Empitjora la salut mental dels sanitaris
La meitat dels metges catalans està en risc de patir un problema de salut mental, segons Galatea
La xifra és més del doble dels nivells prepandèmia
També augmenta la complexitat dels casos que s’han de tractar
Pel fet de ser cuidadors, als sanitaris els costa demanar ajuda
Gairebé la meitat dels metges catalans, un 47%, estan en risc de patir un problema de salut mental, més del doble que abans de la pandèmia. És una de les dades del darrer estudi sobre l’impacte de la Covid en la salut física i mental dels professionals sanitaris catalans que ha avançat en exclusiva a aquest diari la Fundació Galatea, que també indica que si el juliol del 2020 un 18% del personal mèdic havia anat o es plantejava acudir a un servei de salut mental perquè era conscient que necessitava ajuda, a la tardor d’aquest any la xifra s’havia disparat fins al 33%. Com explica Antoni Calvo, psicòleg i director de la Fundació Galatea, que dona assistència als sanitaris amb problemes de salut mental, no només estan notant que tant el personal mèdic com el d’infermeria “té ara més constància del seu malestar”, sinó que arriben “casos més complexos que necessiten més continuïtat assistencial i fins i tot, en un percentatge significatiu, una atenció més especialitzada”.
La salut mental dels professionals sanitaris ja era pitjor que la de la població general abans de la pandèmia a causa de la responsabilitat de la seva feina, la sobrecàrrega de treball després d’anys de retallades i perquè han estat formats per cuidar, i això fa que els costi molt demanar ajuda per a ells mateixos i acceptar que també han de ser cuidats. Tampoc hi ajuda l’estigma que encara avui dia envolta els problemes de salut mental. “«Què pensarà de mi el meu pacient si sap que he estat de baixa per depressió?», es pregunten molts metges”, posa com a exemple el director de Galatea.
Amb tot plegat, són nombrosos els professionals que fa temps que presenten símptomes d’alarma, com ara pensaments negatius en bucle, irritabilitat, insomni, esgotament físic i mental o atacs de pànic. “Hi ha sanitaris que anaven fent i ara presenten símptomes molt reactius a la pandèmia, altres han debutat amb quadres ansiosos o depressius o algun tipus d’addicció o les dues coses alhora, i també ens trobem amb gent amb trastorns previs controlats que s’han descompensat i han hagut de tornar a ser avaluats i tractats”, resumeix Calvo. El tret comú és que la majoria han trigat a demanar ajuda més del que seria recomanable.
Segons l’enquesta que el sindicat d’infermeria Satse acaba de presentar, sis de cada deu professionals d’infermeria reconeixen que la pandèmia ha empitjorat la seva salut mental. Gairebé la pràctica totalitat, un rotund 97%, creuen que el reconeixement social que amb la Covid ha obtingut la seva feina no ha vingut acompanyat de millores laborals ni estructurals. La crítica lliga amb la reflexió que fa Rosa Maria Sánchez, responsable del programa de salut mental Retorn, del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona: “Entre la gent que atenem continua predominant el malestar emocional amb simptomatologia ansiosa, però ha canviat el lloc emocional des d’on ve la demanda d’ajuda; ara el sentiment majoritari és el de decepció perquè senten que res ha canviat”, i continuen amb una gran pressió assistencial. Sánchez explica que els problemes mentals que normalment tracten no són greus, però alerta que hi ha el risc que si el malestar emocional es manté en el temps, “desemboqui en casos més complexos, com ja està passant”.
Exploten quan paren
No hi ha dades oficials sobre els sanitaris que han estat de baixa per un problema mental desenvolupat o agreujat arran de la pandèmia o els que han estat diagnosticats d’estrès posttraumàtic, un trastorn que apareix després de viure un episodi impactant com ha estat la crisi sanitària, i que provoca, entre d’altres, pensaments intrusius d’angoixa, al·lucinacions, irritabilitat o dificultats per dormir o concentrar-se. No hi ha dades oficials però existeixen les enquestes dels col·lectius professionals i també l’evidència científica: és quan baixa la intensitat del fet traumàtic i es para quan tot surt i la gent s’adona que no està bé. El malestar pot aparèixer fins i tot mesos després. Com indica Dolors Liria, vicedegana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i experta en salut professional, “precisament és quan ja no hi ha l’escenari d’emergència de les primeres onades que es comencen a desplegar uns mecanismes de supervivència i adaptació molt diferents, que són tots aquests símptomes del malestar que s’ha viscut, un senyal que hem de tenir cura emocional dels professionals sanitaris i també de les organitzacions, perquè en l’àmbit d’equips hi ha molt burnout”.
De fet, segons els estudis que han fet els sindicats Satse i Metges de Catalunya, set de cada deu dels seus professionals pateixen la síndrome del treballador cremat, que es manifesta amb falta d’energia i esgotament físic i mental, ansietat, mal de cap o muscular i desmotivació, entre altres símptomes. Metges de Catalunya denuncia que “la sobrecàrrega laboral sostinguda dels professionals” fa que encara ara hagin de “prolongar la seva jornada de treball de manera sistemàtica”, cosa que “fa molt difícil el descans i la desconnexió”.
“La gent no és conscient del que se li ha demanat al personal sanitari; la primera onada va ser absolutament demolidora, però ens va agafar frescos i la sensació d’equip era molt gran, però després de tants mesos hi ha qui dormia set hores i ara només en dorm quatre, qui té molt patiment emocional... els símptomes de malestar són molts i diversos, però els hem arribat a normalitzar; molta gent pensava que es recuperaria i només empitjora”, resumeix Joan Carles Yébenes, cap de l’UCI de l’hospital de Mataró. L’esgotament és tan gran i la perspectiva de millora tan llunyana que, segons l’estudi que Galatea va presentar a l’abril, un 34% dels sanitaris s’han plantejat deixar la professió. No és viable perquè han dedicat molts anys a formar-se i és una feina vocacional, però, com recull el reportatge que acompanya aquestes planes, són nombrosos els treballadors que han deixat la primera línia perquè ja no aguantaven. Aquesta tendència ha agreujat sobretot la falta d’infermeres en àrees crítiques com les UCI o les urgències. Els professionals que han explicat a aquest diari com la pandèmia ha perjudicat la seva salut mental denuncien que després del col·lapse de les primeres onades, continuen faltant mans i recursos.
S’han posat en marxa nombrosos programes d’atenció a la salut mental dels sanitaris, però la gran demanda és que se solucioni el dèficit estructural que arrossega el sistema de salut. Metges de Catalunya acaba de posar en marxa la campanya Posa límits, en què insta els sanitaris a rebutjar fer més hores i guàrdies de les que marca el seu contracte. L’objectiu és doble: protegir la salut del col·lectiu i visibilitzar la necessitat de més personal. Com recorda el secretari general del sindicat, Xavier Lleonart, en el missatge que enceta l’acció reivindicativa, els professionals sanitaris “no són superherois”.
