Educació

El repte de l’ensenyament immersiu al sector públic

Les dues escoles Arrels a Perpinyà són l’únic exemple a l’Estat francès d’ensenyament immersiu en llengua minoritzada

La proposta va dirigida a l’alumnat de primària, dels 3 fins als 11 anys

Les escoles Arrels són un cas singular a la Catalunya del Nord i al conjunt de l’Estat francès: són l’únic cas d’escola immersiva en una llengua minoritzada integrada dins el sistema d’ensenyament públic francès. A diferència de La Bressola, que també fa ensenyament immersiu a la Catalunya del Nord, i de la resta d’escoles immersives a l’Estat francès, en basc, bretó o occità, que són escoles associatives –amb una estructura d’ens privat–, el projecte impulsat per l’Associació Arrels ara fa 40 anys va optar per integrar-se al sector públic.

Avui s’hi escolaritzen uns 340 alumnes, entre dues escoles a Perpinyà (vuit classes al barri de Cassanyes i cinc al Vernet), que cobreixen els anys d’educació primària, des de parvulari a cursos elementals, dels 3 anys als 11 anys. A les escoles Arrels, els anys de maternal es fan en català i el primer i el segon any de primària, també; el tercer any l’ensenyament és bilingüe (el 50% en francès), i els dos últims anys hi ha més hores de francès que de català. La finalitat és que els alumnes quan passen a l’ensenyament secundari siguin totalment bilingües i es puguin incorporar a qualsevol centre.

La iniciativa arrenca el 1981 amb la creació de l’Associació Arrels, que desenvolupa dos projectes en paral·lel, una ràdio (l’única en català a la Catalunya del Nord) i les escoles. La iniciativa neix amb una escissió de part dels fundadors de les escoles La Bressola, que s’havien iniciat cinc anys abans. La integració a l’ensenyament públic es formalitza el 1994, quan l’Estat francès negocia un estatut per regular les escoles en les diferents llengües de l’Estat amb dues opcions sobre la taula: integrar-se o definir-se com a centres privats. Arrels serà l’única que optarà per la via del sector públic. Els seus responsables segueixen reivindicant-ho avui amb la mateixa argumentació: “Volem l’accessió a la llengua i a la cultura catalanes per a tots, sense discriminacions. Qui diu escola pública diu escola per a tots, una escola que ha sabut acollir una barreja social i cultural de famílies que volen guardar o trobar unes arrels, teixint lligams amb el seu entorn i compartint els seus costums. Una escola inclusiva”, reivindica Elena Gual, directora de l’escola Arrels del Vernet.

LA XIFRA

340
alumnes
són escolaritzats en català en les dues escoles immersives Arrels a la ciutat de Perpinyà.
El llibre

Quatre dècades de lluites i reivindicacions al territori

E. C

El Palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà acollia aquest 7 de novembre passat, coincidint amb els actes de la Diada de Catalunya Nord i la commemoració del Tractat dels Pirineus, l’acte central de celebració dels 40 anys de l’Associació Arrels. Un aniversari que s’ha plasmat amb la publicació del llibre 40 anys d’Arrels - 40 anys d’un país. Les grans etapes i fites de l’associació ( ràdio i escoles) tenen un paper destacat en aquest llibre però no exclusiu: cada any hi és tractat en una doble plana, destacant un esdeveniment anual i una selecció de pinzellades de l’actualitat cultural, social, política o econòmica de la Catalunya del Nord. Eric Forcada, comissari d’exposicions i historiador de l’art, s’ha encarregat de la coordinació d’aquest llibre, concebut de manera col·lectiva i que passa a ser una publicació de referència per al coneixement de les comarques nord-catalanes. “No hem volgut fer una celebració autocentrada, sinó recollir la memòria comuna a l’Associació Arrels i al país; el llibre recull una visió de tots els aniversaris, de lluites, victòries i a vegades derrotes, al llarg de quatre dècades”, explica Forcada. L’ensenyament i la llengua catalana són alguns dels fils conductors (primeres escoles, inicis dels estudis catalans a la universitat, mobilitzacions), junt amb la producció literària i musical de la Catalunya del Nord i grans esdeveniments com la lluita contra la MAT o l’arribada de l’alta velocitat.

El volum és concebut com un llibre radiofònic: per completar els articles, textos i imatges hi ha codis QR que remeten a cròniques radiofòniques i entrevistes als protagonistes d’aquest llibre de memòria col·lectiva. El contingut de 40 anys d’Arrels - 40 anys d’un país també forma part d’una exposició itinerant arreu del país.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.