Les euroordres contra Puigdemont estan suspeses
El Tribunal General de la Unió Europea no torna la immunitat a l’expresident de la Generalitat ni als exconsellers Comín i Ponsatí
Replica al jutge Llarena que la seva consulta va aturar el procés penal
Les euroordres cursades pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena per detenir l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers i també eurodiputats de Junts Toni Comín i Clara Ponsatí per la causa independentista “estan suspeses”, i per tant no cal donar-los la mesura cautelar d’immunitat que han demanat. Així ho va afirmar ahir el vicepresident del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) en una resolució, en la qual recorda al jutge Llarena que és la qüestió prejudicial sobre l’aplicació de les euroordres que ell mateix va preguntar al tribunal el març passat la que atura tot el procediment penal a l’Estat espanyol, i també les euroordres arreu, fins que no es resolgui la seva consulta.
El darrer incident provocat pel jutge instructor va ser quan l’expresident Puigdemont va ser detingut el 23 de setembre a l’Alguer, i va ser posat en llibertat després d’un dia tancat a la presó de Sàsser. Llarena va enviar un ofici a la jutgessa italiana, informant-li que l’euroordre estava activa, però la seva homòloga va considerar que la seva immunitat estava intacta i el 4 d’octubre passat, en tornar-hi per declarar, el va deixar en llibertat, criteri que ahir va ratificar el TGUE.
En aquest sentit, el TGUE aclareix que “aquesta suspensió no necessita una decisió específica del Tribunal Suprem en aquest sentit”, fent una clara al·lusió a la interpretació errònia feta pel jutge Llarena en sostenir que és l’instructor qui marca la investigació penal, en aquest cas per sedició i malversació de fons. El vicepresident del TGUE precisa que “aquesta suspensió es deriva directament de la relativa al procés penal que es tracta, i que els seus efectes són vinculants per a les autoritats nacionals competents, incloses les judicials, sense necessitat de decisió específica per la seva part”.
L’expresident Puigdemont va reaccionar amb una piulada clara: “El vicepresident del TGUE explica que les euroordres no són executables perquè estan suspeses, i aquesta suspensió és vinculant. Per imperatiu legal. És senzill d’entendre.”
Detingut a Itàlia
El jutge Llarena va demanar el febrer del 2020 la suspensió de la immunitat dels tres eurodiputats per executar les euroordres de detenció. El març del 2021, el Parlament Europeu va suspendre la immunitat als tres diputats; aquests van demanar al tribunal europeu que ho anul·lés, el maig passat, i a més demanaven per primer cop una mesura cautelar per mantenir la seva immunitat fins que no es resolgués el fons de la seva demanda, que va desestimar el vicepresident del TGUE el juliol passat, en no veure-hi la urgència.
Ara els ha tornat a denegar, per segon cop, la immunitat en considerar que ja la tenen perquè tot el procediment està suspès fins que resolgui la prejudicial, tal “com van comunicar les autoritats espanyoles”, a través de l’Advocacia de l’Estat. “Res permetria considerar que les autoritats judicials belgues o d’un altre estat membre pogués executar les ordres de detenció europees”, indica el vicepresident del TGUE. I considera que la detenció dels diputats “no constitueix per si sola un perjudici greu o irreparable” i insisteix que “continuen gaudint d’immunitat en els seus desplaçaments al lloc de reunió del Parlament”. Fins i tot exposa que la detenció de l’expresident a Itàlia “confirma que les autoritats judicials no tenen intenció d’executar les euroodres dirigides contra els diputats abans que el TGUE es pronunciï, i per tant aquests diputats no corren el risc de ser entregats a les autoritats espanyoles en aquesta fase”.
Royo: “La gestió del Diplocat va ser transparent”
L’exsecretari general del Diplocat, Albert Royo, es va acollir ahir al seu dret a no declarar davant la magistrada del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona, que l’investiga amb una desena d’excàrrecs per malversació, arran d’una querella de la fiscalia basat en un informe del Tribunal de Comptes sobre despeses adjudicades a dit, la majoria subvencions i estudis relacionats amb el procés d’independència de Catalunya.
Royo, defensat per la penalista Judit Gené, va explicar que no defuig pas la justícia, ja que va recordar que va anar a declarar en el judici al Suprem, quan ja era investigat al jutjat d’instrucció 13 per l’1-O, però que actualment “no hi ha un mínim de seguretat jurídica per fer-ho”. Royo va assegurar que “és públic, notori, transparent i no hi ha res il·legal” en la gestió del Diplocat, una fundació publicoprivada per projectar Catalunya al món, on hi ha entitats com ara el Barça. Va afegir, però, que la inseguretat actual és que ha presentant un recurs a l’Audiència de Barcelona perquè resolgui quin jutjat, el 13 o el 18, és el competent per investigar-lo pels mateixos fets; la fiscal ha recorregut contra l’arxivament per part de la magistrada d’unes despeses del 2014, i el Tribunal de Comptes no ha obert la fase jurisdiccional, i desconeix què li reclamarà de la seva gestió.