segons les mateixes fonts, per la qual cosa no s’espera cap entrebanc.
Amb la CUP, molt difícil
A l’altra banda, una CUP resignada, com a darrer intent tanmateix per visualitzar que “hi ha una alternativa”, també ha presentat una cinquantena d’esmenes al pressupost, les que de fet ja va plantejar en la fallida negociació prèvia: reducció de salaris a alts càrrecs, internalització del 112 i el 061, major dotació a la renda bàsica, l’energètica i l’habitatge públic, reducció d’externalitzacions en la sanitat per dotar l’atenció primària, la creació d’una farmacèutica i una banca pública o la supressió d’ajuts al Circuit de Barcelona-Catalunya. ERC assegura que les estudiarà i negociarà, però veu molt complicat acabar incorporant la CUP a l’entesa final.
LA DATA
Una tempesta superada, però amb danys col·laterals
òscar palauJunts ha titllat de “fracàs” d’Aragonès que no hagi mantingut la majoria independentista de la investidura, però és evident que el president, el conseller Jaume Giró i el govern sencer són els grans triomfadors de la negociació del pressupost, que per primer cop en un decenni podran presumir d’haver aprovat quan toca. Encara més, podrà entrar en vigor l’1 de gener, perquè Cs va quedar sol i finalment es va desdir en l’amenaça de dur-lo al Consell de Garanties Estatutàries quan s’aprovi, fet que n’hauria retardat almenys un mes l’aplicació. El PP no el secunda, i ni tan sols ho fa Vox, que si hi recorre, ho farà directament al TC, fet que no en comportaria llavors la suspensió immediata.
És clar que la tempesta ha deixat damnificats a tot arreu, començant per ERC. El canvi de cromos amb l’Ajuntament de Barcelona hi ha desautoritzat el seu líder, Ernest Maragall, que s’ha hagut d’embeinar el no que havia anunciat als comptes municipals. Tal és el seu enuig que, ni tan sols havent-hi confirmat ara el suport, pensa negociar-hi una coma. I és que si bé ja havia aprovat els últims, l’estratègia passava ara, fins als comicis del 2023, per desmarcar-se d’Ada Colau, i aquesta decisió ho dificulta. Això sí, no és l’únic emmurriat. També a Junts, tot i la satisfacció de Giró i els consellers, hi ha aflorat una forta oposició interna i un evident malestar –gens dissimulat pel diputat Joan Canadell o la portaveu Elsa Artadi– amb ERC, un altre, per la suma amb els comuns.
La calma ha tornat aquesta setmana al Parlament, però la dimensió de la tempesta política de l’anterior pot anar més enllà, fins a condicionar l’esdevenir d’una legislatura encara tendra. El canvi de soci prioritari del govern també s’ha comprovat amb l’aval dels comuns, i el no de la CUP, a la convalidació del nou decret de desplegament de les renovables, tot i que les converses en aquest cas ja venien d’abans i no s’han barrejat. Els cupaires mantenen que el govern ha trencat el pacte d’investidura perquè el nou pressupost “l’incompleix”, si bé han recordat que van fer Aragonès president a canvi d’una qüestió de confiança a mitja legislatura. “Ara la preocupació no és aquesta, però entenem que malgrat tot hauria de complir aquest compromís”, etzibava la diputada Eulàlia Reguant dimarts, després que Aragonès hagi insistit que caldrà “revisar” l’acord, si bé, això sí, no vol donar ja per perdut el seu suport.
Entretant, després del desaire al seu oferiment pels comptes, aquesta setmana s’ha vist un PSC més bel·ligerant, que va votar contra el decret de renovables i en la sessió de control va ser molt dur amb el govern per la retirada de la defensa als Mossos en algunes causes contra activistes independentistes. Fonts socialistes, en tot cas, asseguren que això no vol dir que endureixin l’estratègia d’oposició a partir d’ara. Veurem.