El pressupost amb el fons Covid és llei
Sánchez aprova els comptes al Congrés gràcies a ERC i ja mira al 2023
Inclouen els 1.600 milions forçats per Junts
Pedro Sánchez va obtenir ahir l’aprovació dels seus segons pressupostos i una fita addicional: el bitllet per esgotar la legislatura fins al 2023, ja que els comptes del 2022 –ja amb els fons europeus al sac– es poden prorrogar en any electoral. Amb 21 vots més (188) que la investidura –resolta per un vot, 167 a 165–, el Congrés va aprovar ahir el pressupost del 2022 gràcies a ERC (13) i el PDeCAT (4) –a més del PNB, EH Bildu, Más País, Compromís, el cantàbric PRC, Teruel Existe i Nueva Canarias– i amb l’oposició de Junts, la CUP, el PP, Vox i Cs (157). Entre les 200 esmenes parcials agregades, l’estrella és la que va forçar Junts amb la inclusió del fons Covid de 1.600 milions que va ser votada per tots menys el PSOE, Podem i el PNB i que des d’ahir és llei tot i estar amenaçada: el PSOE la va avalar votant a favor la secció 37 –d’on provenen els fons– perquè no fer-ho era tombar el pressupost sencer, però el govern no la vol abonar.
El debat i la votació, que ha durat quatre dies, ha despullat la confrontació estratègica d’ERC i Junts –que, amb Jaume Giró, té la conselleria d’Economia– tot i ser socis de coalició. “Hem passat de tocar la independència amb la punta dels dits a treure pit perquè ens fan cas els del 155 que ens envien a l’exili”, va etzibar Míriam Nogueras, tot denunciant “el pacte de la fam”.
A ERC, Gabriel Rufián va denunciar el desgast per part de “les dretes amb banderes diferents” i va lloar que la inversió a Catalunya “iguali el 19% del PIB per segona vegada en la història”, que “s’acabi el greuge comparatiu dels Mossos” podent ara prejubilar-se als 60 anys com la resta de policies i que “es protegeixi el contingut audiovisual en llengües cooficials”. Dit això, però, Rufián va fer un toc d’atenció al PSOE i Podem: “Les esquerres aquí no estem assolint conquestes, estem simplement frenant retrocessos”.
La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va celebrar l’aprovació d’uns comptes “imprescindibles per a la recuperació” i va confiar que no hi hagi cap nova modificació en el seu pas al Senat. Si fos així, els pressupostos retornarien al Congrés per ser votats de nou el 28 de desembre. “Confio que les qüestions que s’havien d’incorporar dels diversos grups polítics ja s’han incorporat i que l’1 de gener, d’una manera o una altra, els pressupostos entraran en vigor”, va dir Montero.
La incògnita és què succeirà ara amb el fons Covid forçat per Míriam Nogueras (Junts) amb l’esmena 4.422, que va ser inclosa en el pressupost el 17 de novembre durant el tràmit en comissió –amb el vot a favor des d’ERC fins a Vox passant pel PP i Cs– tot i les reserves per suposats defectes de forma invocats pel PSOE. El que els lletrats del Congrés van fer va ser avalar la inclusió del fons i alertar el PSOE i Podem que l’única via per desfer-la era presentar un vot particular abans del divendres 19 de novembre, i ni el PSOE ni Podem no ho van fer. Fonts del Ministeri d’Hisenda adverteixen que el fons Covid autonòmic de 9.362 milions (amb 1.600 milions només a Catalunya) no s’executarà mai perquè la partida de referència és d’una aplicació de 7.005 milions que serien els recursos a lliurar a les comunitats per la liquidació negativa de l’IVA. Ras i curt: la via d’Hisenda és deixar passar el temps i no executar mai aquesta part del pressupost del 2022, amb el cost polític que suposarà per al PSOE, el PSC, Podem i els comuns explicar que ara es neguen a pagar el que des d’ahir és llei i el que ahir van votar fins i tot tots ells per no fer-ho era tombar el pressupost.
Si en el paisatge català el pressupost deixa un xoc entre ERC i Junts –amb el PDeCAT (4) de Ferran Bel jugant a soci i la CUP amb el no per bandera–, en la dimensió basca Sánchez ha deixat el PNB amb un atac de gelosia perquè veu com ara és EH Bildu qui protagonitza el peix al cove a la basca i pesca en les seves aigües tradicionals. “El que sí que em sorprèn és que, després de dècades d’estar dient-nos des de l’esquerra abertzale que érem uns traïdors i que ens veníem per un plat de llenties, ara resulti que es posen a fer el mateix!”, ha arribat a verbalitzar el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, sense dissimular el disgust. L’opa d’Arnaldo Otegi al peix al cove del PNB té fins i tot la fita d’arrencar –com ha fet ERC amb els Mossos– una millora de les condicions de la policia foral de Navarra perquè els seus agents es puguin prejubilar als 60 anys, una proesa contracultural tractant-se de l’esquerra abertzale. Després de ser repetidament atacada pel PP i Vox –“escombraria”, els definia ahir l’ultradretà Iván Espinosa de los Monteros–, la portaveu d’EH Bildu, Mertxe Aizpurua, es va defensar: “Som nosaltres, els bilduetarres com a vostès els agrada dir, els que retornem a la classe treballadora els drets que vostès els van usurpar.”
Conscient que el PNB està ferit pel protagonisme d’EH Bildu, el president espanyol va dedicar uns minuts a Esteban amb una conversa privada però no tan privada perquè no fos captada pels periodistes acreditats al Congrés. “Ha sortit malament, però això no ha acabat, això dona moltes voltes”, rebatia Esteban quan se li plantejava que potser ERC i EH Bildu havien eclipsat el PNB. La fricció és majúscula tenint en compte que el lehendakari Íñigo Urkullu presideix un govern de coalició precisament amb el PSE.