Tensió fronterer creixent al canal de la Mànega

És una conseqüència més d’un Brexit encara mal paït. I, en aquest cas, ho paguen amb la seva pròpia vida els immigrants que intenten desesperadament travessar el canal de la Mànega. És el que va portar a la mort almenys 27 persones aquest dimecres a l’estret i que eleva a 30 el nombre des de començament d’any. França i el Regne Unit s’han immergit en una creixent tensió dialèctica que ahir va culminar amb un acte hostil: la ministra de l’Interior britànica, Priti Patel, ha estat desconvidada de la reunió d’urgència que es farà demà a Calais entre els ministres de l’Interior francès, i els seus homòlegs belga, holandès i alemany, a més de responsables de la Comissió Europea. Un Calais que ahir estava bloquejat per vaixells de pesca francesos, en el primer de tres dies de protestes per la negativa del Regne Unit a facilitar-los llicències de pesca en aigües britàniques.

El president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre britànic, Boris Johnson, es van tornar a enfrontar perquè Johnson va fer públic, al seu compte de Twitter, que proposava a França “un acord bilateral de readmissió per permetre el retorn de tots els immigrants il·legals que travessen la Mànega”. Macron va reaccionar dient: “No es comunica pas un dirigent amb l’altre sobre aquestes qüestions per piulades i per cartes que es fan públiques”, i va qualificar la proposta de “poc seriosa”. El detonant perquè el seu ministre Darmanin donés de baixa Pratel en la trobada de Calais.

El problema s’arrossega des del reforçament de les mesures per intentar frenar la immigració, el 2018, per impedir travessar l’Eurotúnel amagant-se als camions. El govern francès rep del britànic 64 milions euros anuals per efectuar aquest control perquè, en virtut dels acords de Touquet del 2003 entre els dos governs, la costa francesa és frontera britànica. I és a França des d’on s’haurien d’estudiar les demandes d’asil d’aquests immigrants que passen mesos, si no anys, en campaments de misèria en el seu objectiu d’anar a un Regne Unit on hi tenen família o en parlen la llengua. Una espera que si abans ja era complicada, ara ho és encara més perquè el Regne Unit ja no forma part de la UE i els líders del Brexit han fet de la immigració una arma política.

Des de començament d’any s’ha multiplicat per tres, respecte del 2020, el nombre de persones que han arribat a Kent en bots: un total de 25.792, segons el govern britànic. Mentre que la prefectura marítima francesa xifra en 31.500 persones les que han intentat la travessa per mar, de les quals n’ha rescatat unes 8.000. Les organitzacions de drets humans reclamen que no sols s’apliquin mesures policials contra les xarxes de traficants que han florit, sinó que també es revisi la política d’asil europea, en acord amb el Regne Unit.